BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Aquest viatge no m’estendré, com sovint em retraus en privat. I tens raó.

1ª Sempre estem en la resistència, resiliencia, i aguantant les galtades. Particularment sóc pastat així. Fa 45 anys que vaig fer-me valencià per a “HO ACONSEGUIEREM SEGUR”
I això comporta guanyar aquesta guerra de descolonització. Com ? Atacant. No amb eixa mentideta tan principatina com inútil del…goita…com hem fotut als del R. Madrit…” q a ells ni els fa ni fred ni calor i continuen manant-nos. Sense avançar ni un pas de puça.

2º. Cal estudiar l’enemic com Maquiavel ens va ensenyar. On és allà on posen el 1r Manament. “en la Unidad de la Nación española” La resta són corol·laris del 1r manament. I aquest és el primer punt que cal batre si volem q la gent tinga renda garantida, allotjament, lloguers decents, la gent puga ser LGTB, Sanitat universal, ensenyament de qualitat, urbanisme i ecologia de qualitat i futur, etc, benestar, corredor de Casablanca a la mar Bàltica, ser en definitiva amos de llur destí.

Sense això tota actuació en cada camp que no duga el VERÍ DE LA INDEPENDÈNCIA el que fem en aquesta colònia s’esfumarà d’un dia a l’endemà.

Amb españa governant-nos tot és provisional i inestable.
I “retrotraurable”

No estem per a balafiar el nostre temps, ni diners, energies ni salut física i mental.

Josep Blesa (València)

En aquests moments la dicotomia rau entre el “càstig” que mereixen els “nostres” partits, perquè ens han enganyat, perquè s’han rendit, perquè ens aboquen a la irrellevància, per la seva mediocritat, etc., i el perill que la ultradreta acabi convertint-se en el que realment vol ser: una dictadura. Tornem a votar els nostres encara que, ara com ara, res indica que no ens tornin a aixecar la camisa? Deixem que Espanya, amb tots els seus accents, des del PSOE fins a VOX, es converteixi en un infern per a naltros? I, si aquesta és l’opció guanyadora, tindrem prou força per revoltar-nos-hi?

Joan Guasch

Nomes recordant el que van signar JUNTS, ERC i el PSC, que introdueix un 25% de castellà a l’ensenyament i es carrega la immersió lingüística ja hauríem de ser conscients de fins on hem retrocedit i de la mena de polítics “independentistes” que tenim.

Això és el que han fet aquí amb una majoria del 52%. I ho han fet per defensar-se i ells, no tenir problemes posteriors i poder viure tranquils.

Portem 6 anys on l’únic que hem vist és com van claudicant, com ploren i protesten i com fan el paperot.

Creieu que -com diuen ells- a Madrid ens defensaran i lluitaran per la independència?

Sincerament, millor que no hi vagin.

Realment portem molts anys defensant-nos com podem. No és algo d’ara mateix. Hem de continuar. Hi ha una ventaja, crec que actualment és més evident, i aleshores
és més clar i visible. Endavant

A L’ALTRE BÀNDOL NO HO TENEN
Veig que fins nou anys després de l’acabament de la guerra -no civil, sinó de la independència-, guanyada pel bàndol franquista, el 7 d’abril de 1948 quan jo ja havia nascut, el govern espanyol no va derogar oficialment l’estat de guerra decretat el juliol de 1936.
No es diu mai, però van ser doncs reconeguts oficialment, gairebé dotze anys d’estat de guerra.
Però en els periodes històrics posteriors, fins a la mort biològica del dictador, i encara després amb el règim del 78 i la constitució espanyola, els catalans ens hem acostumat a viure en estat de guerra com una cosa inevitable, com si la pràctica del genocidi cultural, judicial i econòmic contra Catalunya, fos una llei natural.
Que el PP, Vox, PSOE, ECP, o fins i tot ERC, tinguin una etapa d’alternança política per mantenir la guerra contra els Països Catalans, no canvia res.
El genocidi és el mateix.
En aquest moment històric, si tanco els ulls encara puc veure la guerra dels nostres pares, i sobretot la repressió de la postguerra, però ara fem servir unes armes noves que aleshores no tenien, com la declaració dels Drets Humans i el TEDH; la informació contrastada ara a l’abast de la majoria de la població; la determinació de milions de ciutadans expressada l’1-O de 2017; el reconeixement internacional del dret de l’autodeterminació de les nacions; el reconeixement de Catalunya com a Grup Objectivament Identificable GOI; la unitat d’acció de les entitats del Procés Constituent i, darrerament, el Consell de la República actiu des de l’exili, amb l’Assemblea de Representants disposada a practicar la democràcia radical. Tot això, a l’altre bàndol no ho tenen.

