Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Joint the 2013 Global Frackdown! #StopFracking

0
Publicat el 19 d'octubre de 2013

The Greens/EFA MEPs want a ban on fracking.

They support the Global Frackdown which takes place on 19th October 2013. Hundreds of communities all over the globe are organising actions and events against fracking. For more details see here http://www.globalfrackdown.org/

The Greens/EFA MEPs recently hosted a film screening with Josh Fox of Gasland 2 in the European Parliament followed by a pan-European conference discussing the campaign in Europe and debunking many of the myths put forward in favour of shale gas. You can catch up on the conference here: http://www.greens-efa.eu/unfracked-10…

To find out more about the Greens/EFA campaign against shale gas see here: http://stopclimatechange.net/main-top…

#BanFracking #GlobalFrackdown #Fracking

Publicat dins de Energia i canvi climàtic (nuclear, renovables, estalvi, transport, tràfec aeri,...) | Deixa un comentari

La UE se la juga… per la banda esquerra

0
Publicat el 18 d'octubre de 2013

La UE se la juga… per la banda esquerra, de Raül Romeva i Rueda (per a la Revista Jovent)

Actualment vivim un moment de frustració respecte la Unió Europea, especialment després de la sorprenent (per la magnitud) victòria d’Angela Merkel a Alemanya. Des del sud, aquest resultat, fregant la majoria absoluta, de les polítiques de la restricció i la mal anomenada austeritat, es llegeix amb gran preocupació en la mesura que significa un aval a les continues demandes amb nefastes conseqüències socials i ciutadanes com: ajustaments estructurals, reforma de pensions, flexibilització del mercat laboral, augment del IVA, privatització i liberalització de serveis com l’aigua, la salut o l’educació.

Ja fa temps que la percepció que la UE només està per salvar bancs, i no persones, s’estén de manera esgotadora, sense aturador.

El gran drama de la UE avui no és la idea mateixa de la construcció d’un ens econòmic i monetari supraestatal (aquest està clar) i sòciopolític (que encara està per fer). El veritable problema, allò que genera un creixent una creixent eurofrustració, o directament euroescepticisme, és l’actual correlació de forces imperant a totes les tres principals institucions europees: Comissió, Consell (governs) i Parlament Europeu, una correlació en què prima de manera significativa les polítiques de dretes, conservadora i neoliberal (fins i tot en alguns àmbits, governamentals o intergovernamentals- en què la presència socialdemòcrata convidaria a esperar-ne el contrari).

Per aquells grups, partits o associacions que treballem per construir una Unió Europea fonamentada en principis de la igualtat, la solidaritat i la cohesió, aquest és un escenari sovint decebedor, i que, en qualsevol cas, ens exigeix una gran capacitat de mobilització i de coordinació amb col.lectius afins, per tal de poder bastir un contrapès que pugui contrarestar una pissonadora conservadora que avança de manera implacable.

Llegint els resultats alemanys, no obstant, potser ens convé a una determinada esquerra fer una lectura una mica autocrítica, si més no des de la dimensió estratègica, que consisteix a constatar que, en part, la gran mobilització pro-Merkel en forma de vot hauria pogut haver estat provocada per un discurs, pràcticament unànime en els països del sud i la perifèria, en contra d’Alemanya, en genèric, enlloc de concentrar-nos en les polítiques concretes que encarnava la Cancillera. Sense poder mesurar-ne amb exactitud l’impacte que això hagi pogut tenir en la votació, sí em sembla evident que, d’alguna manera, aquesta percepció que el conflicte és entre Alemanya i la resta de la UE, ha beneficiat Merkel. Els perjudicats, per tant, altra vegada, són aquells col.lectius més desafavorits, tant a Alemanya com a la resta de la UE, que temen que ara patiran una dosi encara més forta (i en alguns casos directament letal) de la tan desagradable medecina merkeliana.

Les eleccions alemanyes, diguem-ho clar, han estat una derrota de l’internacionalisme, de la política i de les idees. Assenyalant el país (Alemanya) potser les esquerres van perdre l’ocasió de fer visible el veritable culpable (les polítiques conservadores). En aqeust sentit, val a dir que tant els Verds alemanys, com l’Esquerra, com, en la darrera fase d ela campanya, fins i tot la Socialdemocràcia, han procurat europeitzar el debat, en la mesura en que cada vegada són més conscients que a Alemanya només li anirà vé, si a Europa li va bé. I a la inversa, que una Europa dèbil, tocada de mort, desigual, comportarà també conseqüències nefastes per Alemanya.

Tot plegat converteixen les eleccions al Parlament Europeu del proper del 25 de maig de 2014 en determinants. Essent, com és, el PE, l’única institució directament escollida per la ciutadania, amb capacitat real per a poder fer front a determinades decisions intergovernamentals, és més necessari que mai que el proper Parlament compti amb una clara i coordinada majoria d’esquerres.

Tanmateix, no ens enganyem, les perspectives a hores d’ara no són massa positives. Les tendències existents a diferents països ens aboquen a un Parlament Europeu on determinats grups euroescèptics i grups feixistes tindran un pes significatiu. La pregunta és, mirant a mig termini: fins quan pot aguantar un projecte polític supraestatal en construcció, com la UE, amb aquestes forces centrífugues?

I és que, ens ho mirem com ens ho mirem, la situació d’emergència social al sud i a l’est d’Europa és una bomba de rellotgeria. Durant mesos ens hem trobat arreu el cartell ‘aparcat fins a les eleccions alemanyes’. Ara jo no hi ha marge. L’escenari ha canviat… a pitjor.

No ens podem permetre que la l’actual correlació de forces continuï impregnant amb el seu discurs carregat de resignació (no hi ha alternativa) i continuï sotscavant l’estat del benestar europeu. Ja que, a banda de la injustícia social que això comporta, també ens condueix a la paràlisi, vegi’s decadència, del projecte europeu.

És hora de repensar la idea, des d’una mentalitat progressista i ecologista, primant l’internacionalisme i la solidaritat entre pobles i persones. És hora de recuperar la política (entesa amb bases democràtiques sòlides i creïbles) com a motor de la societat, en detriment de l’economia partidista. Les eleccions previstes pel maig de 2014 en seran un bon laboratori.

Finalment, tot això és del tot compatible amb l’altre gran repte que, aquest sí, en clau catalana, ens ocupa actualment. I és que a banda de l’eurofrustació creixent relacionada amb les actuals polítiques imperants a Europa, cal afegir, en el nostre cas, les incerteses en relació a com acolliria l’actual UE dels Estats una modificació de l’status quo actual, en forma d’aparició d’un nou ens estatals en el seu si. Aquest, però, és un aspecte que abordo en altres articles, dedicats específicament a la qüestió nacional.

Font foto: JEV
Publicat dins de UE: present i futur | Deixa un comentari

EU Fish Imports Compliance Study (#IUU, #Control, #Compliance)

0
Publicat el 16 d'octubre de 2013

Some days ago, it was presented in the EP the study: Compliance of imports of fishery and aquaculture products with EU legislation.

The study estimates the level of compliance of fisheries and aquaculture products imported into the EU with the current safety and quality EU legislation, as well as with the regulation on IUU fishing. It analyses the process of monitoring and control of FAP imports in relation to this requirements and it investigates to what extent the FAP reaching the EU market comply with the sanitary and IUU Regulation. The study identifies critical issues and proposes recommendations for political actions

We, Greens, have made an assessment of the study and have concluded the following:

The study is unbalanced in two senses. First, …

… it reviews the DG Sanco system simply as a system for transferring and transmitting information up and down the administrative chain, paying no attention whatsoever to the credibility of the information. The flaw in the system exists at the very beginning and is perpetuated throughout.

Second, the study focusses primarily on a critique of the catch certificate system provided for in the IUU regulation, thus weakening its credibility, and mostly ignored the scope, objectives and tools provided by the Regulation. While the information transferral system doubtless has flaws that must be corrected, the system does a far better job than the Sanco one of/in? verifying the credibility of the input information.


Combined, these two flaws seriously discredit the entire study.

The study also ignores the complementarity of the three pillars of the EU Control system of which the IUU Regulation is an integral part, along with the Control regulation and the Fishing authorisation Regulation. 


 On DG Sanco


The analysis concentrates on the methods used for transfer of information about the fish being imported, whether it comes from certified sources etc. However, the analysis either chooses to ignore, or else failed to notice, that the COM relies entirely on third countries to list the establishments that are accredited to export to the EU – both processing plants and fishing vessels. While that may be acceptable for processing plants, which do not move and can be (and sometimes are) visited by EU officials, the same is not true for vessels. The third country provides the names of vessels (fishing vessels, processing vessels) that the COM is obliged to add to the Sanco list, meaning that the vessel is duly authorised to export to the EU. But many of these vessels rarely, if ever, return to their home State where they can be inspected, so Sanco has no means of verifying whether the fish being exported meet the hygiene standards. 

We have a note from DG Sanco dated 2006 in which they admit that they do not have the authority to remove a vessel they suspect of non-compliance with sanitary norms or of conducting IUU fishing from the list; all they can do is request the third country to de-list the vessel. Once a vessel of a given name has a Sanco number, exports to the EU are authorised, with no capacity to verify if a) the vessel actually fulfils the sanitary requirements: b), if the fish is even coming from the vessel in question. And DG Sanco does not even seek to verify that the vessel is not involved in IUU fishing considering that vessels involved in IUU fishing are generally also in breach of other requirements regarding hygiene, safety, etc. Transshipments at sea further complicate verification.


As a case study, consider the following real case:

A Chinese vessel Lian Run 14 was intercepted in 2006 fishing in Guinean waters without a licence. The most recent licence on board was from 2003. On board were cardboard boxes for frozen fish bearing the names of: Lian Run 2, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 20 as well as EEC SANCO numbers relating to sanitary standards for export to the EU.

Lian Run 2, 13, 14, 15, 16 were not on the Guinean list of licensed fishing vessels but Lian Run 13, 14, 15, 16 were on the SANCO list for China and still are. Additionally, the handling of catches and state of freezing installation on board Lian Run 14 and similar vessels in the area were appalling from a sanitary point of view. We have evidence that boxes of frozen fish from all the vessels mentioned above enter the EU.

There is evidence of fishing vessels carrying empty cardboard boxes with the names of various fishing vessels and of crew on board these fishing vessels printing the names of vessels, area month/year of catch and DG Sanco number on the boxes as may be needed to be sent to the EU. If the fish is mislabelled, for instance labelled as being caught by vessel A when it was actually caught by vessel B, then it is impossible to verify the true origin of the fish later on, or whether the vessel catching the fish was operating legally or in compliance with sanitary rules. Correct labelling of boxes of frozen fish, which is indispensable for proper control upon arrival in port, is simply not verifiable. But there are 206 vessels on SANCO’s China list (including the infamous Lian Run 14 referred to above as well as Lian Run nr 13 to 30 and 33 to 38. The SANCO number gives them an aura of legitimacy, but we do not know how many have been inspected by their flag State, China, and if they comply with sanitary rules. And we have no idea of whether they are licensed to operate by the coastal State in whose waters they operate. There are also the 289 Korean vessels on the SANCO list including a vessel recently involved in an extremely serious case of IUU fishing and forgery – the FV Premier!

So a good electronic system of follow-up is no good if there is no way to verify the information provided and eliminate non-compliant vessels.
 
On IUU Regulation

Here, the problems with the report are too numerous to mention. To give an idea, the introduction is a superficial overview of the problem, relying on recent well-known sources but ignoring the history of the literature and the extent of the fight against IUU fishing. For instance, it references the Lovin report but ignores the McKenna report on flags of convenience and the two Aubert reports a few years ago, the first of which stimulated the EU move to adopt an IUU regulation in the first place. Details, possibly, but it shows the poor level of research and patchy understanding of the EU involvement.
It cites MRAG to say that IUU fishing has declined from 21% in 1980-84 to 18% in 2000-2003, whereas the first thing any serious study states is that, by its very nature, IUU fishing is to a large extent unquantifiable – certainly with such a precision, whereas we probably cannot even be certain of the direction of any possible trend.

As an aside, we were surprised to see, on page 90, the phrase “60% of global fish stocks were underperforming economically” without reference. I imagine this comes from the SOFIA, but the SOFIA does not use the term “underperforming” with respect to stocks. What does that mean?


There are statements and assertions on virtually every page that we find either erroneous, irrelevant or misleading, but I shall leave the above examples to illustrate their range.

The discussion of competent authorities merits some reflection, as this constitutes one of the substantive preoccupations of the study. First, with respect to the MS, we doubt that the COM has the legal authority to interfere in the designation of a CA. This has long been a problem under at least the control regulation and probably other legislation as well. With respect to third countries, the study recommendation implies that the COM should be able to dictate which 3rd countries administrations would be an acceptable CA according to its own criteria – while ignoring the same problem concerning DG Sanco. Some coherence here would be appreciated. It should be noted that the COM does however conduct evaluation missions in 3rd countries, including the performance of the CAs.

The study also takes issue with the poor reliance of the regulation on electronic traceability. This is disingenuous. Electronic transmission of logbook data it is obligatory for vessels of 12m LOA and above flying the flag of the EU MS and in several articles it is optional for third countries. The EU cannot oblige third countries with less developed infrastructure to use e-systems, but the current regulation allows it to be done.

Art 8.1 on reporting of landing by third country vessels in EU ports

Art 12.4 on catch certificate (optional use)

Art 14.3 on imports (optional use)

Art 20.4 on flag State notifications (optional use)

plus numerous other places for intra-EU communication

 

In our view, however, the most serious flaw of the study is its failure to place the IUU regulation into the current global political and legal context.

The entry into force of IUU regulation is still relatively recent and such a complex instrument takes time to set in motion. Similar legislation still needs to be implemented in other major market States in order to avoid simply redirecting trade to other markets (a point made only in passing in the study). There is an unfortunate tendency from various stakeholders to criticise its weak points rather than support its effective implementation. Also, most of the focus is on the import/catch certificate which is a tool, not an end. The main objective of the IUU regulation is to contribute to improve fisheries management and that is beginning to happen.

The IUU regulation is unique (no other country has adopted such a system) and only affects products destined for the EU market. Alternative markets are available or developing fast.

Member States tend to pick and choose to implement and enforce the IUU regulation to protect their own interests e.g. those that favour the catching sector use the regulation to eliminate competition whereas those that favour the import/processing sector may seek to protect their domestic industry which may be involved in importing or processing IUU fishing products.

The impact of the implementation of the IUU regulation on certain 3rd countries control systems is beginning to appear, which is leading to changes in enforcement and therefore deterring IUU fishing activities. Third countries are increasingly aware of the potential consequences of not conforming to the requirements of the IUU regulation following the pre-identification of certain countries as non-cooperating.

In some cases, sanctions will have to be applied resulting in trade and other measures to really achieve the main objective of the IUU regulation, which is to improve fisheries management systems in/by the EU and 3rd countries. It is important to keep in mind that closing the EU market to IUU fish products is a tool to that end, not the end itself.

Korea provides an interesting case. A recent mission to Korea by the Commission revealed that national legislation was totally inadequate to prevent IUU fishing by Korea’s fleets. However, the mission also provided a mechanism to take corrective action. Korea’s recent legislative amendments are insufficient but the dynamic has been created to further improve fisheries management and offers a platform for civil society to influence the process.

Michael Earle & Raül Romeva i Rueda

 

27 September 2013

 

 

Publicat dins de Mars i oceans (pesca, tonyina, controls, Estratègia marina,...) | Deixa un comentari

Oettinger, Comissari CE per a l’energia, intenta amagar la veritat sobre les subvencions al carbó i a l?energia nuclear

0
Publicat el 15 d'octubre de 2013

Acabem de conèixer el contingut de l’informe de la Comissió Europea relatiu als ajuts estatals per a l’energia a Europa. Malgrat que la seva presentació pública estava inicialment prevista per a aquesta setmana, finalment s’ha ajornat per la setmana vinent. No obstant, degut a diverses filtracions hem pogut saber el contingut del text i hem descobert que la darrera versió omet les xifres sobre l’import de les subvencions estatals rebudes per l’energia fòssil combustible de propulsió i l’energia nuclear.

Segons que hem pogut saber, la persona inductora d’aquesta ‘omissió’ seria el Comissari responsable de la cartera energètica, Ottinger. Aquest intent (per sort frustrat, o si més no descobert) de modificar les conclusions per tal de treure importància a la quantitat d?ajudes rebudes per l’energia nuclear i pels combustibles fòssils és ben galdós i del tot vergonyós.

Cal recordar que l?objectiu d’aquest treball és contribuir a dissenyar una política conjunta per a energia. L’actuació d’Ottinger el desacredita de ple a ell i, per extensió, a tota la Comissió Europea.

Urgeix una reacció de part del president de la Comissió, Durao Barroso, que asseguri que la informació pública inclogui les xifres reals dels subsidis estatals als combustibles fòssils i a l’energia nuclear.

Els resultats inicials de la Comissió deixaven clar que els subsidis estatals al carbó, al gas i a l’energia nuclear representen la major amenaça per al funcionament del mercat energètic de la UE. La Comissió ha de garantir que les polítiques de la UE van destinades a corregir això.

En altres paraules, es tracta de garantir un preu significatiu pel CO2 per sota del mercat d’emissions de la UE, que reflecteixi el veritable cost dels combustibles fòssils.

Això també vol dir que la Comissió ha de presentar propostes per fer front a l’escandalosa situació al voltant de la responsabilitat dels reactors nuclears. El públic no pot continuar pagant la factura de responsabilitat per danys nuclears i la Comissió ha de deixar d?aturar les propostes legislatives de la UE.

Foto: Ottinger. Font: EFE
Publicat dins de Energia i canvi climàtic (nuclear, renovables, estalvi, transport, tràfec aeri,...) | Deixa un comentari

Entrevista per a Noudiari.es (Eivissa i Formentera), sobre prospeccions petrolíferes Balears

0
Publicat el 15 d'octubre de 2013

Entrevista per a Noudiari.es (Eivissa i Formentera), sobre prospeccions petrolíferes Balears.

Raül Romeva, europarlamentario: “Los permisos de las prospecciones de Cairn Energy podrian decidirse sin tener en cuenta el estudio de impacto ambiental”

R. Beltrán/ Raül Romeva es la única baza con la que cuentan Ibiza y Formentera para defender las islas de los devastadores efectos de las propecciones petrolíferas proyectadas por Cairn Energy. Gracias a este europarlamentario, la Comisión Europea ha girado la vista hacia nuestras islas y ha pedido explicaciones al Gobierno español sobre la legalidad de la búsqueda de crudo en el canal entre las Pitiüses y Valencia.

En respuesta a sus preguntas, el comisario europeo Janez Potocnik se ha dirigido al Gobierno español para averiguar qué medidas han adoptado para asegurar la legalidad de las prospecciones petrolíferas frente a las costas de las Pitiüses. ¿Es posible que la Administración central haya autorizado estas actuaciones a Cairn Energy sin asegurarse de que cumplen con la normativa medioambiental?
A día de hoy, Cairn Energy tiene reservadas las zonas del fondo marino del golfo de Valencia frente a las costas de las Pitiüses para realizar prospecciones petrolíferas. Aunque disponga de la licencia legal para trabajar en la zona, para poder iniciar la exploración la empresa necesita los permisos ambientales del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente para cada una de las fases de exploración, que no han sido concedidos todavía y que podrían denegarse.

