Club 7 Cinema

“L’emperadriu rebel” / “Corsage”. Any 2022. Directora i guionista: Marie Kreutzer. Repartiment: Vicky Krieps (Elisabet), Florian Teichtmeister (Francesc Josep), Katharina Lorenz  (Marie Festetics), Jeanne Werner (Ida Ferenczy), Alma Hasun (Fanny Feifalik), Manuel Rubey (Lluís II de Baviera), Finnegan Oldfield (Louis Le Prince), Aaron Friesz (Rudolf), Rosa Hajjaj (Valerie), Lilly Marie Tschörtner (Maria, reina de les Dues Sicílies), Colin Morgan (Bay Middleton). Durada: 1h54. Vista el dia 16.04.2023, en VOSC, per Movistar+.

Sinopsi: Nadal de 1877, Elisabet d’Àustria (Sissi), celebra el seu 40è aniversari. Primera dama d’Àustria, esposa de l’emperador Francesc Josep I, no té dret a expressar-se i ha de romandre per sempre la bella i jove emperadriu. Per satisfer aquestes expectatives, s’adhereix a un règim rigorós de dejuni, exercici, pentinat i mesura diària de l’alçada. Sufocada per aquestes convencions, àvida de coneixement i de vida, Elisabeth es rebel·la cada cop més contra aquesta imatge.

Festivals i premis: Festival de Canes 2022 · Un Certain Regard, Premi Llor Actriu (ex-aequo) | Altres festivals i premis.

Altres apunts en aquest blog, relacionats: Altres veus: “L’emperadriu rebel” / “Corsage”, de Marie Kreutzer.

Comentari.

Què li passa a la reina (perdó, emperadriu)? Que no encaixa bé amb el rol que li tenen reservat de simple representació política; que, com a monarca, li agrada ajudar les clíniques que atenen necessitats, malalts i ferits, s’hi troba bé amb ells (potser per una certa, remota, assimilació, tanmateix); que, quan era més jove i esvelta, ja li anava bé dur una vida prou alegre de vestits i recepcions, però ara que ha fet els 40 anys, la seva salut és objecte d’enraonies, l’incomoda el que la gent pensi d’ella, malda per aprimar-se… no es troba bé amb si mateixa; que, com a esposa, ja no vol tenir més fills i manté un vincle sexual més aviat precari amb el seu marit, l’emperador; que, com a mare, veu l’evolució que està fent el seu fill gran, el príncep, mentre que ha d’aguantar el tarannà eixut, gairebé tant com el pare, de la seva educada nena; que, com a dona, es deleix per fugir de la cort i de les obligacions reials, anant a retrobar-se amb homes amb qui és feliç, mal sigui en relacions impossibles, per mor del càrrec d’ella o de la sexualitat d’un d’ells; que, com a malalta, li recepten heroïna, que la torna dependent…

No importa aquí, el drama; sinó l’estat i la vivència d’aquella personalitat. Som lluny dels tractaments melodramàtics i hollywoodencs. En aquesta pel·lícula es pot dir que no hi ha fastos palauencs; sovint se’ns mostren, amb les parets escostronades, mal endreçats i pitjor il·luminats, els passadissos que duen a les cambres reials; hi ha moltes i reiterades estones d’espera en aquests passadissos; algunes dependències i residències apareixen amb les parets mal pintades; les dignitats monàrquiques són vistes a nivell quotidià, desproveïdes d’un qualsevol glamur… Fins i tot els temes musicals que hi sonen no pertanyen a l’època, hi han introduït anacronismes… L’interès és ella, l’Elisabet, i per res l’ambientació.

Per a reeixir en aquesta empresa cinematogràfica de Marie Kreutzer, la figura clau és l’actriu Vicky Krieps. No és d’una bellesa clàssica a la Romy Schneider, ni hi aporta un registre de dramatisme tràgic. Sobretot hi incorpora de manera excel·lent i pertinent una dona, un personatge femení amb les seves pulsions i delits, en les circumstàncies que es troba, delerosa de realització i felicitat.

No se sent esclava de la biografia oficial, la cineasta, que deixa el·líptics determinats esdeveniments de l’emperadriu, i té molt clar que el que li interessa no és el càrrec, sinó l’Elisabet persona. A la manera de les imatges en blanc i negre que figura que li va captar Louis Le Prince, Kreuzer també vol mostrar-ne la (in)felicitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!