Club 7 Cinema

“Tori y Lokita” / “Tori et Lokita”. Any 2022. Producció: Bèlgica, França. Direcció i guió: Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne. Repartiment: Pablo Schils (Toti), Joely Mbundu (Lokita), Alban Ukaj (Betim, el cuiner traficant), Tijmen Govaerts (Luckas), Charlotte De Bruyne (Margot), Nadège Ouedraogo (Justine), Marc Zinga (Firmin, el traficant de persones). Durada: 1h24. Vista el dia 01.05.2023, en VOSE, per Movistar+ (€).

Sinopsi: En l’actualitat, a Bèlgica, un nen i una adolescent que han vingut sols de l’Àfrica (dos MENA) contraposen la seva amistat invencible a les difícils condicions del seu exili.

Festivals i premis: Festival de Canes 2022 – Premi del 75è Aniversari | Altres festivals i premis.

Un altre apunt, en aquest blog: Altres veus: “Tori y Lokita”, dels germans Dardenne.

Comentari.

Rígida és l’administració europea quan es tracta d’atorgar papers a una persona immigrada, en una societat en què hi ha persones que realment són humanes, fent costat a Sicília als que arriben en pastera (o similar), educadors socials i advocats que en tenen cura; però una societat en què també hi ha el treball clandestí, el tràfic de drogues, el tràfic d’éssers humans, àmbits en què queden atrapades aquestes persones immigrades mancades de documentació que els converteixi en legals i els permeti fer-se un lloc positiu en aquest món occidental on han anat a raure tot buscant dignes condicions de vida.

Aquesta realitat social, tractada en la seva complexitat, sense maniqueisme (deixant marge per a la bondat, encara que gairebé tot se centri en la part galdosa del nostre món) és la que mostren els germans Dardenne a “Tori y Lokita”, tot construint una ficció sobre un nen i una adolescent que asseguren que són germans i s’espavilen com poden, mentre no aconsegueixen els papers per a ella (el menut els ha obtinguts de seguida, perquè li consta a l’expedient la condició de ‘bruixot’ perseguit al seu país). Arriba un punt en què les lleis de la ficció s’imposen i la cosa s’acaba resolvent a la manera d’un thriller; però poc importa que tingui aquesta petita deriva genèrica, el relat ha servit durant la gran part del metratge per a endinsar-nos en les condicions i ‘facilitats’ en què viuen els protagonistes, bastint un entorn que, als espectadors, nosaltres, ens ha de sonar proper, per res llunyà ni alienador.

Rere la simpatia, agilitat i intel·ligència que caracteritzen el nen (espavilat, ell) i les maneres com l’adolescent va encarant tot el que es va trobant, rere els forts sentiments fraternals que es tenen aquestes criatures, rere el que no deixa de ser una ‘aventura’ per la selva de la nostra societat, els Dardenne en basteixen un relat dur, duríssim, implacable, pregonament humà, d’autèntic antídot a la retòrica feixista de l’extrema dreta. Em preocupa que la pel·lícula no hagi acabat de funcionar bé comercialment parlant, pel que aquest ‘rebuig’ pot tenir de girada d’esquena col·lectiva i irresponsable a una veritat de què formem part. Per res, no som davant d’un pamflet, tot i que al final, els cineastes no es poden estar de proclamar-hi la denúncia.

És admirable el treball de Pablo Schils (Toti) i Joely Mbundu (Lokita), d’una naturalitat absoluta, talment personatges reals.

El guió, tot i les concessions que fa per a la resolució genèrica del film, administra prodigiosament la informació sobre els protagonistes, que esdevenen el focus permanent de la història, i als quals la càmera segueix (marca de fàbrica dels Dardenne) sense asfixiar, deixant fora de camp actuacions d’altri que resulten ben comprensibles.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!