Club 7 Cinema

“Vidas pasadas” / “Past lives”, òpera prima de Celine Song va extasiar al Festival de Berlín i els que l’han vista diuen que és una ferma candidata a triomfar a la temporada de premis, Oscar inclosos.

Sinopsi: La Nora i en Hae Sung, dues amistats de la infància molt connectades, se separen quan la família de la Nora emigra de Corea del Sud. Dues dècades més tard, en Hae Sung decideix visitar la Nora durant uns dies a Nova York, on viu amb el seu marit americà, l’Arthur. L’una davant de l’altre, com els fantasmes d’una vida no viscuda, confronten nocions de destí, amor i eleccions que constitueixen una vida.

Intèrprets: Greta Lee, Teo Yoo, John Magaro.

Festivals i premis: Festival de Berlín 2023 – Competició | Festival de Sant Sebastià 2023 – Perlak.

Algunes reaccions a la projecció del film al Festival de Berlín:

David Rooney ha piulat: La pel·lícula més elogiada per unanimitat a Sundance, “PAST LIVES”, de Celine Song, ha tingut avui una acollida igualment extàtica en la seva estrena internacional a la Berlinale, i a la seva crítica a ‘The Hollywood Reporter’ diu: Els personatges principals es veuen abocats a una triangulació malenconiosa, però aquest no és un drama triangular romàntic banal. Té interludis d’història d’amor que us deixaran sense l’alè, però és rigorós a l’hora d’evitar el melodrama. És difícil transmetre la bellesa multicapa de “Past Lives” més enllà d’instar la gent a veure-la i perdre’s en el seu fascinant encís. Així que si voleu viure aquesta experiència en la seva forma més pura, deixeu de llegir aquí i confieu en mi, que aquest film és una pel·lícula excepcional, destinada a tenir vida molt després de la seva estrena a Sundance i Berlín (..) En la mesura que es poden condensar les seves complexitats, la pel·lícula és una contemplació indagadora de l’amor i el destí; penediment urticant per les opcions de vida; preguntant-nos on podrien haver-nos portat diferents opcions; i reconèixer el forat que va deixar a les nostres vides aquella existència paral·lela fantasma, tot i estar fermament convençuts que les eleccions preses eren les correctes. Probablement els seus reflexos us seguiran perseguint durant dies (..). Xavi Serra, a la seva crònica al diari ‘Ara’: La competició oficial de la Berlinale ha rebut aquest diumenge la pel·lícula que més entusiasme ha generat últimament entre la crítica nord-americana, que després de la seva estrena recent a Sundance ja parla de “Past lives” com la primera obra mestra de l’any i clara aspirant indie a infiltrar-se en els Oscars de l’any que ve (..) Entre el primer acte i el tercer passen 24 anys que donen al film un aire a la ‘Trilogia de Linklater’, tot i que el focus no és en el pas del temps sinó en la permanència d’uns sentiments incompatibles amb les vides elegides. Delicada i sensible (..). Sergi Sánchez, a Facebook: Per fi la competició de la Berlinale s’ageganta, encara que sigui amb una pel·lícula tan aparentment petita com “Past Lives”. L’òpera prima de la coreana Celine Song explica una preciosa història d’amor platònic en tres temps (als 12, als 24 i als 36 anys). Qualsevol diria que som al reialme de la famosa trilogia de Richard Linklater, concentrada aquí en poc més de noranta minuts. La xerrameca incandescent de Hawke i Delpy es dilueix a favor de la melancolia d’una història d’amor virtual, primer a distancia, després cristal·litzada en un retrobament en què les pauses i els silencis compten més que les paraules. És una pel·lícula sobre les vides que hem escollit viure i les que hem deixat enrere, i sobre el pòsit que deixa tancar una etapa, i sobre pensar que l’amor és entendre l’idioma de la infància, i creure en la predestinació per després descobrir que , en una abraçada llarga, el destí ha pogut amb nosaltres. Maria Cusó Serra ha piulat: (..) explica una història d’amor amb un lapse temporal de 24 anys, però sense romanticismes i amb uns personatges masculins que fugen de la competitivitat. Sensible i preciosa. Plorera assegurada. Gerard Casau ha piulat: El més interessant de “Past Lives” rau en el seu tercer acte, quan es discuteix sense retòrica d’identitat, decisions i camins que no han seguit. No puc pujar al tren de l’entusiasme, però és evident que la pel·lícula de Celine Song ha agradat i agradarà. José Luís Losa, a la seva crònica a ‘La Voz de Galícia’: (..) una apreciable comèdia romàntica amb regust amarg. Però no trenca cap sostre (..) Pur Sundance, tot molt ‘cool’, amb un guió de laboratori que combina alguns bons gags de comèdia amb el toc de melodrama que funcionarà molt bé quan el món la conegui. És impecable, es gaudeix raonablement. Però estalvieu-vos-en la campanya electoral.

