Mails per a Hipàtia

Sempre que puc, quan faig una presentació procure anar a sopar amb la gent de l’ANC local. És una manera d’anar coneguent el país i també de donar gràcies a tots els qui estan aconseguint el tomb històric en marxa ara mateix.

Sempre són una colla més o menys avinguda, alegre i entusiasta. A Altafulla, però, em semblen autèntics amics. M’epliquen que la majoria es van conèixer arran el pas de la Via Catalana per la localitat. Fa doncs poc més d’un any que l’ANC s’hi va constituir, precisament per a dur a terme en condicions la via. I veient-los xerrar i fer-se bromes al voltant de la taula em sembla impossible. Més aviat semblen amics de dècades.

Aquest, la força dels lligams emocionals que el moviment ha creat, fa temps que pense és un factor també de pes. Aquella cosa de la militància dels anys setanta i vuitanta era molt diferent. Ací hi ha menys doctrina i més estima. I segurament això també ho fa tot plegat més fort. O com a mínim m’ho sembla a mi…