Al darrera la nevera

Avui volia parlar dels concerts del BAM, de com aquest any han programat molta música en català, fer algunes recomanacions… Però llegint les infàmies que ha vessat el PP contra les activitats de l’Euskal Etxea de Barcelona, només parlaré del Concert per la Pau de dissabte a la Rambla del Raval amb VerdCel, La Carrau i, sí, Betagarri.

Diu el PP que l’Ajuntament de Barcelona finança "conciertos pro-etarras para las fiestas de la Mercè". Es refereix al concert de Betagarri, que "ha mostrado su apoyo públicamente a presos etarras en diversas ocasiones, a los que definen como presos políticos". Se que la cosa ja cansa, que és el mateix que diuen sempre, el mateix que li van dir a Fermin Muguruza, a Manu Chao o a Soziedad Alkoholika. Però precisament per això cal blasmar-ho: perquè no sembli normal l’amenaça constant al retall a la llibertat d’expressar-se.
L’Euskal Etxea de Barcelona és una de les entitats socialment més actives, plurals i plena de bona gent d’aquesta ciutat. Sempre al peu del canó per defensar allò que creuen just, sempre en l’objectiu dels intolerants. Aquest any volien fer una cosa grossa per donar impuls a la campanya ‘Sí al Procés’, perquè creuen de debó que és possible trobar una sortida al conflicte basc mitjançant el diàleg, malgrat tots els impediments de totes les bandes. Per això, l’actitud del PP és una doble infàmia.
Cal estar alerta per evitar que el seu discurs no qualli, que mai no sembli normal en aquest país que s’impedeixi a algú pujar a un escenari per la seva opció política. De moment no passa. Jo no crec que passi mai: no perquè a l’ajuntament de Barcelona hi manin els progres del PSC i el tripartit meni els destins de la Generalitat. No passarà mai perquè hi som nosaltres: els qui no trepitjem despatxos, però dissabte omplirem a vessar la Rambla del Raval, de nou contra la mentida.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!