Al darrera la nevera

Aquest acaba de sortir del forn. El segon disc d’El Fill del Mestre es diu Aquella estranya mania de creure en la vida (Quadrant).

Jordi Gasion, el cantautor que s’amaga rera El Fill del Mestre, és d’Alpicat (Segrià), i comparteix certa filosofia vital i musical amb el seu veí d’Almacelles Xavier Baró, de qui, ara que hi penso, mai hem parlat, la qual cosa diu bastant poc d’aquest bloc.
Però bé, avui és el torn d’aquest músic de nom gal·làctic que, malgrat tot, no té tan a veure amb l’òrbita de Sisa i companyia com amb els clàssics del folk-rock nordamericà (sobretot Dylan, però també Cohen, Nick Drake o allò que ara en diuen ‘nou folk’ i que inclou artistes com un recontracitat Devendra Banhart).
El seu primer disc, 78 (Satchmo, 2006) li va valer guanyar el títol d’artista revelació dels premis Enderrock. Ara torna amb nou noves cançons que semblen fetes a foc lent, cuidant força els arranjaments i introduïnt-se encara més en un univers molt personal -tan, que la portada i el llibret del disc l’ocupa una sèrie de fotografies de repòs dominical del mateix Gasion, la seva parella i la seva filla-, poètic, emboirat i melancòlic. Val la pena de fer-hi un tomb, per exemple amb aquesta peça, "110 colors".

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!