A la Súnion, amb el jutge Vidal, la Liz Castro i el Sergi Mateu
Aquesta volta tocava un debat, un debat ampli presentat per Sergi Mateu i en el qual interveníem per aquest ordre la Liz, el jutge Vidal i jo mateix. Davant un auditori espectacular. Jo no coneixia l’escola, no en el seu nou emplaçament, però el que m’imagine que deu ser l’espai pluridisciplinar, una mena de sala d’actes, va quedar molt i molt xicotet.
Era divertit perquè mentre anaves parlant veies gent que arrosegava cadires, invadint cada vegada espais més i més allunyats. La causa principal evidentment era el jutge Santiago Vidal, convertit en involuntària estrella mediàtica gràcies al Consejo General del Poder Judicial.
Ell va parlar amb una notable contundència i va explicar coses que resultaven com a mínim impactant. Sempre sense alçar ni un to la veu i rebuscant entre les paraules per a trobar el vocable exacte -vici que supose en la meua ignorància que deu ser de jutge.
Al final tot de gent se li acostava donant-li les gràcies per la fermesa i mostrant-li la solidaritat. Merescuda, sens dubte. Que la gent que dóna tant la cara no sol demanar-ho però un somriure és ben reconfortant.