Agafada al vol

Falta gel i sobra foc. El sol escalfa els carrers i les teulades i entra dins de les cases en forma d’una estuba insuportable. No farem res de bo si això no afluixa. Només podem anar a estirar les cames de bon matí i sostindre un llibre al tardet. I jugar amb les paraules ingràvides a tota hora.

Agost s’allarga com un xiclet de maduixa desgastat ara que ens hem instal·lat al poble i no corre l’aire ni per l’amor de Déu. Descansar i deixar passar les hores no sembla un pla desagradable però teníem l’ànsia de moure’ns més, de viure amb un punt més d’alegria, de fer coses amb les mans. Però aquesta basca ens ha abatut. Passem les hores amb la companyia del ventilador; un helicòpter discret que ens guaita tot el dia i tota la nit perquè no entrem en combustió. Tenim gent amb qui parlar, per sort.

Entre avui i ahir he rebut dos missatges al Whatsapp que tenen un cert lligam. Ma fillola està acabant uns treballs a l’ordinador i m’ha enviat una consulta lingüística: “Padrina, engatussar-me es pot dir? El Word m’ho marca com un error”. Li he enviat una captura de pantalla de l’entrada engatussar del DCVB. Al DIEC2 no hi és però sí que el trobem també al DNV. “No cal que ho canvies” —li dic. Encara que per a referir-nos a “enganyar amb bones paraules” tinguem les formes estàndard entabanar o engalipar, aquest verb està ben construït i forma part d’una nissaga prou curiosa, com veurem.

L’altre missatge que he rebut és d’una veïna del poble que, de tant en tant, em regala perletes que li venen al cap. Justament ahir em va enviar aquesta: “S’han esgatissat vol dir que dos persones han discutit molt però sense arribar a les mans”. En aquesta ocasió, el DCVB ens torna a crear la tranquil·litat que el que algú recorda haver sentit dir no és producte de la seua imaginació. Aquest verb hi apareix com un sinònim d’esgatinyar-se, que aquesta mateixa obra defineix com a “barallar-se lleugerament”. Una altra ovació fervent per al nostre diccionari dialectal!

Ja que hi ve a tomb, aprofito per a repescar una altra entrada del blog que vaig escriure fa bastant de temps i que té un element en comú amb les paraules de què estem parlant. Es tracta de la forma engatar-se, sinònim d’embriagar-se i que sí que reconeix el DIEC2. Així doncs, tant en engatussar com en esgatissar-se com en esgatinyar-se com en engatar-se trobem com a formant el lexema gat. I aquesta coincidència, enmig d’aquest avorriment vital, m’ha semblat una troballa divertida.

D’altra banda, els dos missatges efímers rebuts en poques hores de diferència em desperten optimisme perquè serveixen per a constatar que una jove de vint-i-quatre anys està interessada a usar la llengua correctament i que una dona jubilada que no ha estudiat català a l’escola té un amor per les paraules que traspassa les fronteres de casa seua. I això vol dir que no ens hem deixat vèncer per la desídia encara. Ni ho farem mai.

—

Fotografia dels gats de ma fillola