De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó

Dissabte vam pujar amb uns amics a la Catalunya Nord, concretament a Elna. Feia un temps que no hi pujava i em va seguir transemenent aquella impressió de ser com a casa, però un com acasa quan arribes després de les vancances i fa dies que no la veus. Vaig escoltar poca gent parlant català, però alhora vaig veure que alguns dels seus problemes són els nostres. Ells són la cua de Lleó de la grandeur de França, nosaltres el cap de ratolí d’un Estat espanyol que intenta estar entre els grans. Però ni nosaltres, ni ells, hem trobat l’encaix… això és el que es nota. Tant ells com nosaltres som la periferia d’uns estats que s’aferren al passat per justificar-se.

Em va copsar una imatge que ho descriu tot… al passeig d’Elna prop de la seva catedral hi ha un monument als caiguts a la primera guerra mundial, un d’aquells monuments que hi ha a tots els pobles de França, a Elna els caiguts eren catalans: Soler, Mateu, Argemí… i posava: caiguts per la patria (quina pàtria?).

  1. A Perpinyà, a l’any 1972, sent un xiquet de la València acastellanada que era llavors, vaig copsar, per primer colp, la meua condició nacional de valencià. Trenta-quatre anys després, et dic que la teua pàtria i la meua és la mateixa. En tornar pels anys vuitanta, sabia perfectament que aquella "frontera" amb guardies civils no era tal. Duia, ja, un esparadrat pegat sobre el carnet d’identitat, a sobre la seua bandera. El Guàrdia Civil, començà a esbroncar-me tot dient: " Qué quieres? poner el país valenciano como el País Vasco………Prengué nota del meu carnet, número, etc i telefonà a Madrid per a veure si hi havia quelcom per  a deixar-me aturat allà. Supose que telefonà a l’ordinador aquell de l’Escorial de nom de dona (telma¿) i que no recorde llur nom. Bé, enllà de l’anècdota, amb categoria, dir-vos que les comarques d’allà dalt són l’emmirallament més fort que jo tinc. I a més, no podeu imaginar-vos la quantitat tan enorme de contactes sovintejats que hi ha entre la història de valencians i els rossellonesos, particularment. Comerç, bescanvi de religiosos, art, etc……que al llarg del temps m’ha meravellat, quan les relacions eren verament lliures, fluïdes i connacionals. Fet que continuament ens amaguen les Històries de la Grandeur i la Hispanidad.     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.