Agafada al vol

Som les paraules que diem

28 de març de 2014
1 comentari

Volerany

Segur que mai ningú us farà aquesta improbable pregunta: “En un naufragi lingüístic, què salvaries de tot el conjunt d’elements del teu repertori comunicatiu?”. Si així fos, resultaria molt difícil decidir-se.

La llengua és una maquinària increïblement complexa que fem funcionar sense gaires dificultats des de la nostra infantesa. I sense llibre d’instruccions! Assenyalar quina peça concreta ens sembla més valuosa no tindria, doncs, gaire sentit.

De tota manera, he estat pensant en aquesta qüestió durant els últims dies, després d’assistir a una conferència sobre el parlar dialectal de la gran àrea del Penedès.

El conferenciant ens va detallar llargament els trets fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics del parlar d’aquesta zona. I del sac de les peculiaritats locals, n’anava traient elements ben dispersos: fandilla, àpit, boi, un llamp de peix, hòmens, corraló, banderot, volerany

Ara em ve de gust posar-hi un cert ordre. Per això, em referiré molt breument a les variants que presenta qualsevol llengua. Per començar, cada llengua es concreta en diferents dialectes. Un parlant naix en un territori i aquest fet li atribueix una sonoritat i un repertori lèxic una mica diferenciat dels parlants d’altres zones. Al sud diem espill i al nord diem mirall, posem per cas.

Ara bé, no tots els parlants d’una mateixa zona fan servir sempre el mateix estil a l’hora de comunicar-se. Ens podem adaptar al context. Tenim a l’abast diferents registres: sobretot el registre col·loquial i l’estàndard. Però aquesta plasticitat depèn també del grau d’instrucció de cadascú i, a més a més, està condicionada pel tipus d’aprenentatge que cada parlant ha fet de la llengua que ha adquirit.

Una persona que ha après català només per transmissió oral, que no l’ha escrit mai i que ha llegit pocs textos en aquesta llengua no tindrà la mateixa capacitat d’usar-ne la varietat formal o estàndard que una altra persona que la parla, la llegeix molt sovint i l’escriu habitualment.

Ara i aquí, en aquest moment precís de la nostra història i als pobles i ciutats de tot el territori lingüístic, conviuen perfils de parlants molt diversos: els que acabem d’esmentar més amunt i també els neoparlants, que ja són un grup molt significatiu de la nostra comunitat.

Tenint en compte tot aquest panorama tan pintoresc, em pregunto què és realment substancial a la riquesa lingüística; què ens cal cuidar perquè transcendeixi; què volem que es perpetuï d’una generació a una altra; què ens interessa que aprenguin els nous parlants perquè puguin fer un ús pragmàtic de la seva nova llengua. I  una resposta raonable seria que ens cal preservar tot allò que és genuí i que no és fruit ni del desconeixement ni de la contaminació.

No ens podem permetre el luxe de mantenir barbarismes en la nostra parla. També hem d’esforçar-nos a desterrar els vulgarismes adquirits per no haver tingut accés durant molts anys a la llengua escrita. Però ens hauríem d’avesar alhora a exhibir sense complexos aquells petits tresors tan útils i tan expressius que hem heretat dels nostres predecessors, encara que només siguin usats en un àmbit restringit.

Volerany és un exemple perfecte de joia lingüística local. No surt a cap diccionari. Només l’he trobat documentat al Viccionari. Significa remolí de mar i sembla que és una paraula utilitzada principalment pels pescadors de Vilanova i la Geltrú.

I què podem fer per dignificar aquestes perles lingüístiques? Doncs, coses que alguns ja fan: per exemple, posar-li aquest nom a una escola. I revifar-ne l’ús cada dia que a un nen algú li pregunta:

– I tu, d’on véns?
– Jo sóc de l’escola Volerany.

Només ens cal tenir un camí clar. I seguir-lo, tots junts.

Fotografia de Digo Souza

 

 

Linguofília
14.03.2014 | 6.49
Contorbat
19.04.2014 | 12.57
Banyar-se
23.11.2019 | 6.25

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.