Agafada al vol

Som les paraules que diem

14 de juny de 2015
0 comentaris

Ensomiar

Veure’ns, sentir-nos i mirar-nos des dels altres ens descobreix una part de nosaltres que potser no percebem. És una via recíproca de coneixement i, segurament, difícil d’explorar sense prendre-hi mal.

Pel que fa a la identitat lingüística, si practiquem una variant dialectal fora del seu àmbit territorial natural, aquesta descoberta no s’acaba mai per més que passin els anys. Sempre queda algun mot que continua sent pintoresc quan apareix espontani entremig d’una conversa trivial. Així, doncs, si hem decidit reivindicar el nostre origen i no amagar-lo sistemàticament, haurem d’assumir la sorpresa dels nostres interlocutors com un fenomen habitual, però guanyarem en autoconeixement del propi idiolecte.

Aquesta setmana, a l’hora en què tot aflora, davant d’un cafè i al voltant d’una taula, ha aparegut el record del que havia ensomiat. De seguida, la meua interlocutora ha remarcat que li agrada molt sentir aquesta forma verbal. En contrast, estranyament cap ebrenc hi repararia.

Petites remarques com aquesta són l’impuls per veure si la normativa recull les idiosincràsies dels parlants del sud i el resultat de l’exploració, de vegades, comporta sorpreses inesperades. En el cas de l’acció de “tenir un somni o somnis” i de les paraules de la mateixa família, hi ha hagut troballa.

Somiar és la forma verbal preferent i té, segons el DIEC2, dos sinònims equivalents: somniar i ensomniar. El DNV segueix aquest patró, però hi afegeix també l’opció ensomiar (1).

Fixem-nos ara en què diuen dels noms entroncats: somni és la forma preferent i s’admet ensomni; tant al DIEC2 com al DNV. Cap més variant és recollida pels diccionaris normatius. En canvi, el PALDC (2) fa una distribució territorial de les formes: somni, somi/sòmit, ensomi/ensòmit i altres variants. I en el comentari de la fitxa hi llegim: “El mot popular és somi (…), es tracta d’un deverbal de somiar, com ho són també ensomi, ensòmit de ensomiar, variants valenciana i tortosina.”

Per tant, a hores d’ara, segons l’Institut d’Estudis Catalans, un parlant occidental pot escriure i dir en contextos formals que li agrada ensomniar i que ha tingut un bonic ensomni. I, malgrat tot, em resisteixo a pensar que ensomiar és una variant censurable quan és molt més propera a la forma preferent somiar que no pas la forma ensomniar.

Encara recordo ensòmits recurrents que tenia de petita; nits febroses que et feien ensomiar monstres que tornaven boterudes les parets de l’habitació i, alhora, sento també com a propis aquests dos versos tan potents de les Corrandes d’exili de Pere Quart:

i una pàtria tan petita
que la somio completa.

Cada cosa té el seu lloc i n’hi ha que no haurien de fer cap nosa.

(1) Vegeu també la fitxa 276 de l’Atles Lingüístic del Domini Català : “Somniar
(2) Fitxa del Petit Atles Lingüístic del Domini Català : “Somni/Somi

Fotografia de Marina del Castell 

Amanós
18.01.2013 | 6.47
Saragatona
07.01.2017 | 3.30
Brancal
02.04.2020 | 7.13

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.