Club 7 Cinema

“Close“. Any 2022. Director: Lukas Dhont. Guió: Lukas Dhont, Angelo Tijssens. Repartiment: Eden Dambrine (Leo), Gustav De Waele (Remi), Emilie Dequenne (Sophie, la mare de Remi), Kevin Janssens (Peter, el pare de Remi), Léa Drucker (Nathalie, la mare de Leo), Igor Van Dessel (Charly, el germà de Leo), Marc Weiss (Yves). Durada: 1h40. Vista el dia 30.03.2023, en VOSE, per Movistar+ (€) -També disponible des d’avui, a FilminCat (€)-.

Sinopsi: En Léo i en Rémi, de 13 anys, són amics des de sempre. Fins que un esdeveniment impensable els separa. La vida segueix, malgrat tot. Passat un temps, en Léo s’acosta a la Sophie, la mare d’en Rémi, …

Festivals i premis: Festival de Canes 2022 – Grand Prix | Nominacions als EFA, Oscar… |

Altres apunts relacionats: Altres veus: “Close”, de Lukas Dhont.

Comentari.

Lukas Dhont desplega un dispositiu narratiu i dramàtic funcional, que va per feina i ben aviat exposa i resol la situació de l’amistat dels dos adolescents, nens que tot just estan acabant de ser-ho. De manera que, produïda la separació anunciada per la sinopsi, queda per davant molt de metratge de la pel·lícula, en què els sentiments que es porten a dins s’aniran covant, talment com en la caldera d’un volcà que es va carregant per a acabar explotant irremeiablement. Se’ns van mostrant rutines quotidianes del noiet protagonista, amb els seus jocs a l’escola, els seus xocs físics tot jugant a hoquei, les tasques al camp de flors familiars…reiteradament, i, barrejat, moments d’intensitat emocional continguda, en què les mirades i els silencis parlen de manera molt eloqüent, en les trobades amb la mare de l’amiguet, en els jocs d’afecte amb son germà gran, en l’atac de ràbia encalmat per l’abraçada materna… tot i que les paraules també poden brollar, irrefrenables, rarament, quan no s’aguanta la superficialitat dels mots dels companys d’escola sobre l’amic…Filmat tothora en plans de no gaire durada, muntats de manera fins i tot un pèl freda, defugint-hi la recreació melodramàtica, deixant que el potencial emocional es vagi carregant i sobrecarregant. És d’això de què ens parla aquesta bellíssima i sensible pel·lícula.

“Close” no podria ser un film mediterrani, en què l’explosió sentimental segurament s’hauria produït de seguida, aparatosament. I no hi hauria pel·lícula, no hi hauria aquesta pel·lícula que, com dic, va d’emocions contingudes i finalment sobreeixides. I perquè és així, precisament, cal remarcar la interpretació d’Eden Dambrine, mal que lògicament encara sigui tendre com a actor: el seu rostre ha d’encaixar més que transmetre, fins al punt de semblar puntualment inexpressiu, però les seves mirades (i quan s’escau, rialles) es revelen prou expressives. Cal destacar també, en aquest àmbit, el treball de les actrius que fan de mares, molt eficaces des de la discreció, tot naturalitat.

És magnífic com Lukas Dhont deixa fora de camp tot de coses: els comiats socials i musicals, l’esdeveniment mateix que separa els amics… I com filma la lluminosa amistat infantil-adolescent, amb les fantasies i les energies dels noiets, els seus afectes i proximitats, els vincles amb els pares (propis i dels amics)… I la tensió del distanciament, entre acostaments i separacions, alegries que segueixen compartides i frustracions per manca de resposta. A vegades amb seqüències realment breus, que acaben conformant l’entramat emocional en joc…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!