Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

1 de desembre de 2022
0 comentaris

Altres veus: “L’emperadriu rebel”/”Corsage”, de Marie Kreutzer

S’estrena en català -doblada i VOSC, a poques sales– un dels títols que més va impactar al Festival de Canes 2022, tot i projectar-se a la secció Un Certain Regard: “Corsage”, que aquí s’estrena amb el títol “L’emperadriu rebel” -i a Itàlia li diuen “Il corsetto dell’imperatrice“-. L’ha dirigida la cineasta austríaca Marie Kreutzer. Es postula com una ferma candidata a l’Òscar a Millor Pel·lícula Internacional.

Reprodueixo tot seguit algunes reflexions que es van fer ran de la projecció de Canes i també alguns articles publicats ara, aquí, ran de l’estrena.

Sinopsi: Nadal de 1877, Elisabet d’Àustria (Sissi), celebra el seu 40è aniversari. Primera dama d’Àustria, esposa de l’emperador Francesc Josep I, no té dret a expressar-se i ha de romandre per sempre la bella i jove emperadriu. Per satisfer aquestes expectatives, s’adhereix a un règim rigorós de dejuni, exercici, pentinat i mesura diària de l’alçada. Sufocada per aquestes convencions, àvida de coneixement i de vida, Elisabeth es rebel·la cada cop més contra aquesta imatge.

Repartiment: Vicky Krieps ( Elisabeth), Florian Teichtmeister (Francesc Josep), Katharina Lorenz  (Marie Festetics), Jeanne Werner (Ida Ferenczy), Alma Hasun (Fanny Feifalik), Manuel Rubey (Lluís II de Baviera), Finnegan Oldfield (Lluís, el príncep), Aaron Friesz (Rudolf), Rosa Hajjaj (Valerie), Lilly Marie Tschörtner (Maria, reina de les Dues Sicílies), Colin Morgan (Bay Middleton).

Vicky Krieps va guanyar el Premi a la Millor Interpretació d’Un Certain Regard.

Algunes reaccions a Canes 2022:

