Sembla que l’Audiència Nacional espanyola ha iniciat una autèntica caça de bruixes amb això de la crema de fotos del rei. Els mossos estan exercint moltes pressions sobre els reporters gràfics de Girona perquè facilitin les imatges de l’acte de protesta, i ja n’hi ha algun que s’hi ha negat i l’han citat a declarar.
Avui ha sortit Público, el nou diari de Mediapro. Fullejant-lo em venien al cap les reflexions que fa Xavier Vinader al número de juny-agost de Capçalera sobre la fi d’una manera d’entendre el periodisme. "Caldria una segona transició en el periodisme", explica aquest històric reporter d’investigació, que ha patit presó, exili i ‘ostracisme democràtic’ per
Aquest és un país de desmemoriats. Per això és normal que el disc Revisitant Duble Buble (L’indi, 2007) hagi passat completament desaparcebut. En el desert de la música catalana dels vuitanta, poques bandes van trascendir. Una d’elles va ser Duble Buble. La formació de Vic va nedar contracorrent en una època difícil. Van deixar-nos tres
Aquí van unes notes disperses de les quatre coses que hem vist pel BAM, un festival que enguany, a diferència d?anteriors edicions, ha apostat prou per la música en català. Ja aviso que m?he limitat als escenaris cèntrics i no m?he desplaçat als inferns del Fòrum i de la Damm. Música de ball? D?experiments amb
El disc de Sanjosex Temps i rellotge (BankRobber) serà sens dubte un dels més destacats d’aquest 2007. Les peculiars cançons d’aquest personatge de la Bisbal, tenyides de blues, flamenc o bossa, també tenen els seus videoclips, casolans i entranyables, d’aire nítidament empordanès. Si visiteu la seva pàgina web, en trobareu un per gairebé cada cançó
Avui volia parlar dels concerts del BAM, de com aquest any han programat molta música en català, fer algunes recomanacions… Però llegint les infàmies que ha vessat el PP contra les activitats de l’Euskal Etxea de Barcelona, només parlaré del Concert per la Pau de dissabte a la Rambla del Raval amb VerdCel, La Carrau
Com diuen els Patriarcas de la Rumba, ‘la que s’ha liao’… Aquí va l’editorial sobre la monarquia que publica la Directa d’aquest dimecres: Comença el curs escolar i tots els mitjans de comunicació omplen pàgines i pàgines recollint testimonis de nens i nenes en el seu primer dia d?escola. Les revistes del cor, com no
Hi ha gent que té temps. Només així s’enten que per la xarxa corrin perles com aquesta: un clip de "La flama" d’Obrint Pas interpretat per un eixam de clics de Playmobil. Malgrat que és una mica rupestre, és entranyable. Cal veure’l fins al final perquè no hi falta cap detall: fins i tot surt
Seguint amb els videos curiosos del Mania, i arriscant-nos a que els companys de BankRobber ?far i guia de l’escena indie? ens llencin de dalt d’un campanar, fem pública aquesta peculiar col·laboració de Mazoni i Mone (si, si, la d’El cor de la ciutat, que, per cert, surt estupenda). Aquí els tenim reinterpretant "You never
Era en ple mes d’agost i, per tant, la immensa majoria de catalans no va poder disfrutar d’aquest imprescindible document audiovisual. Tota una icona del pop independent, el senyor Mazoni, colze amb colze d’un tòtem del rock en català com el senyor Quintana (de qui, per cert, podeu seguir tots els detalls de l’elaboració del
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que se suposa que hauria de vetllar per la pluralitat dels mitjans de comunicació catalans, ha emés un informe carregant-se el documental Terra Lliure: punt final, del company David Bassa. Per mi, aquest informe representa el punt i final a la poca confiança que em quedava en aquest organisme,
Ep! Avui el bloc ha arribat a les 20.000 visties. No són res comparades amb les 75.000 del company Rockviu, però ja se sap que aquí nadem contracorrent. Per cert, que per celebrar-ho inaugurem oficialment un MySpace la mar de xulo d’Al darrera la nevera. Encara no se ben bé perquè serveix però com que
Aquest acaba de sortir del forn. El segon disc d’El Fill del Mestre es diu Aquella estranya mania de creure en la vida (Quadrant). Jordi Gasion, el cantautor que s’amaga rera El Fill del Mestre, és d’Alpicat (Segrià), i comparteix certa filosofia vital i musical amb el seu veí d’Almacelles Xavier Baró, de qui, ara
La gent de TransversalWeb -sens dubte, la millor manera d’informar-se de tot allò que passa a Gràcia- s’ha deixat caure per l’Heliogàbal per deixar testimoni de les dues nits consecutives de ple total a mans de l’inefable Joan Miquel Oliver. Tot un fenomen en creixement, la faceta en solitari del compositor d’Antònia Font. Aquí en
Les guanyadores del Sona 9 de 2006 presenten el seu primer disc, Que no s’escapin els gossos. Una críptica alusió al públic dels seus concerts? El disc ha estat gravat durant els mesos de juny i juliol a Music Lan sota la producció de Jordi Cristau. 11 temes cantats en català, castellà i francès, entre