Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Ahir teníem reunió del grup de diaris digitals europeus a París, a la seu de Mediapart. I com que era dilluns ens han convidat a participar de la reunió de redacció amb la qual comencen la setmana, una reunió molt semblant a la que fem cada dilluns també a VilaWeb.

Escoltant-los i sent conscient que a la mateixa hora estarien fent la reunió els meus companys he pensat que en el món digital no sé si té massa raó de ser una reunió com aquestes o si només és una herència del diari en paper.

Amb el diari en paper hi havia un ritme que avui no es pot ni entendre. Tota la feina de la redacció es concentrava en un sol punt, el famós tancament. Hi havia un moment de la nit en que el diari “es tancava” i aquesta era la sola acció comunicativa del dia. Cosa que significava entre altre coses que hi havia una laxitud horària total i absoluta.

Recorde per exemple dies de vaga quan jo treballava a La Vanguardia, en que la vaga es desconvocava a les sis de la vesprada i el diari al matí següent era igual al de qualsevol dia, perquè en realitat només calien unes hores de feina per a fer-lo i no l’horari laboral sencer.

Ara tot això ha canviat. El diari no té ja tancament perquè és un cicle de vint-i-quatre hores d’informació, però hi ha costums i tradicions que han quedat enganxats a dins. Com per exemple aquestes llargues reunions de dilluns on intentem planificar una organització de la setmana que després estarà saltant pels aires cada poques hores…