El bloc d'en Roc Fernàndez

Una vergonya la resposta internacional amb el que està passant al Tibet. Només els de reporters sense fronteres han estat capaços de fer alguna cosa durant la celebració d’aquest cap de setmana i menre es feia la ceremònia d’encesa de la torxa olímpica a Olímpia.

Com es nota que Xina, és Xina i és una potencia militar, econòmica i demogràfica. I quan ets tot això, ets com en James Bond amb llicència per matar. També fa fàstic veure tots els “progres” que en qualsevol altre cas ja hauríen fet 100 plataformes i quan es tracta de Xina i Rússia… ja se sap. Anar d’esquerres, encara que siguis un feixista ven molt.

Us recomano la web de reporters sense fronteres on expliquen la censura informativa xinessa. Diumege mateix van censurar tranquilament totes les imatges de protestes que es van fer a Olímpia amb talls d’emissió inclosos. Vaja el somni d’en Bolaño i la tropa d’aquí.

Fa una estona que he arribat de la Fundació Ramon Trias Fargas on aquest matí fèiem una sessió de treballa amb en Xavier Solano , autor del llibre El mirall escocès i assessor del SNP al Scottish Parliament. Solano ha explicat que la principal diferència entre Catalunya i Escòcia és que Espanya no és el Regne Unit. És a dir la cultura democràtica de la Gran Bretanya i el fet que el tracte entre Parlament Escocès i Westmister sempre és de tu a tu. I ha posat com exemple el fet que el tall competència entre Escòcia i Westminster és molt clar i les competències d’uns i altes són exclusives. No hi ha competències compartides, si no competències repartides.

L’SNP des d’aquest any i després de guanyar les eleccions per primer cop en 50 anys per un diputat respecte els Laboristes (SNP 47 escons i Laboristes 46), governa Escòcia en minoria. L’SNP ha passat de 25 a 47 escons en les darreres eleccions sent l’únic partit que ha pujat i que té representants a totes les ciutats. L’SNP ha aconseguit aglutinar tot els vot nacionalista i independentista, així com el no-laborista. Per Solano la clau no ha estat el discurs sobre la independència només, sino també un discurs molt econòmic. L’SNP ha fonamentat el seu discurs en dir que si Escòcia no forma part de "l’arc de la prosperitat" dels països de l’entorn -Noruega, Suècia, Irlanda, Dinamarca- és perquè es veu frenat per Londres.

També hem debatut sobre el fet col·lectiu, com Escòcia a aconseguit que els seu imaginari col·lectiu arribi arreu (El Kilt, Sean Connery, Wisky). Per Solano Escòcia ha aconseguit que d’una forma transversal allà tothom se senti orgullós de ser escocès i ha posat com a exemple, que els camions de l’exèrcit porten la bandera d’Escòcia darrera. També hi fa nolt el fet que Gran Bretanya té molt clar, des de la seva constitució que és una unió de nacions. Cosa que reforça el que dèiem al començament de l’escrit, la principal diferència entre Catalunya i Escòcia és que Espanya no és el Regne Unit.

Us copio la informació de la campanya que he trobat a trvés de l’amic Martí Cabré. De Sant Feliu ja hi ha 8 adherits…

Sumem-nos al mapa per un Estat Propi és una campanya que neix amb
l’objectiu de visualitzar en un mapa totes les persones que volen la
independència dels Països Catalans.

En un moment en què ni els mateixos polítics són conscients del
suport que té l’independentisme als Països Catalans, «Sumem-nos al mapa
per un Estat Propi» planteja un auto-recompte nacional. La campanya vol
solucionar un problema endèmic del poble català, l’auto confiança,
mostrant-nos a tot el món com un poble viu i resistent mitjançant la
utilització de les noves tecnologies.

Si ets català o catalana, sigui quina sigui la teua residència o el
teu lloc de naixença, adhereix-te a la campanya. Suma’t tu també al
mapa per un Estat Propi!

