Club 7 Cinema

“Fallen Leaves” / “Les feuilles mortes” / “Kuolleet lehdet”, del finlandès Aki Kaurismaki, que va guanyar el Premi del Jurat al Festival de Canes, acaba de ser reconeguda com la Millor Pel·lícula de l’Any i en aquesta condició rebrà el Gran Premi FIPRESCI 2023, que se li lliurarà el dia 22 de setembre, al decurs de la Gala Inaugural del Festival de Sant Sebastià (certamen en què també es projectarà el film, dins de la secció ‘Perlak’, que recull una selecció dels títols més destacats d’altres festivls).

A la votació hi han participat 669 crítics d’arreu del món i hi han quedat finalistes “The Banshees of Inisherin” / “Almas en pena de Inisherin”, de Martin McDonagh, i “Tár“, de Todd Field.

Des que es va crear aquest guardó el 1999, l’han rebut cineastes com Pedro Almodóvar, Paul Thomas Anderson, Alfonso Cuarón, Jean-Luc Godard, Ryusuke Hamaguchi, Michael Haneke, Richard Linklater, George Miller, Chloé Zhao…

“Fallen Leaves” / “Les feuilles mortes” / “Kuolleet lehdet” s’estrenarà al mercat francès el 23 de setembre i al mercat espanyol el 29 de desembre. La pel·lícula, amb lma Pöysti i Jussi Vatanen, tracta de dues persones solitàries que es troben per atzar una nit a Helsinki i cadascuna malda per a trobar en l’altre el seu primer, únic i darrer amor. El seu camí cap aquest objectiu lloable topa amb l’alcoholisme de l’home, la pèrdua d’un número de telèfon, la ignorància dels seus noms i de les seves adreces respectives recíproques. La vida té tendència a posar obstacles en el camí dels que busquen la felicitat…

És la segona vegada que una pel·lícula d’Aki Kaurismäki rep aquest reconeixement: el 2017 el va rebre la seva ” The Other Side of Hope” / “Toivo tuolla puolen”.

Aki Kaurismaki (Orimattila, Finlàndia, 04.04 1957). Aquesta és la vintena pel·lícula de Kaurismäki i una continuació de la trilogia de l’obrer, que inclou les pel·lícules “Shadows in Paradise” (1986), “Ariel” (1988) i “The Match Factory Girl” (1990). Hi ha qui agrupa les seves pel·lícules en blocs: ‘Els clàssics literaris’, ‘Els barats encantadors. Les road-movies’, ‘La “Pitjor banda de rock’n’roll del món”, les pel·lícules de vaquers de Leningrad i altres curtmetratges/vídeos musicals’, ‘La trilogia de l’obrer’ (que ara seran quatre pel·lícules…), ‘La trilogia de “perdedors’. S’ha presentat manta vegades a Canes, però, a part dels premis del Jurat Ecumènic que atresora per l’humanisme que traspua mitjançant els seus personatges desafavorits (i sovint propensos a l’alcohol), només hi ha guanyat el 2002 el Grand Prix (i el Premi d’interpretació femenina) amb “El hombre sin pasado“. La seva última competició va ser el 2011, amb “Le Havre“. La seva obra, amarada d’un humor murri i amb un caire surrealista, d’un estil sobri (que es diu influït per Jean-Pierre Melville i Robert Bresson), manté una estètica molt particular, en què compta amb el treball del director de fotografia Timo Salminen i amb la prestació d’una colla actors habituals, d’expressivitat castigada (Matti Pellonpää,  Kari Väänänen, Markku Peltola, Kati Outinen, Elina Salo…).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!