Avui el Parlament Europeu ha aprovat, per àmplia majoria, la creació d’una Taxa sobre les Transaccions Financeres (TTF): 487 vots a favor, 152 en contra i 46 abstencions són una majoria molt clara i molt àmplia al parlamen, provinent -amb excepcions- dels quatre grans grups pro-europeistes del parlament (conservadors, socialistes, liberals i verds). Per bé que la votació d’avui no és vinculant en aquest cas, ara la pilota és a la teulada del Consell (els Estats Membres), que hauran de decidir com, quan i de quina manera apliquen aquesta taxa, una vegada la Comissió Europea i el Parlament Europeu s’han posicionat a favor. Pel que fa a mi, hi he votat a favor, tal com ja vaig fer fa unes setmanes a la Comissió d’Economia (avui al meu twitter hi he penjat el vídeo de la meva intervenció al plenari: @ramontremosa). Després d’haver-ho consultat amb CDC, així com també a personalitats rellevants del govern català (especialment el conseller Andreu Mas-Collell) hem convingut que la manera com es proposa aquesta taxa, així com també els molt baixos tipus impositius que es plantegen (tipus del 01% i del 0,01%), feien assumible el vot a favor de la TTF. Per bé que cal ser molt curós amb la introducció de nous impostos, donada la situació especialment greu que patim hem convingut que aquesta contribució d’algunes transaccions del sector financer eren necessàries per mantenir i salvaguardar de més retallades les prestacions socials i l’Estat del benestar. Tot seguit us faig a mans més detalls de la taxa que avui hem aprovat al Parlament Europeu.
Al setembre de 2011, la Comissió Europea va presentar una proposta d’una TTF, en un principi per a ser aplicada sobre els 27 països de la UE. El principal objectiu de la proposta és garantir que el sector financer contribueixi de manera equitativa a la recaptació d’impostos, en un moment de consolidació fiscal (reducció dels dèficits) en la majoria dels països. Segons la Comissió Europea, la posada en marxa d’un marc d’harmonització d’un impost a les transaccions financeres enfortirà el mercat únic de la UE, ja que reduiria les distorsions de competència i complementarà les mesures reguladores destinades a evitar futures crisis.
D’acord amb la proposta de la Comissió, un impost a les transaccions financeres és un impost aplicat les compres i vendes de productes, actius o instruments financers entre els bancs o altres institucions financeres com ara les entitats de crèdit, assegurança i reasseguradores, fons d’inversió, fons de pensions, companyies de lísing i altres.
Els Estats membres tindrien llibertat per fixar les tarifes o tipus impositius, amb subjecció als següents mínims: un tipus impositiu del 0,01% del preu de compra per a cada part de la transacció s’aplica als contractes de derivats i un tipus impositiu del 0,1% del valor nominal per a cada part de la transacció s’aplica altres transaccions financeres.
Principi de Residència: aquest principi implica que el lloc d’establiment d’una institució financera determina quin Estat membre té dret a cobrar la taxa. Aquest principi pretén reduir el risc de deslocalització, tal com va passar a Suècia al principis dels anys 90: per causa d’uns tipus impositius que anaven de l’1% al 3% una part de la indùstria financera sueca se’n va anar a Londres.
Exempcions: la major part de les activitats financeres rellevants per a les empreses i ciutadans queden fora de l’àmbit de la TTF: hipoteques d’habitatges, préstecs bancaris a les PIMEs o contribucions als contractes d’assegurances no hi estarien inclosos. Tampoc no estarien afectades per la TTF les compres i vendes de divises i l’augment de capital per part d’empreses o organismes públics (Banc Central Europeu, els bancs centrals de la UE, el BEI, el FEI i altres organismes supranacionals). Al plenari també s’ha aprovat que els fons de pensions en quedin també exclosos.
Recaptació d’impostos: l’impost es pagarà immediatament per part de les institucions financeres als Estats membres sobre la base de les operacions realitzades. No obstant això, mentre que algunes operacions es processarien electrònicament, en alguns altres casos no ho seran: en aquests casos, caldria un tractament manual.
L’ús dels ingressos: la proposta de la CE no té referències directes a la gestió dels ingressos que es plantejarien a través de la implementació de la TTF. Una proposta actualment en discussió sobre el marc financer plurianual 2014-2020 contempla que una part dels ingressos de la UE podrien venir de la FTT, en tant que recursos propis. Aquests ingressos també podrien estar vinculats a determinades polítiques de la UE, entre ells el finançament dels objectius d’ajuda al desenvolupament, la lluita contra el canvi climàtic, etcètera. La Comissió Europea ha declarat recentment que si això és així, es podria reduir considerablement les contribucions dels estats membres al pressupost de la UE. Les estimacions sobre l’estat de les CE de que l’impost podria recaptar aproximadament 57 milions d’euros a l’any.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!