En relación a su pregunta, hace 4 meses (junio 2013), la Comisión preguntó a las autoridades españolas qué medidas había tomado o pretendía tomar para asegurar que las prospecciones petrolíferas se ajustaran a la normativa medioambiental de la UE y que se procedería a una evaluación de la respuesta de las autoridades españolas para determinar si es necesario algún tipo de actuación desde Europa. Así, parece que Europa está atenta a estas actuaciones.

Es importante destacar que en el caso de Canarias, en 2012 la Comisión Europea puso en marcha una investigación judicial para determinar si los permisos “ambientales” por el Gobierno español para prospecciones petrolíferas se ajustaban a la legislación comunitaria de protección ambiental y conservación de hábitats naturales. Si bien cada estado miembro mantiene independencia de decisión para las prospecciones petrolíferas, tal y como afirmó la Comisión Europea en 2012 en respuesta a una pregunta parlamentaria, “la concesión de autorizaciones de prospección, exploración y producción de hidrocarburos por los Estados miembros tiene que ajustarse a las disposiciones de la Directiva 94/22/CE”.

Así, teniendo en cuenta los antecedentes en las Islas Canarias en las que sospechamos que no se cumplía la normativa ambiental comunitaria, es posible que en el caso de la Pitiüses también se acaben dando permisos ambientales sin verificar que se cumple la normativa medioambiental europea. Por este motivo, debemos estar muy atentos y actuar lo más rápido posible.

Es posible que se acaben dando permisos ambientales sin verificar que se cumple la normativa medioambiental europea.

¿De qué modo podría la Comisión Europea detener las prospecciones de Cairn Energy si no cumplen con la legalidad vigente?
Primeramente, sería necesario que la Comisión Europea verificara que los permisos ambientales que se otorguen para realizar prospecciones petrolíferas respetan la legislación comunitaria. Si, como ya se ha dado Canarias y, como sospechamos que podría pasar en las Pitiüses, no se cumpliera la legislación vigente, la Comisión podría poner en marcha procedimientos judiciales para investigar si se cumplen los requisitos de la Directiva Europea sobre la estrategia marina. Otra vía para frenar las prospecciones de Cairn Energy sería que la Comisión resolviera que este tipo de actuaciones no suponen un marco adecuado para conseguir los objetivos de reducción de CO2 del 2020. Tal y como afirma Potocnik (Comisario Europeo de Medio Ambiente), el buen estado ambiental de las aguas marinas que se debe haber alcanzado en 2020 exige, entre otros aspectos, que el ruido debajo del agua se sitúe en unos niveles que no afecten negativamente al entorno marino. La comunidad científica ha adoptado los 180 decibelios como el nivel de intensidad acústica a partir del cual se pueden producir males fisiológicos irreversibles en cetáceos y tortugas marinas, y las detonaciones de estas prospecciones alcanzarán los 249 decibelios.

El Ministerio de Medio Ambiente ha anunciado que realizará un Estudio de Impacto Medioambiental sobre los sondeos sísmicos que tiene previsto realizar Cairn Energy frente a nuestras costas en otoño. Este estudio, ¿no debería haberse llevado a cabo antes de autorizar esta exploración?
Por supuesto. El objetivo principal de un Estudio de Impacto Ambiental es que, antes de iniciar un proyecto, se identifiquen los impactos ambientales y que estos sean considerados en la ejecución (o no ejecución) del proyecto. La Ley de Impacto Ambiental determina que las conclusiones del Estudio puedan determinar la alternativa cero (no realizar el proyecto) en función del nivel de impacto o riesgo de las diferentes acciones del proyecto. La lógica nos hace pensar que un Estudio de Impacto Ambiental debe ser una de las principales herramientas para determinar el otorgamiento tanto la licencia legal como la autorización ambiental para realizar prospecciones petrolíferas. En Julio 2013 (ni entonces, ni todavía a fecha de hoy, no se han dado las autorizaciones ambientales) el Ministro Soria afirmaba que “no había marcha atrás en las prospecciones petrolíferas frente a la costa de Ibiza”. Esta afirmación nos hace sospechar que ya está todo decidido y cerrado y que los permisos ambientales para las prospecciones de Cairn Energy se decidirán sin tener en cuenta los resultados del estudio de impacto ambiental y, por lo tanto, sin asegurar el mantenimiento del gran valor ecológico y ambiental de la zona afectada. Y esto es lo que, desde un punto de vista de respeto a la ciudadanía y al entorno, nos parece inadmisible.

Sospechamos que ya está todo decidido y cerrado y que los permisos ambientales para las prospecciones de Cairn Energy se decidirán sin tener en cuenta los resultados del estudio de impacto ambiental.

Las prospecciones frente a las Pitiüses las autorizó un gobierno socialista, aunque ahora se manifiesten en contra de los planes de Cairn Energy. Por su parte, el PP las criticó en su momento pero ahora que están en el gobierno no se oponen a la actividad de la petrolera irlandesa. ¿Qué intereses mueve esta empresa para lograr el beneplácito de dos gobiernos de distinto signo político?
La hipocresía de ciertos actores políticos con relación a las inversiones en energía, y especialmente si se trata de combustibles fósiles, es notoria. Es conocida la gran cantidad de dinero que se mueve detrás del negocio de las energías fósiles y, en consecuencia, los elevados intereses económicos que suscita este tipo de proyectos. Siempre existe un beneficio para alguien, que saca un gran rendimiento, a costa de dejar una altísima factura que deberán pagar otros. Los hechos nos remiten que tanto el gobierno socialista como el gobierno del Partido Popular, priorizó y prioriza, por delante de los intereses ambientales y económicos de las Pitiüses, sus intereses económicos privados y políticos.