Paco Vilallonga, a Twitter: Notable deconstrucció i desmitificació del personatge de l’emperadriu Sissi. Bon pols narratiu i una posada en escena i ambientació impecables. La interpretació de Vicky Krieps és descomunal. Gran ovació a la sala de “Un Certain Regard”. I a la seva crònica de Diari de Girona ho completa dient: (..) Una Sissi madura, que als seus 40 anys, l’any 1878, cansada de ser un objecte de lluiment, amarada d’una infelicitat absoluta, busca desesperadament alliberar-se del pes de la seva imatge i les seves obligacions. La complexa interpretació que en fa Vicky Krieps, plena de matisos, excel·leix en una pel·lícula que ha rebut una gran ovació. Screen International, a Twitter: Els detalls anacrònics que van guspirejant, particularment en les opcions de partitura en negreta, suggereixen que Elisabeth era una dona avançada al seu temps. Kaleem Àftab, a Cineuropa: (..) Des que va aparèixer al costat de Daniel Day-Lewis a “Phantom Thread” de Paul Thomas Anderson, Krieps ha estat l’actriu ideal per a qualsevol director que busqui una actriu per interpretar una musa misteriosa que els homes que l’envolten impedeixen que es desclogui (..) Tot està explicat amb una sensibilitat molt moderna, que contrasta amb l’encarnació de Romy Schneider a “Sissi”, una jove monarca obedient a les tres pel·lícules homònimes fetes per a televisió entre 1957 i 1959. Kreutzer destaca el punt de vista moderníssim escollint música inventiva. Comença utilitzant cançons contemporànies, després tria com a música diegètica peces creades especialment per Camille. Alguns diran que aquest és el fill reial amagat de “Spencer”,de Pablo Larraín, i de “Marie Antoinette”, de Sofia Coppola, però la pel·lícula és molt millor. Detallat, atrevit i fascinant (..) És difícil imaginar una pel·lícula millor que evoqui un matrimoni sense amor i la lluita d’una dona per la seva independència aquest any [a Canes]. Gerard Casau, a Twitter: Tres lustres després de ‘María Antonieta’, a ningú no li sorprendrà que (..) a Isabel d’Àustria li cantin cançons dels Rolling. Però Vicky Krieps, cigarreta a la mà, t’agafa pel nas i et porta on vol. Adam Soloms, a IndieWire, remarca: Vicky Krieps brilla com a emperadriu Elisabeth d’Àustria-Hongria en aquesta ardent història revisionista (..) En mans de Krieps i de la directora austríaca Marie Kreutzer (..), l’emperadriu Elisabeth de “Corsage” és una primera dama irreverent, sovint immadura i tremendament entranyable amb un desig insaciable de determinar el seu propi futur. Després d’haver ajudat a establir la condemnada Monarquia Conjunta i de regnar a Viena durant més temps que la dona de qualsevol governant, Elise, sens dubte, ocupa un lloc especial en el cor i la ment dels austríacs (..) El que la guionista i directora Kreutzer es proposa fer amb el seu “Corsage” és en part revisionisme, en part corregir-ne el record. Per la seva banda, Peter Bradshaw, a The Guardian, li posa 4 sobre siguin estrelles possibles i diu: (..) En molts aspectes, aquest és un estudi de la ira, i és una pel·lícula austera i angular. Krieps ofereix una actuació emocionant i desagradable. L’última pel·lícula de Kreutzer, “The Ground Beneath My Feet”, del 2019, ja tenia el mateix sentit astut de com les dones estan aïllades i restringides per qualsevol estatus que hagin pogut conrear. Per a Elizabeth, allò personal és polític. Àngel Quintana, a Caimán: (..) L’anacronisme sembla més evident que els existents a Moulin Rouge de Bazz Luhman però a Corsage de Marie Kreutzer tenen una clara intenció política. No estem davant d’un biopic convencional sobre una dona atrapada a les cotilles de les vestidures sinó davant d’una mena de crònica sobre les rebel·lies impossibles d’una monarca atrapada a les xarxes de la seva època (..) Marie Kreuzer no vol parlar del vell i anacrònic imperi dels Habsburg sinó del somni d’alliberament d’una dona lligada que trenca des de la ficció amb tots els fermalls.

Full de sala del Cinema Truffaut, de Girona (Imma Merino): Evolució cinematogràfica de l’alegre Sissí cap a la dissortada Elisabeth de Baviera. (..) Un d’aquests llibres, el citatVals negro’ que va ser publicat l’any 1994, va escriure’l Anna Maria Moix, que ho exposava clarament: no li agradava fer ni d’esposa ni d’emperadriu; no suportava la cort vienesa i evitava totes les altres, que la detestaven; considerava que la forma ideal de govern és una República, cosa interessant en l’emperadriu d’una de les grans potències de la seva època, a la segona meitat del segle XIX; era una dona culta i llegida que no suportava la frivolitat. (..) Havia d’arribar per força una altra aproximació/revisió cinematogràfica d’Elisabet de Baviera, convertida en l’emperadriu de l’imperi austríac-hongarès. Ho han fet de manera fonamental dues dones: la directora austríaca Maria Kreutzer i l’actriu luxemburguesa Vicky Krieps; de fet, va ser aquesta última qui, després de llegir una biografia sobre la vida dissortada d’Elisabet, va suggerir-li a la cineasta fer-ne una pel·lícula (..) Aquesta Elisabet és, certament, una rebel amb causa contra tot el que se l’imposa i que defuig tant com pot sense poder evitar estar-hi atrapada (..) Tal com és representada a través de la immensa interpretació de Vicky Krieps, una de les grans actrius cinematogràfiques actuals fins a arribar en aquest cas a ser la coautora del film, Elisabet de Baviera buscava una llibertat que possiblement no va aconseguir mai: aquesta ficció n’imagina una de molt radical. Per abordar el personatge, Maria Kreutzer es concedeix precisament molta llibertat. Tota l’ambientació d’època és precisa i fins a vegades preciosa, embolcallada amb uns moviments de càmera sinuosos, però es permet llicències biogràfiques i anacronismes, com ara, a la manera de la Maria Antonieta de Sofia Coppola, l’ús de cançons dels Rolling Stones i d’una dona que, en certa manera, va alliberar-se del grup encara que mai no en formés part: Marianne Faithfull. És així que aquesta emperadriu, que ens podria resultar tan llunyana, la podem sentir tan pròxima: el seu desig de llibertat ens mena encara a complir-lo.

