Club 7 Cinema

Aquesta quinzena edició dels premis Gaudí de l’acadèmia catalana del cinema semblava predestinada a ser ensopida, perquè es podia preveure que Alcarràs tenia el camí fressat, després de la magnífica carrera que ha fet el film de Carla Simón, a nivell internacional, a la taquilla i entre els mitjans de comunicació. I, efectivament, encapçala la llista de pel·lícules nominades, amb 14 candidatures; però la “sorpresa” és que Un año, una noche, d’Isaki Lacuesta, hi empata amb el mateix nombre de nominacions. Tot i que competeixen en moltes categories dels Gaudí, se separen en la de Millor Film, una, i Millor Film en Llengua no catalana, l’altra. I és clar, hi ha apartats en què també van per camins diferents: per exemple, mentre la de Simón compta en els d’interpretació revelació, la de Lacuesta ho fa en els d’actors protagonistes.

Consultem totes les nominacions: Notícia de Vilaweb.

Candidat a ser convidat de pedra, Albert Serra n’ha aconseguit 11 reconeixements i això és molt, tenint en compte els estira-i-arronsa que darrerament hi ha hagut entre Serra i els acadèmics -recordem declaracions de Serra contra els actors, per exemple, o les bromes de presentadors de les gales sobre Serra-. Per a la crítica, la presència de Pacifiction i el nombre de nominacions és sens dubte un fet important; però sobta que la pel·lícula hagi convençut tant els acadèmics.

Per mi, en canvi, prou cantat estava que Suro arreplegaria un bon grapat de candidatures, ja que se m’ha fet present com el segon llargmetratge en català de l’any; tot i que aquest caràcter de “segon” darrere d’ Alcarràs fa preveure que es quedi amb poques estatuetes a l’hora de la veritat -possibilitats se n’hi veuen en la categoria de Direcció Novella i en l’àmbit d’actors protagonistes-.

Convé remarcar com enguany les tres que més nominacions atresoren són co-produccions internacionals; pel·lícules que, a més, han fet acte de presència en certàmens de primer nivell -el Festival de Berlín deu estar content amb el fet que les dues més destacades formessin part de la seva selecció oficial, i cal recordar que Pacifiction va competir per la Palma d’Or de Canes-. Totes tres han fet carrera -comercialment desigual, tanmateix- dins del mercat català i de l’espanyol i en tenen en mercats d’altres països. Un camí que convé aprofundir, per a esquivar al màxim la provincialització de la producció amb marca de catalana.

FOTO DE L’APUNT: Un año, una noche.

PS-1. El Cinema Truffaut, de Girona, ha tuitat, ben merescudament: Feliços amb les 49 nominacions als Premis Gaudí de l’@academiacinecat que acumulen “Alcarràs”, “Un día, una noche”, “Pacifiction” i Suro” que TOTS els seus directors/es han vingut a presentar al nostre cinema. Molta sort a tots!

PS-2: Us n’heu adonat que, entre les absències d’aquest Gaudí hi ha Escape Room: la pel·lícula, d’Héctor Claramunt, que va funcionar prou bé a taquilla -no és que ara jo la reinvindiqui, però ho faig constar-, i L’eternitat, de Christophe Farnarier?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!