Una reacció a la projecció del film al Festival de Sant Sebastià:

Àngel Quintana, a Facebook: Dos nens de dotze anys s’agraden. Junts juguen en un parc davant de la mirada dels seus pares, però entre ells hi ha alguna cosa tendra. Céline Song remet a la idea del naixement de l’amor per mostrar com un jove Wherter persegueix dotze anys després la seva Lotte de joventut per Skype, després que la família de la noia se n’hagi anat a viure als Estats Units i aquesta hagi iniciat la seva carrera com a escriptora. Després d’un intercanvi per Skype, la parella es retroba al cap de dotze anys quan les circumstàncies de la vida han obert altres camins. Céline Song roda el que podíem definir com una pel·lícula bonica. Al seu interior hi ha poques coses, fins i tot hi ha massa moments de cinema postal, però “Past Lives” se sustenta sobretot al voltant de dues llargues escenes en què els personatges parlen i mentre parlen evoquen les ferides del pas del temps, la força del destí i la possibilitat que tot amor de joventut no sigui res més que el reconeixement d’una vida passada. A la primera escena, Nora explica al seu marit la història del seu amor de joventut i aquest admet amb perplexitat que és una possible gran història. A la segona escena, els joves amants i el marit comparteixen unes copes en un bar. La jove parella comença a parlar en coreà del que van perdre mentre el marit taciturn assisteix a una situació que no forma part de les seves vides. Després del seu pas pel festival de Berlin, “Past Lives” va començar un camí per múltiples festivals que la situa com la pel·lícula romàntica de l’any, com aquesta pel·lícula que tothom vol veure per recordar els amors perduts de la infància.

Articles publicats ran de l’estrena a Catalunya:

Un film que mereix agradar, crítica d’Imma Merino al diari ‘El Punt Avui’: (..) aquesta és una pel·lícula que juga fort amb les el·lipsis (per tant, amb la significació del que no s’hi mostra) i, subtilment, en allò que podríem dir-ne el misteri dels sentiments i la imaginació amorosos. (..) La pel·lícula té el ganxo de parlar de les vides no viscudes i dels amors impossibles. Hi ha pel·lícules (i altra mena d’obres) que poden fer pensar que estan fetes per agradar i calculades perquè així sigui. Tanmateix, a banda que no sempre s’aconsegueix el propòsit, n’hi ha que mereixen agradar. I “Past Lives” n’és una.

Què passaria si haguessis conegut l’amor de la teva vida als 12 anys?, crítica de María Adell Carmona al diari ‘Ara’: (..) una creença desmesurada, diríem fins i tot que insensata, en el sentiment amorós com a motor de la vida i, per tant, com a eix central de tot relat que realment importa. Té “Vidas pasadas”, amb la seva aproximació sense ironies a les emocions dels protagonistes, un aire de cinema d’una altra època (..), encara que sigui una pel·lícula que parla en un idioma netament contemporani. Això es percep en el rigor del seu muntatge el·líptic (..). També s’intueix en l’estructura tripartida (que aborda els diversos estadis de la vida: infància, joventut i edat adulta) d’aquesta connexió amorosa que, com si fos un eclipsi solar, es manifesta una vegada cada dotze anys i que converteix el film en una versió sintetitzada de la famosa trilogia “Abans de…” de Richard Linklater. (..) Song llança un complex i sensible discurs sobre la manera com dues forces antitètiques –d’una banda, l’atzar, de l’altre, una mena de “divina providència”– poden modelar la nostra existència, i sorprèn, en l’últim terç del film, per la manera com aborda, amb idèntica delicadesa i empatia, tant els vaivens de l’amor romàntic com el seu oposat, la monotonia i la naturalesa reiterativa de l’amor conjugal.

