Papers als Sant Jordi
Vinc de l’acte del Palau Sant Jordi en favor del retorn dels papers de Salamanca. Hi ha hagut moments dignes de ser recordats per sempre. Terricabras ha estat encertadíssim i punyent. No és cap sorpresa això però en el seu discurs d’avui ha fet entrar un matís molt rellevant al discurs polític que es va construint sobre la memòria. Ha dit que el principal problema que té l’estat espanyol constitucional és que no considera el franquisme un període il·legal sinó un període legal, amb una legalitat altra que la de la democràcia, però legal al cap i a la fi. No és un parèntesi entre dues legalitats sinó una evolució. Exactament. No es pot explicar millor això. Espere que pengen el discurs al seu bloc i a la web de la Comissió perquè realment paga la pena.
Com ha pagat la pena de forma molt especial l’homenatge als famíliars de Companys, Peiró (quin discurs més directe i punyent!) i Puig Antich. O les actuacions, sobretot les de Maria del Mar Bonet i Raimon. Raimon és un luxe per a qualsevol cultura del món i tenim la sort que és nostre i segueix alçant-nos de la cadira quasi cinquanta anys després.
Dit tot això ara ve la part fosca. He de dir que m’he sentit manipulat en diverses ocasions al llarg de l’acte, manipulat en favor del govern actual de la Generalitat. Per un discurs francament esbiaixat ¿Com és, per exemple, que en cap moment ningú no ha esmentat pel seu nom Zapatero i la culpabilitat directa que Zapatero té en aquest procés? Com és que ningú ha recordat -no dic ja denunciat- que els diputats del PSC fa només uns dies van votar de forma unànime contra el retorn dels papers al Congrés de Madrid? ¿Com és que el president de la Generalitat sembla que no existeix, ni ha de respondre d’aquesta actuació dels seus companys de partit?
I hi ha, a més, aquest odi cainita i estèril contra el qual m’he manifestat tantes vegades i que fa que el públic només començar l’acte esbronque espectacularment Artur Mas -perquè? em pregunte. Què ha fet malament Mas en el tema dels papers? Supose, dic jo, que el deuen xiular per una altra raó, més partidista en podríem dir, que em sembla que després obliga una altra part del públic, imagine que més incòmoda encara del que estic jo, a xiular en Carod quan aquest puja a l’escenari en nom del seu partit.
Ja m’ho imagine que la gent de la Comissió de la Dignitat no pot fer res per a evitar tot això però tot plegat no crec que els afavorisca.
Si Bassas i Terricabras no han blasmat Zapatero i els diputats del PSC, per què no ho ha fet vostè? I, si no, qui en té la culpa d’aquest descuït? És curiós que vostè acusi de partidistes els que xiulaven Mas.
És un bon exemple de la situació en que es troba avui el catalanisme. Barallat.
D’acord amb tot. I al PSC la comèdia li surt molt malament, se’ls escorre el maquillatge, l’apuntador se’ls ha quedat afònic i el micro els fa soroll de fregit. I a veure quan ens penges un e-mail crític amb TVC i de Catalunya Ràdio, sobretot la programació d’aquesta tarda. He vist al fòrum que era per llogar-hi cadiretes.
També contra els xiulets i a favor de les paraules, i amb motes ganes que un front nacional plantegi una moció de censura a Montilla i CIU i ERC es deixin d’històries.
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS
I la Guillermina Peiró què ha dit? Aquesta dona ´s de les que viune en silenci perqè mai ningú li dóna un micro, perquè lque diu arriba endins del tot. Fa uns mesos, el Xavi Roijals la va entrevistar per la revista "Catalunya" de la CGT i el que va dir impressionava: http://www.pangea.org/catalunyacgt/cat89.pdf
Xiular a Mas per l’assumpte dels papers no té cap sentit, a qui s’hauria d’haver xiulat, si d’això es tractava (assenyalar quins són els "dolents" i quins són els "bons") és a Esquerra i a ICV, i naturalment al PSOE amb RZ i el Monti al capdavant, perquè aquestes tres formacions (amb els vots en contra de CiU, PNB, Mixt, etc.) són les que pactaren l’acord del Congreso espanyol del maig del 1984 en que es titlla l’assumpte de "contencioso" i s’obvia expressament que es tracta d’un espoli fruit de la il·legalitat franquista.
Al final ha resultat que donen la raó al ministre espanyol de Cultura quan gosa dir que la reclamació dels nostres papers feta l’altre dia per Esquerra al Congreso és un assumpte "electoral". I és veritat que és així per Esquerra, que només atia la reclamació quan s’apropen eleccions, mentres que per sota mà pacta amb el PSOE tota mena d’entrebancs i una Llei del retorn que el fa impossible, i tots dos partits practiquen allò del poli bo i del poli dolent… i tots contents i a viure de la rifeta.
Quin fàstic de dirigents! I quina manera d’aixecar la camisa als patriotes!
acte institucional, van recuperar la comissió de la dignitat per fer-ne un acte dels partits, i això em va semblar recuperació…
En Terricabras lúcid.
En Montilla com volies que hi fos, si ell és espanyol?
El psc ja s’ha mostrat com és, espanyolista i no entenc com es possible que a aquestes alçades ERC encara sigui al govern…
polítics! ens continuaran donant pel sac durant molts anys, amb aquests no anirem enlloc.