Terra i llibertat

Avui iniciem la publicació d’un seguit d’articles que, de forma didàctica, tracten de fer-nos entendre l’actual crisi econòmica, les seves causes, i el procés que ha conduit a la situació en la que ens trobem actualment, amb un alt percentatge d’aturats/des als Països Catatalans, podríem dir que una mitja d’entre el 17 al 20%, amb milers de famílies desnonades de llurs habitatges o amb perill de ser-ho, amb milers de persones en una situació de veritable pobresa, desbordant els antics usuaris de serveis socials…, en un escenari molt difícil en el que les vies de sortida només tenen, de moment, una direcció, i aquesta, al nostre entendre, és la més perjudicial per al conjunt de les classes populars al País.

Els articles que publiquem, gràcies a la col.laboració d’Ivan Gordillo, membre del Seminari d’Economia Crítica Taïfa, també aporten possibles i potencials alternatives per fer front a l’esmentada crisi.

És sabut que el sistema a través del qual s’organitza actualment econòmicament i social la nostra societat és el capitalisme. Un dels principals objectius de qualsevol societat, també la societat capitalista, és sobreviure, reproduir-se en el temps. Per a fer-ho és necessari satisfer les necessitats dels membres que la composen i de la col·lectivitat. En el marc del sistema capitalista l’obtenció dels elements que permeten satisfer les necessitats no és directa ni està assegurada. La majoria dels productes que satisfan les nostres necessitats s’obtenen a través del mercat, és a dir a través de comprar-los mitjançant el diner. Tot i que existeix un important ventall de necessitats extremadament importants (com per exemple les vinculades als afectes o la cura) que tot sovint es cobreixen en l’àmbit familiar o comunitari no sembla que entrin directament en la organització econòmica, són també afectades per ella i en les societats actuals cada cop és més evident la mercantilització creixent de la cobertura d’aquestes necessitats.

Per tal d’accedir al mercat on obtenir aquelles mercaderies que ens permetran cobrir les nostres necessitats és imprescindible posseir quelcom intercanviable, generalment diners. D’on surten aquests diners necessaris per accedir al mercat? Essencialment hi ha dues vies. Per una banda, una petita part de la població ja disposa d’entrada del diner que li permet accedir directament al mercat. Tot i això, la riquesa d’aquesta part de la població generalment no està materialitzada només en diners si no que a més a més són propietaris del capital, dels mitjans de producció. Per l’altra banda, la immensa majoria de la població no té diner i amb la finalitat d’aconseguir-lo es veurà obligada a vendre la única cosa que posseeix, la seva força de treball, a canvi d’un salari tot passant pel mercat laboral. Amb aquest salari, ara sí, podrà accedir al mercat on adquirirà aquells béns i serveis necessaris per satisfer les seves necessitats. Si no disposa d’un treball que li proporcioni els ingressos necessaris no podrà comprar els productes que necessita.

En la societat capitalista és fonamental que la part de la població útil per al procés productiu pugui cobrir les necessitats bàsiques, ja que així s’assegura la reproducció permanent de la força de treball. I alhora és necessari que els treballadors hagin de comprar els productes que han de menester per viure per a què la producció que s’obté a les empreses trobi un mercat. Qui compraria les mercaderies produïdes si no? El consum cobreix les necessitats per sobreviure (reproducció social) dels treballadors i les necessitats de reproducció (venta dels productes) del sistema productiu.

Podem resumir dient que tot i que les persones tinguem necessitats que cobrir, la satisfacció d’aquestes està vinculada a la possessió de diner necessari per poder comprar al mercat els elements necessaris per això. Amb el fi d’aconseguir el diner es veurà obligat a passar pel mercat laboral venent l’ única cosa que posseeix, la seva força de treball a canvi d’un salari.

Aquest intercanvi de la força de treball entre els treballadors i l’empresari és una de les relacions essencials del capitalisme, es converteix en un dels elements centrals del sistema.

En el funcionament de la societat capitalista s’observen dos circuits principals:

Trobem el circuit que s’inicia quan els treballadors venen la seva força de treball a canvi d’un salari que els permet accedir al mercat i comprar aquells bens i serveis necessaris per satisfer les seves necessitats. Esquemàticament podem caracteritzar aquest circuit com un circuit Mercaderia (M) – Diner (D) – Mercaderia (M) donat que el treballador intercanvia una mercaderia (la seva força de treball) a canvi de diner (el salari) per a comprar noves mercaderies (bens i serveis necessaris per a viure). En aquest cas el diner actua simplement com a mitjà d’intercanvi i la finalitat no és altra que el consum final dels valors d’ús de les mercaderies adquirides en el mercat. Un altre punt important és adonar-se que en aquest circuit s’intercanvien mercaderies pel seu ús, i per tant no es pot produir enriquiment ni acumulació.

L’altre circuit d’integració en la societat capitalista és el que s’inicia quan el diner funciona com a capital, d’aquí que aquest circuit també rebi el nom de circuit del capital. És el circuit fonamental que marca l’evolució de les societats capitalistes. El capitalisme consisteix essencialment en què unes persones que tenen diner D (no entrarem ara en el tema de perquè són uns i no altres els que el tenen) l’utilitzen per a comprar mitjans de producció (edificis, matèries primeres, maquinària, etc.) i contractar treballadors/es als que els paga un salari.

Són els capitalistes. Estableixen empreses en les que es produeix mercaderies M que es venen en els mercats, i en condicions normals, proporcionen amb la seva venda més diner del que tenien al principi D’. Si no fos així no existiria cap incentiu a la inversió privada ni a iniciar cap procés empresarial ni competir amb altres capitalistes. Es genera així un cercle que, en principi, creix constantment. En aquest circuit D-M-D’ es produeix per tant l’enriquiment i acumulació de la riquesa. El procés d’acumulació és central en el capitalisme i aquest no podria entendre’s sense l’acumulació. Això és tant important que fins i tot el propi sistema s’encarrega, a través del mecanisme de la competència, d’eliminar aquells capitalistes que no són suficientment competitius, que no realitzen amb prou èxit el procés d’acumulació sent absorbits pels capitalistes més eficients.

Les lleis sancionen que el capitalista, perquè és el propietari del capital i l’utilitza pel procés productiu és també el propietari de l’empresa, qui té el dret de prendre les decisions, així com també el que es queda amb la propietat del que es produeix, es ven i el benefici que s’obté. El capitalista és l’amo i tota la resta està subordinat a ell. Podria ser diferent i que les decisions es prenguessin conjuntament entre qui posa el capital i qui posa el treball, o les prenguessin només els treballadors, però no és així, si no que les lleis sancionen que el propietari del capital és propietari de tota la resta. Els treballadors estan totalment subordinats a les decisions dels capitalistes i a les empreses no tenen dret a res més que a percebre el seu salari. Per això la societat capitalista implica una divisió en classes socials: els propietaris del capital, que tenen tots els drets a l’empresa, i els treballadors que només tenen el dret al salari. Això porta al conflicte entre ambdues classes, que acostumen a organitzar-se de forma col·lectiva per defensar els seus drets. Segons el poder relatiu que aconsegueixen en diferents períodes, la situació és més o menys favorable per a cada classe, encara que en el capitalisme la classe treballadora estarà sempre subordinada als propietaris del capital (continuarà)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!