Club 7 Cinema

Ran de l’estrena al cine Truffaut, de Girona, de la pel·lícula EO, de Jerzy Skolimowski, en reprodueixo la sinopsi i algunes reaccions que es van produir a Canes -on, per cert, guanyà el premi del Jurat-. Hi afegeixo un article publicat ran de l’estrena al Truffaut.

Nota sinòptica: La història d’un ase, que comença en un circ polonès i acaba en un escorxador italià.

Sinopsi: El món és un lloc misteriós, especialment vist a través dels ulls d’un animal. En el seu camí, EO, un ruc gris d’ulls melancòlics, es troba amb gent bona i gent dolenta, experimenta l’alegria i la pena, i la roda de la fortuna converteix alternativament la seva sort en un desastre i la seva desesperació en una felicitat inesperada. Però mai, en cap moment, perd la seva innocència. 

Algunes reaccions.

Paco Vilallonga, a Twitter: Inspirant-se lliurement en Bresson, el director polonès signa una faula molt particular des del punt de vista d’un ase. Visualment molt brillant, suggerent, original. Un film singular i a contracorrent. Una raresa amb imatges molt potents. Àngel Quintana, a Caiman: (..) La mirada de l´ase de Bresson es transformaria en la mirada de l´ase Eo que, des d´un circ fins a la residència d´una exòtica comtessa, travessaria les contradiccions d´un món marcat per la maldat, d´una Europa situada a la vora de l´apocalipsi. Si per a l’ase Balthasar la mirada de l’ase era de perplexitat davant l’existència del pecat –i del mal–, l’ase de Skolimowski és una bèstia que travessa l’apocalipsi (..) Skolimowski ho observa tot sota la desesperació. EO és una pel·lícula amb molt de soroll, en què es filma la violència de la ultradreta, el maltractament animal, l’absència absoluta de tota humanitat (..)  El resultat final és absolutament hipnòtic. Imma Merino, a la crònica d’El Punt Avui que (re)enllaçaré demà: (..) un film certament original (amb una estructura lliure i una audàcia visual que el fa fascinant) (..) l’alliberament de l’ase resta com un reflex de la hipocresia social. Alejandro G. Calvo, a Twitter: El veterà mestre polonès Jerzy Skolimowski li treu un net al Balthasar de Bresson i li aplica una “psicotronia” d’imatges i situacions que podria haver escrit perfectament Quentin Dupieux. Per moments fascinant, per altres absurda. Screen International, a Twitter: una pel·lícula d’animals que es manté desafiant sobre les seves pròpies peülles. Sergi Sánchez, a Facebook: (..) és la pel·lícula d’un pintor: vermella, vibrant, canviant, que avança a brotxades. En moments molt puntuals -una gratuïta aparició d’Isabelle Huppert, per exemple- Skolimowski abaixa la guàrdia i traeix la seva proposta, però, en general, la intensitat de les seves imatges és purament física. Si l’ase de Bresson era una figura crística, transcendent, espiritual, el de Skolimowski té la tendresa d’un animal que plora quan el separen de la seva propietària en un circ. Les llàgrimes són salades, no s’evaporen, no són al·legòriques, es queden amb nosaltres durant tot el metratge. Joan Millaret, a Cinemacatalà.net: Skolimowski s’apunta també al cinema animalista i humanista. Tenim així tota una pel·lícula que reposa en una mirada d’ase. Si Nietzsche es va commoure davant d’un cavalla maltractat nosaltres també ens podem commoure amb els brams de l’ase Eo.

Article ran de l’estrena al Truffaut.

Full de sala del cine Truffaut (Imma Merino): La innocència d’un ruc enfront la crueltat humana. (..) Un retorn sensacional amb una pel·lícula que, sens dubte, té present “Au hasard, Balthazar”, que Robert Bresson, amb la seva sobrietat transcendental, va realitzar l’any 1966 al voltant d’un ruc, de nom Balthazar (..) Skolimovski mateix ha reconegut l’evident ascendència del film Bresson, però el seu film (amb una visió semblant sobre el món, però potser més centrat en el ruc que en els humans maltractadors) és menys minimalista i, de fet, és un exercici estilístic amb sorprenents moviments de càmera, primers plans abstractes, lents distorsionades, contrastos cromàtics i efectes sonors. Amb una estructura lliure i una imaginació visual fascinant, Skolimowski segueix el periple del ruc un cop aquest és “alliberat” d’un circ en considerar-se que hi és maltractat (..) Sentint-hi la naturalesa sempre amenaçada, el món mostrat està habitat per fanàtics colèrics del futbol, traficants de tota mena, immigrants sense acolliment, famílies empobrides. I explotadors d’animals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!