La Alianza Mar Blava, el colectivo pitiuso contra las prospecciones, asegura que las prospecciones podrían frenarse tan sólo con un estudio de impacto medioambiental negativo y que ni tan siquiera deberíamos indemnizar a la petrolera, un informe por el que usted ha preguntado ante la Comisión Europea. ¿Por qué se ha silenciado esta posibilidad que aparentemente es sencilla y no tendría coste para Ibiza y Formentera?
La competencia para autorizar o no este tipo de prospecciones corresponde al gobierno, por lo que, si hubiera querido, se habría podido condicionar toda actuación a un estudio de impacto que ofreciese garantías en cuanto a los posibles efectos de la intervención. Ante lo visto, sin embargo, es evidente que el gobierno, habiendo promovido las prospecciones petrolíferas, no tiene ningún interés en frenarlas. Lo demuestran las declaraciones del Ministro Soria citadas anteriormente, en las que ponía de manifiesto su inclinación positiva afirmando que no había marcha atrás en las prospecciones petrolíferas frente a la costa de Ibiza. El gobierno ha comunicado la elaboración de un estudio de impacto ambiental para la primera fase de trabajos de explotación (sondeos sísmicos) que implica un proceso de participación pública y alegaciones. Tal y como remarcan desde Alianza Mar Blava, es importante que el estudio de impacto ambiental respete los plazos para presentar alegaciones sin intentar agilizar los trámites y que se contemple la opción cero (no realizar los sondeos).

Tanto el gobierno socialista como el gobierno del Partido Popular, priorizó y prioriza, por delante de los intereses ambientales y económicos de las Pitiüses, sus intereses económicos privados y políticos.

¿Hay algo que puedan hacer los ciudadanos pitiusos preocupados por las prospecciones de Cairn Energy para frenar que sigan adelante o está todo en manos del poder político?
El silencio y la pasividad es la peor medicina. Es necesario que desde el territorio se sigan exigiendo transparencia y responsabilidades. Desde Aliança Mar Blava se está haciendo un muy buen trabajo de información y denuncia y actualmente, como ellos mismos afirman, gracias a la presión social y política, Cairn Energy ha renunciado a presentar al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente la petición para la labores de sondeos acústicos en el bloque Albufera, el más cercano a la costa del Levante. Evidentemente, esto no implica que haya renunciado a la licencia sino sólo que, de momento, se inhibe de hacer labores de investigación en esta zona. Hay que seguir actuando en esta línea.

Oceana ha descubierto un campo único en el Mediterráneo de ‘esponjas piedra’ en los fondos marinos situados entre Valencia y las Pitiüses, justo la zona donde Cairn Energy quiere explorar en busca de petróleo. ¿No bastaría este hallazgo para detener los sondeos sísmicos, que podrían destruir para siempre este ecosistema?
Desde mi punto de vista sí, por supuesto. Es evidente que este hallazgo debería ser contemplado en el Estudio de Impacto ambiental y ser un elemento de peso para denegar los permisos ambientales para la realización de la primera fase de sondeos sísmicos. Pero es que, aun así, este no es el único de los muchos riesgos que suponen las prospecciones petrolíferas y que hacen peligrar la sostenibilidad ambiental y económica de las Pitiüses. Algunos de los elementos vulnerables son la afectación de zonas donde se alimentan las principales aves marinas que crían en las Pitiüses, el sector de la pesca (la reducción de hasta el 50% de las capturas en determinadas especies) o el sector turístico de las islas, columna vertebral de la economía de las islas.

El silencio y la pasividad es la peor medicina. Es necesario que desde el territorio se sigan exigiendo transparencia y responsabilidades.

Las praderas de posidonia del mar de las Pitiüses fueron declaradas Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 1999. ¿No les confiere esta distinción una protección que debería descartar cualquier acción tan agresiva como las prospecciones petrolíferas?
Sí, evidentemente. Las praderas de Posidonia son claves para el mantenimiento del ecosistema, tienen un gran valor ecológico y una elevada sensibilidad frente a agentes contaminantes. Aun así, actualmente se encuentran en regresión y gravemente amenazadas. Como en el caso del campo de esponjas de piedra, debería ser un aspecto a contemplar en el Estudio de Impacto Ambiental y un elemento decisivo para denegar los permisos ambientales para las prospecciones en aguas cercanas.

