Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

8 de juliol de 2022
0 comentaris

“Las ilusiones perdidas”, de Xavier Giannoli

Las ilusiones perdidas. Títol original: Illusions perdues. Any: 2021. Director: Xavier Giannoli. Guió: Xavier Giannoli i Jacques Fieschi, amb la col·laboració d’Yves Stavrides, tot adaptant l’obre d’Honoré de Balzac, Les il·lusions perdues. Repartiment: Benjamin Voisin (Lucien Chardon, que es fa dir Lucien de Rubempré), Cécile de France (Louise de Bargeton, noble d’Angulema), Vincent Lacoste (Etienne Lousteau, el cap de redacció del diari liberal), Xavier Dolan (Nathan D’Anastazio, escriptor monàrquic), Salomé Dewaels (Coralie, l’actriu i amant de Lucien), Jeanne Balibar (marquesa d’Espard), André Marcon (baró du Châtelet), Louis-Do de Lencquesaing (Finot, el director del diari liberal), Gérard Depardieu (Dauriat, l’editor), Jean-François Stévenin (Singali, el venedor d’èxits i fracassos). Vista el dia 05.07.2022, en VOSE, per Filmin.

Sinopsi: En Lucien és un jove poeta d’Angulema que treballa a l’impremta del seu cunyat i està enamorat de Louise de Bargeton, una dona noble que li correspon en l’amor i malda per a introduir-lo en l’alta societat de la província. El vincle de la parella no cau bé en aquesta alta societat i provoca tota mena de xafarderies que molesten especialment el marit de Louise. Per a fugir de la situació, ella se’n va a París… i s’endú en Lucien. A la capital, estem en plena època de la Restauració -a començament del segle XIX-, tampoc es veu bé la relació de la parella, oimés quan se sap que ell, malgrat que es faci dir Lucien de Rubempré -prenent el cognom de la mare- és realment Lucien Chardon, o sigui que no és noble. S’han de separar i de seguida ell queda deixat de la mà de Déu en aquella ciutat. Tot i que ha conegut l’afectat Nathan, escriptor monàrquic, i li ha proposat de presentar-li algun editor, en Lucien no fa el pas i acaba trobant feina a una taverna. Allà coneix Etienne Lousteau, periodista que el du a descobrir el paper de la premsa, fins al punt que acaben sent amics i entra a treballar al diari liberal de què en Lousteau és redactor en cap. De seguida s’assabenta del negoci de la compra-venda de notícies i crítiques que mou la premsa i se’n converteix en un brillant co-partícep, assolint l’èxit social. Mentrestant, acompanyat per Lousteau, en Lucien ha presentat el seu poemari a l’editor Dauriat, que també ho és de Nathan D’Anastazio, sense aconseguir-ne res de bo. També ha conegut Coralie, actriu de teatre de bulevard, de qui acaba essent l’amant i protector. Tots dos viuen, en nom de la bellesa, en un luxe superior a les seves possibilitats econòmiques, amb el vestir, les festes, l’habitatge… Tanmateix en Lucien aconsegueix també un cert renom entre l’alta societat, sobretot a partir d’una crítica positiva a l’obra de Nathan i aviat el temptaran amb la possibilitat que el rei li accepti oficialment el canvi de cognom a “de Rubempré”; però això també té un preu…

Sembla mentida que l’adaptació d’un text ambientat fa dos segles pugui tenir tantes ressonàncies amb l’actualitat, en plena època de les “fake news”, de les xarxes socials, de la informació superficial i de l’opinió sectària… El context polític -la restauració monàrquica francesa- és ben diferent a l’actual nostre, però la hipocresia de les formes, el delit per les esferes de poder… els podem identificar també avui en dia.

Les il·lusions, la cerca de la bellesa, les ganes de reeixir amb la pròpia creativitat… que topen amb la realitat d’un món on tot es compra i es ven, on és fàcil perdre’s i fàcil perdre-ho tot…

Narrada amb una veu “en off” persistent, que si bé per moments fa massa present que estem davant l’adaptació d’una obra literària, tanmateix ajuda a situar-nos en context -social, polític, mediàtic, personal…- i el film en cap moment es converteix en la il·lustració d’allò verbalitzat. Les imatges segueixen l’esdevenir dels personatges, en les diferents relacions, en les diverses situacions, mostrant-nos-en el present, el què se’n van fent d’aquelles il·lusions que finalment resultaran perdudes.

M’impressiona el talent de qui va escollir l’actor Benjamin Voisin per al paper de Lucien; ja que aquest noi té una carrera més aviat curta al cinema i no pas gaire més llarga a la televisió i tanmateix l’han triat per a assumir el personatge sobre el qual recau tota la pel·lícula, amb els diferents registres emocionals pels quals va passant. Té l’edat adequada i alhora, en algun moment, resulta pèl massa jove per a incorporar determinats sentiments; però en conjunt cal aplaudir-li’n l’actuació.

PS: Per què no s’ha subtitulat en català, aquesta pel·lícula, que és de les importants de l’any i té unes bases molt sòlides?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!