A Sabadell
Ahir vaig participar en l’acte d’inici de campanya de la consulta a Sabadell. Amb la Montserrat Carulla, el Miquel Calçada i el Pep Sala. Sabadell és una plaça difícil. Ho han decidit fer tots sols i són una ciutat gran, enorme, on les dificultats per a fer una campanya efectiva es veuen molt ràpid. Necessiten un nombre elevadíssim de voluntaris i una mobilització sense precedents a la ciutat. L’acte es va fer a la plaça de l’Ajuntament on al mig s’havien instal·lat una cadires que es van omplir fàcil i amb molta gent dempeus a la vora. Hi va haver alguns detalls curiosos. En començar l’acte, per exemple, alguns veïns van desplegar senyeres als balcons. No sé si estava preparat però feia goig. Com feia goig veure que en tot el temps que va durar l’acte no va parar de votar gent en les dues urnes que hi havia posades per al vot avançat. I enmig dels parlaments, de fet quan parlava jo, va aparèixer un grup de gent i va desplegar pancartes a favor dels drets humans arreu del món. Primer no vaig entendre què passava però com deien els organitzadors és un senyal molt positiu que vinguen a manifestar-se a la nostra manifestació.
Per sobre de tot, però, planava per a mi el record de la Mavi. La Mavi Dolç dissabte farà un any que va morir, hauria pogut votar el pròxim 30 de maig i estic segur que seria una gran manifesera de l’organització sabadellenca. Carulla, amb una amabilitat exquisida em va dir que recordar era molt bonic, però que el que de debó importava era que ens en sortíriem i aconseguiríem que la seua feina no hagués estat debades. Quan el Pep Sala va tancar l’acte amb el ‘Boig per tu’ no vaig poder evitar, però, una intensa tremolor.
(La fotografia és de Norma Vidal, de l’ACN)