Justejar

Imprevisiblement i de manera accelerada ens hem omplert la boca de neologismes que desconeixíem fins fa deu setmanes: teletreballadors, coronavirus, immunitat de grup… Som animals adaptables. Per això hem arribat tan lluny. Però ara estem sotmesos a una prova extrema d’estrès i, malgrat les nostres enormes capacitats camaleòniques, encara ens despistem una mica.

Desconec el nombre de persones que més o menys ens hem avesat a teletreballar en aquesta contingència. Al meu voltant en sé de moltes. Entre els que ens trobem en aquesta situació, hi ha una sensació compartida d’atabalament que va canviant de fase també: la descoberta de les eines per treballar a distància, la constatació que cal readaptar-se sovint a les circumstàncies, el pols constant contra les incerteses. En la darrera reunió que hem fet amb els companys d’un grup de treball que ens hem trobat ja diverses vegades en línia durant el confinament, avui he comprès el significat d’algun vocable que em rondava feia dies: webinar, que el Termcat diu que s’ha de dir seminari web o seminari en línia. I, encara millor, he recuperat una paraula que feia dies que no sentia: justejar, que és una paraula nostra que no sé si deu gaudir de gaire popularitat a hores d’ara. Al company menorquí del grup li ha servit per planydre’s de les mancances que té en algun aspecte tècnic: “Justejo en aquesta qüestió”. No desvelarem quina.

En tot cas, aquesta peça lèxica ens dona molt de joc si la mirem amb lupa. Segons el DIEC2, significa “venir just, no sobrar gens”. El diccionari normatiu ens diu que és un verb intransitiu; sense cap exemple. Al DCVB sí que en trobem un, d’exemple, que és el mateix que el del GDLC: “Aquests dies l’oli justeja”. Aquí he d’afegir que tinc constància que alguns parlants la fem servir amb valor figurat: “Aquell justeja una mica”, en el sentit que no hi toca gaire o que no és gaire espavilat. Però recordem que el nostre company acompanyava el verb amb una preposició i, de fet, aquesta construcció la trobem en diferents exemples als mitjans de comunicació. En realitat, la forma justejar se’ns presenta de maneres diverses; en concret, en tres tipus de combinacions: en construccions intransitives pures (en sentit literal: “L’oli justeja” o bé en sentit figurat: “Aquell justeja”); en construccions preposicionals (“Justejo en això”) i, a més, en construccions intransitives amb complement indirecte (“Em justeja la memòria”, opció que encara no havíem esmentat).

Si heu arribat fins aquí és que teniu vocació de lletraferits i us interessarà potser fer una ullada al que diu la Gramàtica essencial de la llengua catalana sobre els verbs intransitius. Després de consultar aquesta informació, seguríssim que estareu impressionats per la grandiositat d’aquest verb tan discret, capaç de mimetitzar-se en l’entorn que convinga malgrat el poc paper que li atorguen els diccionaris.

Com a regal de comiat, transcric un petit fragment de la cançó ‘Dolça i pruna‘ de Borja Penalba i Mireia Vives, amb el verb precedit d’un bon complement indirecte:

No han passat ni dues hores
i sent que em justeja l’aire
des de l’últim bes a l’estació.

Amics i amigues, que ni ara ni mai no ens justegen els mots que ens fan la vida més distreta.


Fotografia de Kolar.io a Unsplash

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *