Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
El CAC, punt final
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que se suposa que hauria de vetllar per la pluralitat dels mitjans de comunicació catalans, ha emés un informe carregant-se el documental Terra Lliure: punt final, del company David Bassa. Per mi, aquest informe representa el punt i final a la poca confiança que em quedava en aquest organisme, convertit en una eina més al servei de la policia política de l’espanyolisme.
Els arguments del CAC els desmonta un estudiant de periodisme que hagi assistit a tres classes d’anàlisi del discurs (deu ser que ara ja no les fan). Per començar, resulta que el documental "fa servir el llenguatge que empren els exmembre de l’organtizació" (parla d’accions armades, no diu mai el mot terrorisme, etc.). És a dir, que el CAC ja estableix d’entrada que l’únic llenguatge vàlid és el que marca l’Estat espanyol, i no un de més objectiu (per exemple, el mateix que empra la BBC quan es refereix a un conflicte armat). La pròxima serà, per exemple, criticar l’ús del terme Països Catalans per poc tolerant.
Però hi ha més. Segons el CAC, el reportatge és esbiaxat perquè la majoria de testimonis pertanyen al mateix sector ideològic. Jo em pregunto si l’han vist. Quin sector ideològic comú tenen Jordi Pujol, Baltasar Garzón, Josep-Lluís Carod-Rovira, Ferran Cardenal i Pep Musté? Probablement només els uneix el fet de no ser ultres espanyolistes d’organtizacions com Basta Ya. Volia el CAC veus d’aquesta mena? Probablement, perquè critica que només hi apareixi una víctima de les accions de TL (difícil, d’altra banda, que n’apareguin moltes, perquè com el CAC deu saber, TL no va fer precisament les mateixes víctimes que ETA). I a més no és una víctima de la ultradreta de l’AVT, sinó de la catalana AVCOT. Ep! I no critico que no apareguin víctimes. Critico que el CAC vulgui reduir el conflicte a la seva arrel purament sentimental, deixant de banda el factor polític. Per cert, el CAC no fa informes quan tots els informatius de l’Estat espanyol fan informacions esbiaixades sobre l’independentisme basc i català?
I el que ja és definitiu és el fet que un organisme que suposadament vetlla per la llibertat d’informació recordi als jutges que, si volen, poden querellar-se contra en Bassa a veure que passa. De fet, en el fons estic content: a veure si així ven més llibres del docu. És la campanya publicitària ideal.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El CAC és una mena de Gran Germà, que ha de vetllar perquè els ciutadans se suposa que som una mica justets.
Sort que l’organisme el controlen les forces progressistes del país!. Sort!.