ESTEM CONDEMNATS A DEFENSAR LA NOSTRE LLENGUA I LA NOSTRA CULTURA PELS SEGLES DELS SEGLES AMÉN.

Amb molta bona fè hem organitzat cursos de lluites no violentes i hem agafat a Mahatma Gandh com a exemple de la violencia.

Amb el enemics encestrals que tenim, ens hem de plantejar si en el nostre cas la no violencia és una virtut o és un defecte. Els nostres enemics son ultra catolics i quan reben una bofetada, no posen l’altra galta.

No pretenc fer una apologia de la violencia però no confonguem les bones maneres amb ser masells.

Pensem bé la situació i actuem amb cosecuencia. Com has dit molt bé tu Vicent. Cuan eixim del tunel fem una parada i posem les coses en el seu context axacte.

“Amics, el que ha de quedar clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, la volen acorralar al reducte folklòric i no! Aquí hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua, per la supervivència de la llengua, pels drets de la llengua.
…
En realitat, o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!”
Joan Fuster, Castelló 1982.
El seu discurs lamentablement mai ha deixat de ser actual.

Amb la classe política, de la que “gaudim”, actualment als PPCC, no farem la independència fins que les granotes treguin pèl. Per qui vulgui entendre a que juguen els polítics, i com juguen amb nosaltres: https://www.youtube.com/watch?v=IPv36evZPqY https://www.youtube.com/watch?v=EqeFS_x2q30

Sr. director, efectivament, estem assistint al que ja albirava en aquest editorial del 2020. (1)

Forma part del format d’assimilació castellana, en qualsevol període i forma de govern, de les nacions confrontants.

Perquè, la mentalitat castellana no ha après a viure en convivència amb les nacions veïnes cal posar-ho un cop més de relleu.

Des del coneixement de què significa la llengua pròpia com a vertebradora d’una comunitat de valors i maneres de fer per tal de ser i participar en el present.

Recollint els seus dos darrers editorials i els comentaris es desprèn que estem assistint a l’agonia del sistema colonial castellà imposat (visió caòtica) a la vegada que a la versemblança de les nacions peninsulars (visió racional), que volen eliminar. Demostrant la seva impotència i fallida.

PS. (1) Comentari a l’editorial 07.07.2020 • 00:18

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-llengua-natural-del-senyors-de-vox/

Posava en relleu la diferència entre: (común-comú) (ciudadano-ciutadà) (colonia-colònia) (entender-entendre) (enseñar-ensenyar) (actuar-actuar) (ley-llei), etc.
És a dir, paraules claus amb continguts diferents, que expliquen per què varen batejar (Barcelona en comú) o (Ciutadans) per tal que funcioni la dissonància cognitiva i confondre a uns i altres. És a dir, la diglòssia planificada des de la política com a eina de submissió i control colonial.
Compte, tant de l’esquerra com de la dreta espanyola. Perquè totes les coloraines polítiques espanyoles pengen del mateix fil: la negació de l’altre com a diferent. Tal com ho posa en relleu el contingut del llenguatge, també.
Si algú té ganes de comprovar-ho mitjançant la consulta al diccionari de la RAE versus DIEC, els aconsello que ho facin aviat perquè tot sovint l’afinen per tal d’amagar la imposició jeràrquica aliena a l’ús popular del castellà.

Efectivament, no ens confonguem. Un exemple entre tants: el PP prohibeix TV3 i Cat Ràdio al País Valencià i el Botànic, és a dir, el PSOE i Compromís mantenen, durant els vuit anys que han manat, la prohibició.

Què vol dir açò? Doncs és molt senzill: el PP, o Vox o qui sigui, fan la feina bruta que no s’atreveixen a fer els xupiguais progressistes, i una vegada feta la mantenen. I suposo que, d’amagat, intimament, alcen la vista al cel agraïts per que algú els l’ha feta aquesta feina bruta.

Heribert Barrera va ser rotund al deu últim discurs al juliol del 2011 “Deixem-nos d’eufemismes; no val la pena parlar més del dret a decidir. Tots sabem que, mentre estiguem a l’Estat espanyol els que decidiran seran sempre ells. Nosaltres no decidirem mai res”. També demanava uns diputats al Congrés “independentistes de debò que afirmin amb la seva presència el que és la Catalunya d’avui i que, en comptes de col·laborar, el seu objectiu sigui boicotejar l’Estat espanyol”.

Recordem-ho ara i per sempre més

Tenim el que ens mereixem. Ja ho sabem que la persecució del català no ha començat amb VOX, fa més de 300 anys que dura. Per això és tant estúpid regalarlos les institucions. Manifestacions i mobilitzacions ? Sí, però és molt més pràctic guanyar les eleccions i ocupar les institucions nosaltres en comptes d’ells.