El ministro de Industria José Manuel Soria declaró en Canarias, donde Repsol tiene previsto realizar también prospecciones petrolíferas, que esta actividad mejoraría la imagen turística de las islas. ¿De qué modo el deterioro del paisaje y de la biodiversidad puede contribuir a la mejora de unas islas que viven del turismo?
Como bien afirma, una actividad de este tipo supone un importante impacto negativo sobre el alto valor ecológico de las aguas de las islas Pitiüses y en consecuencia, sobre diferentes sectores que dependen directamente de la buena calidad ambiental de las islas (pesca, restauración, turismo, etcétera.). No tiene lógica afirmar que la realización de prospecciones petrolíferas mejoraría la imagen turística de las islas sino todo lo contrario: el interés turístico de las islas Pitiüses es en parte debido a la preservación de sus espacios naturales y a su gran interés ecológico. Uno de los efectos negativos más visibles derivados de la perforación exploratoria y la explotación es la llegada de hidrocarburos o de crudo a las costas. Como es de suponer este hecho que no mejoraría de ninguna manera la imagen turística de las islas. Por este motivo, si se quiere preservar un turismo de calidad, sostenible y mantener uno de los motores económicos de las islas no tiene sentido seguir con este proyecto.

La administración canaria ha obligado a Repsol a presentar un plan de respuesta ante un posible accidente en las prospecciones. ¿Operan las petroleras sin planificar los riesgos que supone la extracción de crudo del fondo marino a pesar de que se suceden los incidentes de este tipo en todo el mundo?
Es cierto que durante las prospecciones petrolíferas, el transporte y el almacenamiento de petróleo es habitual haya fugas y derrames originados por negligencias o accidentes. Por este motivo, es necesario que las administraciones sean estrictas en cuanto a la seguridad y la manera de trabajar de las petroleras y asegure que, más allá de los impactos generados por la propia actividad de prospección y extracción de petróleo, no haya negligencias que favorezcan los accidentes y vertidos. En el caso de Cairn Energy, y como bien afirma el grupo Aliança Mar Blava, es importante destacar que se trata de una empresa con graves deficiencias de seguridad ya que por ejemplo, se negaron a publicar un plan detallado de respuesta ante posibles vertidos en las prospecciones que realizó en el Ártico.

 

Foto: Un dels vaixells de Cairn per a trobar petroli. Font: Cairn Energy.
Publicat dins de Energia i canvi climàtic (nuclear, renovables, estalvi, transport, tràfec aeri,...) | Deixa un comentari

Tres seus pel PE? Políticament absurd, car i contaminant.

0
Publicat el 15 d'octubre de 2013

El Comitè d’Afers Constitucionals del Parlament Europeu va votar ahir, per gran majoria (22 a favor, 4 en contra), a favor de l’informe elaborat pel meu col·lega de grup, Gerald Häfner (conjuntament amb Ashley Fox), en el qual es defensa que siguin els membres del Parlament Europeu els qui puguem decidir sobre el nombre de seus que ha de tenir l’Eurocambra.

Ho hem reiterat desenes de vegades, i en formats ben diferents: la gran majoria del PE estem a favor de reduir les actuals tres seus del Parlament Europeu a una de sola, la qual cosa suposa una prioritat, tan en termes econòmics, com ecològics, com polítics. Actualment les tres seus són Brussel·les, Estrasburg (plenari) i Luxemburg (administració). Per raons òbvies, la seu única hauria de ser Brussel·les.

En tractar-se d’una modificació dels Tractats, però, aquesta decisió correspon, fins ara, als Governs dels Estats, que han d’acceptar-ne els canvis per unanimitat.

França (que acull una de les seus, a Estrasburg) s’hi ha oposat de manera reiterada. No obstant, parlant amb col·legues francesos de tots els colors polítics, em reconeixen a bastament que la seva postura és indefensable, i que tenen perfectament assumit que cal revisar-la en el sentit de reduir seus.

L’informe adoptat ahir pel Comitè d’Afers Constitucionals, i que ara haurà de ser ratificat pel plenari (cosa més que probable, i que en principi hauria de succeir el novembre), reclama que la decisió sobre on s’ha d’ubicar la seu del Parlament Europeu recaigui en l’Eurocambra.

Són els representants electes, directament escollits per la ciutadania, els qui han de poder decidir, i aquest decisió, clarament, seria en favor d’acabar amb el malbaratament de recursos que actualment suposa tenir tres seus itinerants.

És per això que el Comitè d’Afers Constitucional va demanar ahir, entre d’altres coses, que s’inicïi un procés convencional que desemboqui en una modificació dels Tractats per tal que sigui el PE qui tingui la potestat de decidir sobre el nombre de seus, i sobre on s’ubiquen.

La triple seu ha esdevingut un símbol de gestió absurda, ineficient  contaminant de recursos públics, en un moment en què, precisament, s’està reclamant als estats a reduir despesa per totes bandes. Una situació incomprensible i inacceptable es miri com es miri, i que, a més, atorga una pèssima imatge a la UE en general, i, de manera immerescuda, al Parlament Europeu en particular.

