Agafada al vol

Som les paraules que diem

29 de maig de 2015
2 comentaris

Almívar de llet

Poetes i científics s’asseuen en butaques de platea davant l’incessant espectacle de la vida. Sempre buscant preguntes noves: què hi ha de cert? què és només engany?

I vet aquí una pregunta cabdal: què separa un prejudici d’una predicció científica? Què fa pensar que s’estan expressant opinions preconcebudes o que, per contra, es reflexiona a partir de dades objectives i mesurables? On és la veritat? Per què s’amaga?

Segons Jesús Tuson, “un prejudici és una opinió agosarada, precipitada, que no té com a base el coneixement veritable, contrastat: el coneixement fonamentat en les dades reals de l’experiència. Un prejudici, doncs, només és possible si precipitem el judici: pre – judici = judici previ o anterior al coneixement.” (1)

En ciències socials, no és comú que hi hagi certeses. No esperem comprovar com es mou un pèndol pla per confirmar que executa una trajectòria prevista, com fa el mètode determinista. Ara bé, una persona o una comunitat sotmesa a variables descrites en observacions seriades funciona com un pèndol de braços flexibles: sota l’aparença de caos, es poden formular prediccions.

En sociolingüística també. Les dades sobre els usos lingüístics i la descripció de conductes socials en comunitats amb contacte de llengües ens permeten predir determinades pràctiques lingüístiques. I, així i tot, sempre hi ha factors lliures, personals, que s’escapen dels patrons descrits.

Generalment, si no tens un interès professional per aquestes qüestions, no t’emboliques amb tantes cabòries. Els parlants simplement agafen unes idees que els facilitin les conductes diàries i tiren avant. Per això, els prejudicis lingüístics continuen fent estralls en la nostra comunitat lingüística.

Si algú es troba en disposició de comunicar-se amb un jove o un adult que té una pell més pigmentada que la de la mitjana de la població, automàticament s’hi adreça i persisteix a parlar-li en castellà, independentment que l’interlocutor respongui i continuï en llengua catalana.

La cosa va així. I aquí tenim un prejudici clar, perquè qui es comporta d’aquesta manera no té cap dada estadística del percentatge de nascuts a l’estranger que entenen o que parlen el català. Es guia per l’aspecte físic de l’altre i prou.

Just ahir vam acabar un curs bàsic de català. L’origen i les trajectòries vitals dels alumnes són tan variades que resulta un privilegi compartir relats amb persones vingudes de tan lluny. Per això, l’espai físic d’una aula proporciona l’oportunitat d’intercanviar els afectes a les nostres identitats, tradicions i llengües.

Ahir vam tastar com és de bo un pastís de dulce de leche. Aquesta llepoleria típica d’Hondures porta farina, llevat, ous, sucre, merenga i aquest ingredient tan hispanoamericà, que desconeixia com havia de traduir a la nostra llengua.

El Termcat ens ha resolt l’enigma: almívar de llet, en català; confiture de lait, en francès; dolce di latte, en italià; milk jam, en anglès i Milchsirup, en alemany. Ara ja ho sabrem per sempre.

Aprofitant l’ocasió, també voldria esventar per tot arreu que la pulcritud dels alumnes quan elaboren pastissos que ens fan tan contents és exactament la mateixa que quan proven d’aprendre la nostra llengua. Ja no podem anar pel món pensant que qui ha vingut de fora no forma part de la nostra comunitat lingüística, perquè si mirem el món amb ulls de científics o de poetes veurem com n’estem, d’equivocats.

I exactament això mateix diuen aquests versos del poeta i físic David Jou.

M’agrada escoltar el món –d’on ve, si no, la física?-:
poder sentir amb més profunditat
una veu més àmplia de les coses,
no pas encadenar fenomens
ni sotmetre’ls a càlculs i conceptes
fins a fer-ne evaporar la glòria d’existir,
sinó veure’ls en la llum de la dansa d’un gran tot,
en una llum naixent com aquesta claror d’ara.

 

Fragment de “Sortida de sol a cap Norfeu” (2006)

(1) Jesús Tuson. Mal de llengües. A l’entorn dels prejudicis lingüístics.  (Empúries, 1988)

 

Ballaruca
13.05.2018 | 7.29
Vós
02.07.2017 | 9.46
Atzagallada
26.04.2013 | 7.41

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. M’ha agradat molt aquest article. Tant com l’almívar de llet!

    Aquest pastís que t’han fet els alumnes és emocionant. Amb un tancament així queda clar que el curs ha estat un èxit.

    Fins aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.