Club 7 Cinema

“EO“. Any 2022. Director: Jerzy Skolimowski. Guió: Ewa Piaskowska i Jerzy Skolimowski. Repartiment:Hola (EO), Tako (EO), Mariette (EO), Ettore (EO), Rocco (EO), Mela (EO), Sandra Drzymalska (Kasandra), Tomasz Organek (Dude), Mateusz Kosciukiewicz (Mateo), Lorenzo Zurzolo (Vito), Isabelle Huppert (la comtessa). Durada: 1h28. Vista el dia 10.04.2023, en VOSE, per Filmin (€).

Nota sinòptica: La història d’un ase, que comença en un circ polonès i acaba en un escorxador italià. Sinopsi: El món és un lloc misteriós, especialment vist a través dels ulls d’un animal. En el seu camí, EO, un ruc gris d’ulls melancòlics, es troba amb gent bona i gent dolenta, experimenta l’alegria i la pena, i la roda de la fortuna converteix alternativament la seva sort en un desastre i la seva desesperació en una felicitat inesperada. Però mai, en cap moment, perd la seva innocència. 

Festivals i premis: Festival de Canes – Competició (Premi del Jurat) | Altres premis.

Apunts relacionats en aquest blog: Altres veus: “EO”, de Jerzy Skolimowski.

Comentari.

L’ase protagonista té la innocència de l’animal en contraposició al món que l’envolta. Això no vol dir que no tingui la seva personalitat. Afectiu, es deixa amanyagar i es mostra rebec amb qui el maltracta. Passiu, no deixa de veure el que veu i es desentén dels que avicien privilegiadament els cavalls de la hípica, de les autoritats pomposes que inauguren nous estables, dels humans que celebren patèticament victòries ridícules i els radicals d’extrema dreta que s’hi barallen o de les seves històries personals i familiars recargolades: esdevé un cert mirall de la nostra pobra Europa actual. Anant per la natura, ell que és un animal, topa amb la mort infligida lúdicament pels homes a les bèsties que se les campen a bosc, la provocada a les aus pels moderns i pro-elèctrics molins de vent… Tanta innocència enmig d’aquest món només té un destí possible: l’escorxador, mal que hi vagi a raure atzarosament.

La història, doncs, és ben bonica i la mirada al nostre món, sentida. Una bona faula.

Skolimowski se centra en l’ase i representa el que l’envolta de manera volgudament simple, amb traç gruixut, amb certa murrieria: pels afeccionats al futbol que es barallen agafa quatre arreplegats i ni li interessa comptar amb grans equips; per les autoritats que inauguren instal·lacions, en té prou amb uns personatges caricaturescos que fan de polítics rodanxons o capellà que va ruixant (tot beneint…); pel noi de vida i família complicada ha fitxat un actor amb pinta del prototípic italià (atractiu i amb cotxe, esquís, resulta que feia de capellà, addicte al joc…). No ha mantingut una relació de causa-efecte en les vicissituds del guió, barreja un cert realisme en el trajecte del protagonista amb moments de fantasia, onírics, de memòria o desig, i hi intercala imatges força estranyes, sovint entintades de vermell, que tant poden representar el vol d’una au com servir-li de farciment al relat. Com a veterà del cinema, s’ha permès unes llibertats que resulten atípiques avui en dia, a més de simplificar-li la producció del film, certament modest.

PS: Aquest film és un homenatge a “A l’atzar, Baltasar”, de Robert Bresson, que podem repescar a FilminCat en VOSC.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!