Quarta entrega del treball d’Ivan Gordillo, del Seminari d’economia crítica Taïfa, sobre la crisi que ens afecta, i sobre els perquès d’aquesta. Amb aquest capítol enllestim l’anàlisi de les causes de la crisi. La propera entrega, capítol Vè, el centrarem en les propostes per iniciar una sortida de la crisi des d’una perspectiva i amb
Després de llegir l’informe del Centre Delàs sobre comerç d’armes arribes ja, definitivament, si no ho haguessis fet ja abans, a LA CONCLUSIÓ que els Estats Europeus, i també EE.UU., són hipòcrites fins a la mèdula dels ossos. Els Estats en general, i els nostres en particular (que per això són els nostres), són especialment
Aquest dissabte 19 de març, a la tarda, a l’Arc del Triomf de Barcelona. Una important concentració i tot d’activitats per dir PROU AL RACISME, un racisme que està calant fondo entre les classes populars del país. La incertesa, la sensació d’inseguretat, la por a l’atur, la demagògia de PxC, PP, CiU, PSC….estan fent molt
Tecera entrega del treball d’Ivan Gordillo, del Seminari d’economia crítica Taïfa. En el present article es comencen a analitzar les causes de l’actual crisi econòmica-social, i segurament de model i paradigma. Els mitjans de comunicació, la classe política i els organismes internacionals han explicat la crisi al voltant dels següents eixos (David Harvey): La naturalesa
Reproduïm les opinions que l’Aleix Cardona fa en el seu bloc a propòsit de les Nuclears. “Ni centrals, ni cementiris ni més mentides! L’energia nuclear mata i serveix als interessos militars i industrials i en cap cas al poble, a la societat”. El cicle nuclear no pot estar mai sota control civil, només pot mantenir-se,
Seguim amb la publicació d’aquest conjunt d’articles que ens apropen als perquès i cóm de la crisi en la que estem immersos, gràcies a la col.laboració d’Ivan Gordillo, del Seminari d’economia crítica Taïfa. L’objectiu de l’activitat dels capitalistes, la raó de ser de la seva activitat es la diferència entre el diner al començament i
Avui iniciem la publicació d’un seguit d’articles que, de forma didàctica, tracten de fer-nos entendre l’actual crisi econòmica, les seves causes, i el procés que ha conduit a la situació en la que ens trobem actualment, amb un alt percentatge d’aturats/des als Països Catatalans, podríem dir que una mitja d’entre el 17 al 20%, amb
Al vespre del passat 17 de febrer, les pantalles dels televisors de la pràctica totalitat del País Valencià es van quedar a fosques, negres, sense senyal. Una maniobra legal impulsada pel PP feia possible posar fi a més de vint-i-cinc anys d’emissions a les comarques del sud. Era la culminació d’una llarga batalla de l’Estat
Les darreres setmanes, en la mateixa mesura que la sorprenent i benvinguda primavera del món àrab ha anat fent camí, s’ha anat repetint en els mitjans de comunicació habituals la prèdica contra el perill islamista. A Catalunya, amb el grupo Godó al capdavant, aquells que fins fa poques setmanes convivien perfectament feliços i contents amb
Dies abans de començar la “batalla” de Líbia, la revolució nordafricana més cruenta i més sagnant, en Pepe Nieto de SODEPAU reflexionava al respecte de les particularitats, diferències i contextos en les que es troben els diferents països del Magreb i del Masreck, per tal d’interpretar correctament els esdeveniments i fer algunes possibles previsions de
El Coronel no té ja ningú que l’escolti, i sorprén el patetisme d’un lider que ja no sembla adonar-se’n de res del que passa al seu país, ni tan sols davant de la porta mateix de casa seva. Gaddafi ha perdut el Nord, el Sud, i sobretot la legitimitat que en algun moment va poder
Ens ha colpit aquesta tarda, trista tarda, la notícia sobtada de la mort d’en Santi Santamaria, el creador i el cuiner de Can Fabes, a Sant Celoni, a la falda del Montseny. Hem recordat algunes estones compartides amb ell, tot menjant, o xerrant, o compartint taula en algun acte polític, o gaudint-lo en algunes de
Islàndia, com Irlanda en el seu moment, han estat exemples de referència per a governants “seriosos” com els actuals del Principat, i d’altres neo-lliberals com els del PP valencià (enfangats aquests fins més ennlà del cul en un munt de merda corrupta). La debacle a Irlanda i Islàndia ha estat apocalíptica. Les polítiques desreguladores, i
Aquesta és la pretensió de les dretes, d’aquells governants que sobretot fonamenten el seu mestratge en la teconoburocràcia. Les escoles d’ESADE i d’altres escoles de negocis i d’afers, sempre en la línia lliberal, benestant i benintencionada, volen mostrar al gran públic les seves habilitats. Són els millors, i no es pot discutir, i basen el