Dissabte havíem de triar entre Perpinyà (Correllengua) i Manresa (Fira Mediterrània) i finalment ens vam decantar per una visita llampec a la capital del Bages, atrets sobretot per l’únic concert que els occitans Massilia Sound System han ofert en territori català aquesta temporada. [N’hi ha més] Occitània segueix sent una realitat desconeguda per a molts
Dissabte passat vam fer cap a les Fires de Girona. Em va sorprendre molt positivament la gran presència de la música en català, i de la llengua en general, en la programació i actes d’enguany. [N’hi ha més]. La programació de concerts a la Copa combina amb habilitat grups que canten en totes les llengües,
1. Periodistes ‘del rotllo’ [Per primer cop un post no musical és el més llegit del bloc]2. El fèrtil cadàver del ‘rock català’3. La magnitud de la tragèdia4. "Els millors després de KOP"5. "Ells no són com nosaltres"6. Conxita, del pop trist al pop fúnebre7. Cròniques colonials8. Cançons d’un neci9. Un dels nostres10. Catalan sounds…
La vida és combat. En una guerra, hi ha qui està del teu bàndol, i hi ha enemics. Hi ha els qui ho volem tot, i ho volem ara. I hi ha la reacció, l’establishment, el poder. És important, enmig de la batalla, tenir clar qui està del teu costat i qui a l’altra banda
Entre el merxandatge que vam realitzar per finançar els primers números de la Directa hi havia una sèrie de samarretes i bosses d’estètica anarcopunk amb el lema "Podem decidir no deixar-nos convèncer". La frase la vam extreure d’una cita del sociòleg nordamericà Vance Packard que, sencera, diu així: "Encara tenim una forta defensa a la
L’Enderrock del mes de setembre publicava un reportatge sobre una incipient escena electrònica en català. Allí esmentavem una quinzena de referències, la majoria encara sense disc al mercat, que marcaran línia en una nova tendència fins ara inèdita de la música en català. Aquí teniu un avançament del que serà el primer disc d’Orxata Sound
Ahir vam quedar amb en Titot i en Marcel Casellas per parlar de l’immnent nou disc de Mesclat, que prendrà el títol d’una històrica columna periodística de Manuel de Pedrolo, Cròniques colonials. [N’hi ha més]. Un disc de Mesclat és difícil que s’esdevingui, tenint en compte que és la "segona banda" d’un conjunt de personatges
Fa onze anys que faig de periodista, és a dir, no gaire temps. Vaig començar als disset a Gràcia TV, i des de llavors no he parat. Als disset ja era del rotllo. [Aclariment: en aquest article, ser ?del rotllo? vol dir ser d?esquerres i independentista i, a més, que es noti]. Ser periodista i
Aquest és un apunt sobre homes i cançons imprescindibles. [N’hi ha més] Ahir vaig anar a veure Silvio Rodríguez al BTM. Primer recital d’una gira per l’Estat espanyol organitzada per un curiós ens basc anomenat Habana Kultur. Va ser un concert llarg i intens. A en Silvio l’he vist en unes tres o quatre ocasions
Aquest mot aparentment impronunciable vol dir ‘vida en desequilibri’ en la llengua dels indis hopi. Ja va ser emprat pel director Godfrey Reggio per traçar una alegòrica pel·lícula sobre el fosc destí de la humanitat en temps de col·lisió entre la tecnologia i el medi natural. Ara és el nom d’una nova banda d’skacore del
Fa cosa d’un mes, aquest bloc va aconseguir l’exclusiva de publicar una foto de la gran Núria Feliu en un context poc habitual: la Festa Major alternativa de Sants. No va ser fàcil. Tampoc va ser gratis. En realitat va ser un intercanvi amb la gent de la revista La Burxa, un dels referents de
Hi ha algun perico o culé fan de Sabina a la sala? Tan si us agrada com si no l’inefable cantautor matalasser, aquí teniu aquesta perla, una versió de "19 días y 500 noches" per escoltar abans del proper Espanyol-Reial Madrid. [N’hi ha més] La cosa és obra d’uns personatges anomenats Buhos, naturals de Calafell.
Tenim un problema, i aquest problema es diu 4,5%. [N’hi ha més] Aquesta xifra és, segons l’estudi La dieta mediàtica i cultural dels joves, elaborat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura, el percentatge d’enquestats que responen "en català" a la pregunta "quina és la llengua de la darrera música que has
Fa uns mesos parlàvem d’en Marc Parrot i del seu segon disc en català, Interferència (Música Global, 2007). En aquelles èpoques encara felices del post-estiu en Parrot estava acabant de donar els darrers retocs a la cosa. El disc ha sortit tara i té números per convertir-se en un dels treballs més interessants del 2007.
És exportable la música cantada en català? Hi ha qui diu que un mercat limitat com el nostre no farà l’esforç de vendre el seu producte fora del seu àmbit lingüístic. És una idea que es refereix, sobretot, a la possibilitat que els artistes que s’expressen en català tinguin alguna mena de ressò a l’Estat