Exhaustiu mapa de les emocions, crítica de Joan Millaret Valls, a ‘cinemacatala.net’: (..) La pel·lícula de Celine Song aborda el contrast entra la infància i l’edat adulta amb una mirada melancòlica que repassa els records i valora el pas del temps, les vides passades del títol de la pel·lícula. Una pel·lícula que toca el tema del xoc cultural – arrels, llengua o tradicions – de dos vells amics que han traçat dos camins paral·lels, la migrant coreana integrada en un nou entorn humà i el noi que resta al país. Un film que toca temes del nostre món modern com és el fenomen de les xarxes socials que han modificat per complert els nostres hàbits diaris. Eines que fan possible esborrar les distàncies, diluir la llunyania, en favor d’una sensació de contacte gràcies a la proximitat, la immediatesa, la visibilitat en les nostres pantalles. “Past Lives” es sustenta sobre la fórmula convencional del triangle sentimental amb dos nois i una noia, eix troncal de la comèdia romàntica. Però el resultat d’aquesta excel·lent pel·lícula sobrepassa aquesta fórmula tan tipificada i la subverteix per convertir-se en una proposta atípica, original i diferent. La cineasta aborda la complexitat i riquesa de les relacions humanes, els vincles entre les persones, i ho fa des de la naturalitat, la senzillesa, la quotidianitat. I el resultat és una magnífica exploració del ventall d’emocions i sensacions humanes, entre elles, com no, l’amor. Una pel·lícula bella i commovedora.

Celine Song, la directora que podria donar la sorpresa en els Oscars amb ‘Vidas pasadas’, crítica de Nando Salvà al diari ‘El Periódico’: Captivadora i increïblement commovedora. Una ‘opera prima’ perfecta. Exquisida. Miraculosa. La primera gran pel·lícula del 2023. Són només alguns dels elogis que ‘Vidas pasadas’ va rebre de la crítica internacional immediatament després de la seva estrena mundial al Festival de Sundance, el gener passat, i des d’aleshores ni la seva bona reputació ni les expectatives derivades del film han parat de créixer. (..) La pel·lícula resultant pot definir-se com una relectura comprimida de la trilogia «Abans del», de Richard Linklater, o com una versió de ‘Breu trobada’ (1945) que paradoxalment transcorre al llarg de dues dècades i mitja. Gens semblant, en altres paraules, al tipus de debut cinematogràfic que es podria esperar d’algú que, com Song, fins ara s’havia dedicat a narrar només des de l’àmbit de la dramatúrgia. (..) No és un simple melodrama sobre l’amor i el desamor, sinó que parla d’una cosa molt més transcendent. (..).

Celine Song: “L’amor real és diferent de les fantasies que ens venen”, Bernat Salvà entrevista la directora, al diari ‘El Punt Avui’: Celine Song ha viscut diverses vides: cineasta i dramaturga nascuda a Corea del Sud el 1988, filla d’artistes, va emigrar al Canadà d’adolescent amb la família i viu actualment a Nova York. Ben igual que la protagonista del seu primer llargmetratge, ” Vidas pasadas” , una comèdia romàntica atípica. Berlín, Sundance i Sant Sebastià han aplaudit aquest film, estrenat dimecres als cinemes. Pregunta: Una mateixa persona viu vides diferents, com indica el títol? Resposta: Sí, és clar (..). Crec que dins d’una mateixa persona existeixen moltes vides. I en algú com la Nora, la protagonista, o com jo, que ha emigrat d’un país a un altre, aquestes multiplicitats de vida són més presents. Tots vivim amb éssers, vides i llenguatges diferents dins nostre. (..) Pregunta: Volia trencar amb els tòpics del gènere romàntic? Resposta:  Volia crear una cosa que em sembla real, com jo interpreto l’amor, que és diferent de les fantasies que de vegades ens venen com a amor. De vegades l’amor és una cosa tan senzilla com escoltar l’ésser estimat. Per a mi era molt important poder retratar-lo de la manera més autèntica possible. Sembla un triangle amorós, però no ho és, perquè no hi ha enemics, ni baralles, ningú lluita contra ningú. Tots tres són respectuosos, són adults i es preocupen per les necessitats de l’altre. I bàsicament, intentava transmetre com visc l’amor. Hi ha persones que conec que s’identifiquen amb aquest sentiment, que han viscut situacions incòmodes, però que han sabut fer-hi front. (..) Pregunta: Com veu la interacció i l’equilibri entre la realitat i l’art? Resposta: La vida té moltes històries que moltes vegades no són grans baralles. Pot ser simplement la història d’envellir amb algú: hem passat 60 anys junts i hem compartit la vida, morim i som enterrats junts. A mi el que més m’interessa és com ens sentim, com experimentem l’amor, i això és el que estic intentant transmetre. (..).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!