Ahir vaig anar a la conferència que Iñigo Urkullu, President de Biscaia Buru Batzar va fer per la Fundació Ramon Trias Fargas. Urkullu encarna la nova direcció del PNB que reclama una política patriòtica pragmàtica, fent nació dia a dia.

Evidentment la xerrada d’Urkullu va girar a l’entorn de la situació actual, del trencament de la treva d’ETA i la imputació al Lehendakari. Segons el PNB el procés de pau s’ha de sustentar en un alto al foc definitiu. També va demanar una sortida política a Batasuna de cara a les properes eleccions forals i muicipals. Però va reclamar que Batasuna deixi d’estar tutelada per ETA. Per Ukullu, l’atemptat de la T4 és una forma de dir que ETA vol manar i és un menyspreu a Batasuna que volia ser l’interlocutor polític.

Pel que fa a l’imputació del Lehendakari, per Urkullu és una demostració de l’esfondrament de l’Estat de dret, basat en la separacióde poders. Hi ha una judizialitzacióde la política que ha dut a una polítització de la política. L’extrem d’aquesta situació és imputar el representant legítim del poble basc per fer el seu paper quan ha més s’ha eximit líders del PSE pel mateix. I es va preguntar si el diàleg amb Batasuna s’ha de fer en clandestinitat.

La xerrada d’Urkullu em va fer pensar si tot el que està passat a Catalunya amb la tercera hora de castellà i la Llei de dependència i el que passa a Euskadi no forma part del mateix full de ruta.

Som molts els nacionalistes i catalanistes que hem pujat a Perpinyà a celebrar la diada nacional de la Catalunya Nord. Recordo com a impressió d’algun cop que hi he pujat que érem quasi més els que pujavem que els Nordcatalans que hi assistien. Però valia la pena per aquells que resistien el jacobinisme francès del "soyez propes parlez français".

També recordo amb una especial il·lusió les primeres eleccions europees que vam concórrer plegats en una mateixa llista principatins (CiU), catalans del Nord (Unitat Catalana), illencs (PSM-EN) i Valencians (Bloc Nacionalista Valencià). Va ser l’any 1994 i la JNC vam fer un cartell electoral amb el mapa dels Països Catalans brutal.

Aquest cap de setmana s’ha constituït una federació nova a Convergència, es tracta de la federació de CDC de la Catalunya Nord, al davant de la qual hi haurà l’amic Jordi Vera. Una persona tenaç, constant i de catalanisme d’alta intensitat en una època que predomina la pluja fina de catalanisme. És un pas molt important per aquells que creiem que la nació va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i per Convergència arriba en un moment en que ens reforça com a unica opció dels que creiem que l’eix esquerra-dreta en un país a mig fer és un parany al que no hem de caure.

Podeu llegir l’etrevista que Vilaweb va fer l’Artur Mas el dia de la constitució de CDC de la Catlunya Nord [entrevista a Vilaweb TV] arran de l’expansió de Convergència per la Catalunya Nord.

Dissabte vam pujar amb uns amics a la Catalunya Nord, concretament a Elna. Feia un temps que no hi pujava i em va seguir transemenent aquella impressió de ser com a casa, però un com acasa quan arribes després de les vancances i fa dies que no la veus. Vaig escoltar poca gent parlant català, però alhora vaig veure que alguns dels seus problemes són els nostres. Ells són la cua de Lleó de la grandeur de França, nosaltres el cap de ratolí d’un Estat espanyol que intenta estar entre els grans. Però ni nosaltres, ni ells, hem trobat l’encaix… això és el que es nota. Tant ells com nosaltres som la periferia d’uns estats que s’aferren al passat per justificar-se.

Em va copsar una imatge que ho descriu tot… al passeig d’Elna prop de la seva catedral hi ha un monument als caiguts a la primera guerra mundial, un d’aquells monuments que hi ha a tots els pobles de França, a Elna els caiguts eren catalans: Soler, Mateu, Argemí… i posava: caiguts per la patria (quina pàtria?).