Crítica al diari El Punt Avui (Imma Merino): En contra de la cotilla. La directora austríaca Maria Kreutzer ha capgirat la imatge que el cinema va propagar d’Elisabet de Baviera amb les tres pel·lícules ensucrades protagonitzades per Romy Schneider (..) Kreutzer es concedeix llibertat per abordar un personatge que vol ser lliure.

Crítica al diari Ara (María Adell Carmona): ‘L’emperadriu rebel’: Sissi desencadenada. Una disruptiva Vicky Krieps encarna Elisabet d’Àustria en un ‘biopic’ que revisa el personatge des d’un discurs feminista i ple d’anacronismes històrics (..) Marie Kreutzer construeix la seva protagonista, l’emperadriu Elisabet d’Àustria, a partir de les tensions que s’estableixen entre el tradicional imaginari associat a Sissí i les esquerdes que hi provoca la interpretació de Vicky Krieps. (..) No és casual que una obra que pretén reescriure el passat des del present utilitzi (..) l’anacronisme com a estratègia discursiva. Amb tot, ni els ralentís ni una banda sonora que combina el pop francès amb els Rolling Stones poden competir en potencial disruptiu amb la interpretació esquiva i desconcertant de Krieps. És en la gestualitat absolutament contemporània de l’actriu –la manera en què evidencia la seva incomoditat a partir de gestos mínims o de reaccions inesperades, com un riure a deshora– que es revela la distància que hi ha entre la pulcra imatge tradicionalment associada a Sissí la complexa i ferotge feminitat que el film presenta.

Entrevista a Vicky Kreips (Xavi Serra), al diari Ara: Vicky Krieps: “Sissí va ser la primera víctima de la cultura de la celebritat. (..) Romy Schneider és, en part, el motiu pel qual he fet aquesta pel·lícula. Tant ella com Sissí van patir, en èpoques diferents, un problema que afecta sovint les dones, i és la imposició de la imatge que els altres tenen de tu. La sensació de no estar a l’altura d’aquesta imatge és tan intensa que acabes creant una presó al teu voltant. Per això m’he permès crear un personatge complex i no justificar els seus defectes. La meva Sissí pot ser molt egocèntrica i vanitosa. (..) Jo sempre intento expressar-me com a dona i com a actriu a través de les meves pel·lícules, i en aquest sentit “El fil invisible” i “L’emperadriu rebel” van marcar dos punts d’inflexió. La diferència és que a “El fil invisible” vaig ser una convidada d’honor al saló del Daniel [Day Lewis] i el Paul [Thomas Anderson], lliure de ballar com jo volgués, però seguia sent el seu saló. Però ara he crescut i “L’emperadriu rebel” és el meu propi saló, i un diàleg de tu a tu amb la Marie [Kreutzer, directora del film]. (..) És igual que jo tingués la idea de fer la pel·lícula, va ser només després de llegir el guió que vaig entendre la Sissí, que va ser la primera víctima de la cultura de la celebritat. (..) I no he dit mai que no vulgui fer cinema americà, li dec molt i soc una gran fan del seu cinema clàssic. El meu problema és la maquinària que l’envolta. No m’hi vaig sentir còmoda. Em sento més jo mateixa quan faig cinema d’autor. Faig el que jo vull, que és precisament el que Sissí no va poder fer, i per això aquesta pel·lícula és simbòlica per a mi. (..).

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!