Sopar a Palamós i volt en Llaüt
Ahir vam anar a sopar amb una colla de Sant Feliu a Ca la Pepa Caneja de Palamós. El restaurant d’en Carlos un dels components del Grup Port-Bo. Era la típica trobada que sempre vas postposant per mancar de temps, perquè el setembre es aquella època de l’any en que sembla que tot comença. Amb una mica de mandra però al final vam pujar a sopar, vam estar xerrant força amb en Carlos que és l’ànima del grup i que té aquell caràcter típic de la gent tocada per la tramuntana.
Em va agradar escoltar algunes de les paraules que en un poble de muntanya com Sant Feliu ens queden lluny. Les relacionades amb la mar: com calma xixa, però també algunes de pròpies com llampada. A Sant Feliu també en tenim d’expressions pròpies com no em vaga de fer una cosa. Una riquesa lingüística del nostre país que a còpia de globalització i de mitjans que malparlen la llengua es va perdent.
Finalment vam fer un volt en el Llaüt d’en Carlos per la bahia de Palamós amb la mar en calma i amb lluna qüasi plena. Un moment de pau impagable que per uns minuts et fa oblidar l’estrés del setembre.