La discogràfica Picap ha reeditat tot un clàssic: Història de Catalunya amb Cançons. Potser el nom no us diu res, però si sou de la generació que ara té entre 20 i 30 anys (o vau ser pares durant els anys setanta i primers vuitanta) premeu el "play" al reproductor d’aquí a sota i escolteu
Aquest pont del 12 d’Octubre hem anat a mostrar la nostra espanyolitat per Flandes, en concret a Gent. Només quatre comentaris de passada mentre esperem l’hora de sopar… Hem passat un parell de dies amb el meu germà Jordi (podeu seguir la seva peripècia flamenca al seu bloc). Un dia a Brusel·les i un altre
La frase em va xocar. La va dir en Jordi Isanta durant el judici als assassins del seu germà Josep Maria. Era una manera d’intentar explicar les diferències entre el que la periodista que escribia l’article d’El Punt anomenava ‘les dues Bergues’. És molt difícil dir tan en una sola frase. La jutgessa no ho
Els més fans d’aquest bloc ja sabreu que això d’Al darrera la nevera és un títol manllevat d’una cançó del grup Conxita. Ara estic content perquè l’Helena Casas torna a l’estudi per enregistrar un nou disc. Si Amb lletra petita (Gaztelupeko, 2006) era un disc de ‘pop trist’, aquest nou treball, que es dirà Santa
Avui comença la Fira de Frankfurt. Hi ha hagut soroll per la cosa dels llibres, i sembla que s’ha arribat al consens, ni que sigui per deserció d’una de les parts, que la literatura catalana és aquella que es fa en català. Però en el desembarcament general d’aquests dies a la capital de la salsitxa,
És tot un personatge. Pau Vallvé, amb el nom artístic d’Estanislau Verdet, va editar l’any passat el disc Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest (Música Global). Un cant al que ell anomena lletgisme, i que té perles com aquest "Per fer país insultem en català", aquí
Si la setmana passada parlavem d’un inadvertit disc de Duble Buble, avui donem publicitat a un CD que està passant igual o més inadvertit, com és obvi injustament. Es diu Fora lo dogal! (Temps Record, 2007) i és obra de l’històric Ton Rulló en companyia del guitarrista Jordi Pegenaute. Cançons recuperades de la tradició oral,
Recordeu l’Espacio Movistar, aquella macrocarpa del Fòrum patriocinada per Telefónica que va generar bastantes crítiques per una programació alèrgica al català i va acabar tancant sense pena ni glòria? Ara l’ubicaran a la Zona Universitària, però aquesta és l’única novetat. Els quatre grups seleccionats per inaugurar el nou Espacio al Parc Bederrida de les Corts
Per fi ha sortit Àlbum de terrissa (DiscMedi), el doble volum que recull l’obra de tot un baluard de la gresca catalana*, Pere Tàpias. * millor dir-li ‘gresca’ a seques. Diuen que el CD ha estat ‘aturat’ en un magatzem durant mesos… De fet l’Enderrock va anunciar la seva sortida fa mig any! Ja ens
Rebem un correu electrònic de Xavi Angulo, gran mànager i millor persona, implicat en la trama de Propaganda pel Fet. L’assumpte del mail no ve al cas, el que importa és l’epileg, que l’Angulo va escriure sense que tampoc vingués al cas: "Buah tio, estic tornant a escoltar els Chichos a diari. Buah, són brutals.
De versions d’Ovidi Montllor se n’han fet moltes des que va començar el fenomen popular de recuperació i reivindicació de les seves cançons. Els Inadaptats fins i tot en van fer un disc sencer. Però fins ara no n’havia sentit cap en altres idiomes que no fossin el català [potser se m’han escapat: això ho
Concerts d’Avui? El CAC, punt final El Botifarra El pòster inflamable de la Directa Apunts d’un BAM Pirat’s surten a la tele! ‘Els segadors’, nova versió en clau ‘fric’ La infàmia i la llibertat Roger Mas versiona Paulina Rubio (no és broma) (aquest post és del 17 de juliol, o sigui que té mèrit que
Ahir vaig ser a Valls fent una xerrada en el marc del Correllengua sobre l’estat de la qüestió de la música en català. L’organtizava la gent del Casal la Turba, una d’aquestes iniciatives populars escampades arreu del territori i que demostren que, més enllà de la crema de retrats reials, que pot ser més o
Ahir vaig anar a l’estadi olímpic a veure The Police. Presenciant l’immens karaoke, en alguns moments una radiofòrmula duta al directe, rumiava com deu ser això de formar part d’una cultura de masses. Deu ser una sensació bastant estranya escoltar cançons en la teva llengua que formen part d’una cultura massiva. Als anglosaxons els passa
Van marcar una època. Ai, Ai, Ai va passejar la rumba catalana per mitja Europa durant els anys noranta i van deixar per a la història quatre discos i uns quants himnes per als amants del ventilador. El grup es va dissoldre l?any 2001, i ara la darrera formació de la banda, amb Pep Lladó,