Em sorprèn molt que des del catalanisme no es faci un argument bàsic del fet que el suposat espanyolisme vulgui exterminar llengües i cultures que, de moment, son espanyoles. És a dir, realment, NO SON espanyolistes. De fet l’imperialisme castellà és l’únic nacionalisme peninsular realment antiespanyol. Desitjar la igualtat de totes les cultures i la sobirania de tots els pobles de la península ibèrica no te res d’antiespanyol. Mai aprofitem dialècticament l’evidència que els que més ens consideren estrangers són ells mateixos. Realment em desespera la feblesa argumental i la mentalitat esclava dels polítics i intel.lectuals catalans.

Quan parleu “d’ocupar nosaltres les institucions”… a quin “nosaltres” feu referència, Víctor i algú altre?

Personalment, he arribat a la total convicció que a Madrit no s’hi pot anar.
Perquè hi ha dues maneres de ser-hi:
1- en “mode Rufián”: dient q SÍ a tot el que els espanyols et proposin de “trascendental”, fent piulades de gallet, emmascarant els fracassos en les “negociacions” i tirant pilotes fora. És a dir: PERDENT com a bon polític autonomista català ( que sap que no aconseguirà res i s’hi avé… però, de cara a Catalunya, ha de dissimular i vendre sopars de duro. “Indignar-se”, plorar… COMÈDIA).
Així es pretén seguir transigint (i cobrant) però dissimulant tant com es pugui davant dels catalans que et voten perquè no s’enrabïin i DEIXIN de votar.

2- en “mode M. Nogueras”: to dur, cantant les quaranta amb dades i contundència, parlant A ESTONES en català i, de fet, enfrontant-se, a nivell dialèctic amb els gobiernos Ñ.
Resultat: el mateix, a nivell de CONSECUCIONS TANGIBLES, que amb el “mode Rufián”!
A nivell dialèctic TOT sembla estar força bé (l’ús del català, coixeja però “sembla” que es planta cara) … però, de fet, RES NO CANVIA: no ens deixen d’espoliar, segueixen vetant el català, les inversions aprovades no s’executen, no hi ha Corredor Mediterrani ni reciprocitat televisiva ni… RES de RES.
Amb aquest “mode” no sé bé què es PRETÉN… però sí que sé què s’obté: RES!
I, a sobre, l’aparença és d’oposició dura… cosa que CONSOLA part dels catalans, que pensen: “Aquesta diputada SÍ que els
planta cara!”
Reacció que pot ser, fins i tot, més perillosa i alienadora que les enrabiades i decepcions que proporciona el mode Rufián perquè emmascara més la situació real.

CAP “mode” d’aquests dos NO SERVEIX per a RES… perquè NO CANVIA LA REALITAT. No incideix sobre el maltractament i l’abús que pateix Catalunya! Ni hi incidirà mai.
En tot cas, blanqueja la submissió.

Digueu-me, doncs, perquè hauríem de votar gent que ens “representi” al Congreso?!
El “joc” dels polítics autonomistes només serveix per a “consolar” els catalans. O per fer-los creure que tenir representants a Madrit pot servir d’alguna cosa, algun dia, en alguna circumstància, potser…

Els únics representants que jo votaria a Madrit serien aquells que, des del primer segon parlessin ÚNICAMENT en català i fessin que la Batet els expulsés de l’hemicicle.
És a dir, que EVIDENCIESSIN que a Ñ els catalans no som admesos tal com som i se’ns expulsa del Congreso i… se’ns deixa SENSE REPRESENTACIÓ DEMOCRÀTICA.
Això potser serviria de revulsiu i de denúncia, fins i tot a Europa.
Per COMENÇAR, estaria bé.

Ara, com que els actuals partits “independentistes” no ho faran, jo votaré nul.
No enviaré ningú a Madrit amb el meu vot. A seguir la farsa autonomista, NO.

23J diguem “Prou”, el vot nul!

Serà la nostra sal de la india i el nostre cotó americà.

Aquest serà el significat del meu vot “no Spain”:
“1r d’Octubre i DUI”

No Spain i no als polítics supeditats al sistema i al partidisme.

Molt d’acord amb molts d’aquests comentaris i especialment amb el darrer de Núria Castells.

—

“Sense això tota actuació en cada camp que no duga el VERÍ DE LA INDEPENDÈNCIA el que fem en aquesta colònia s’esfumarà d’un dia a l’endemà.” (Josep Blesa)

Fem que es noti que som uns Països Catalans ocupats per la tirania espanyolista del Regne d’Espanya.

Banderes arreu, menys als edificis ocupats pels invasors espanyols. Que es noti que el País Valencià i les illes són terres pancatalanes invadides i sotmeses a la tirania espanyolista.

Visquem la Llengua, visquem la Nació sencera, visquem la Independència, són indestriables!