De manera reiterada, el nostre grup, Verds/ALE, hem insistit en aquest fet, tal i com posa de manifest l’estudi que vàrem impulsar fa uns mesos i segons el qual demostrem que aquest sistema de triple seu (itinerant) comporta que emetem 20.000 tones de CO2 anuals més de les que emetríem si només tinguéssim una seu: http://www.greens-efa.eu/fileadmin/dam/Documents/Studies/EP%20two-seat%20operation%20-%20Environmental%20costs%20Transport%20and%20Energy.pdf

Algunes dades:
-Les seus de les institucions europees les determina l’Article 341 del Tractat de la UE i el Protocol #6 (de 1992): la seu oficial del Parlament Europeu és Estrasburg, on s’hi ha de reunir un total de 12 sessions plenàries cada any. Les reunions de grup, comitès i plenaris addicionals tenen lloc a Brussel.les. El secretariat es troba localitzat a Luxembourg.
-El Tractat de Lisboa permet que el PE proposi modificacions del Tractat.
-Enlloc del món la distància entre dues cambres d’una mateixa legislatura és tan gran com a la UE: 345 km separen el Consell del PE (p.e: a França són 2,2 i a Alemanya 1,5 km).
-El Comitè de Pressuspostos del PE calcula que el cost de tenir les seus separades és d’uns 156-204 milions d’€ cada any.
-Els caps d’Estat i de Govern dels Estats Membres han acordat celebrar les cimeres a Brussel.les, però no permeten que el PE faci el mateix.
-Durant les sessions plenàries a Estrasburg, El PE no només queda aïllat respecte el Consell i la Comissió, sinó també de les organitzacions de la societat civil,dels representants dels Estats membres, i dels professionals de la premsa basats a. Brussel.les.
-El 78% dels desplaçaments de totes les missions de l’estaf del PE tenen lloc entre les tres seus de feina.
-Els edificis a Estrasburg només s’usen durant 42 díes cada any. És a dir: estan buits durant el 89% del temps.

Publicat dins de Doble Seu, Transparència i Rendició de Comptes | Deixa un comentari

El PE amplia la necessitat de fer estudis d’impacte ambiental, entre d’altres, al fracking

0
Publicat el 9 d'octubre de 2013

Avui, el Parlament Europeu hem votat la revisió de la legislació europea sobre l’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA). Els Verds europeus acollim amb satisfacció l’adopció del text, que actualitza la directiva formulada fa 20 anys i compensa les deficiències de la seva aplicació pels Estats membres.

La Directiva d’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA) s’aplica als projectes públics i privats. En aquesta s’estableixen certs criteris, incloent-hi la informació que s’ha de presentar a les autoritats nacionals perquè un projecte sigui avaluat per a la seva aprovació. La legislació inclou una àmplia gamma de projectes, des de ponts i carreteres fins a explotacions porcines intensives.

Un dels aspectes que s’ha votat és la regulació dels projectes de fracturació hidràulica o fracking -la tècnica que s’utilitza per explorar i extreure aquests hidrocarburs no convencionals-, que a partir d’ara, tant en la fase d’exploració com en la d’explotació, hauran d’estar subjectes a estudis d’impacte ambiental.

Fins ara, la legislació tan sols cobria els projectes de gas natural que extreien almenys 500.000 metres cúbics al dia. Molts dels projectes de gas d’esquist rendeixen menys, a causa del procés de fracturació de roca, i per tant no estaven subjectes a un requisit d’avaluació d’impacte.

A partir d’ara, amb la revisió de la legislació, es podran tenir en compte els impactes negatius sobre el medi ambient, la salut i el clima associats a aquests tipus de projectes, que han estat ben documentats des de l’auge de la perforació del gas d’esquist iniciat fa una dècada als Estats Units.

El desenvolupament de projectes de gas d’esquist tenen el risc de fer malbé els subministraments d’aigua dolça i contaminar l´aigua potable, tant amb els productes químics i la sorra de sílice injectats a la terra com amb els elements radioactius naturals que pugen a la superfície durant el procés. Aquests projectes, tenen el risc d’impactar molt negativament sobre el medi ambient, el nostre paisatge i la nostra agricultura, poden provocar terratrèmols, i tenen efectes greus sobre la salut humana. La revisió de la Directiva d’AIA, permetrà a Europa no repetir els mateixos errors dramàtics que als EUA.

La votació d’avui s’havia de dur a terme al setembre passat però es va posposar un mes. Mentrestant, alguns membres del Parlament Europeu “pro- gas d’esquist” han aconseguit introduir algunes esmenes que fomenten el desenvolupament d’aquest combustible fòssil perillós a tota costa, malgrat totes les advertències científiques sobre els riscos que té associats.

La UE no pot ignorar els nombrosos riscos associats al desenvolupament d’aquest combustible fòssil i no s’hauria de sotmetre a l’enorme pressió dels lobbys de la indústria bruta – la prioritat dels quals és obtenir grans guanys econòmics i no pas protegir salut i el benestar dels ciutadans de la UE.

Per tot això, la proposta votada avui, inclou mesures destinades a prevenir els conflictes d’interessos entre els desenvolupadors i les persones que duen a terme els estudis. Algunes de les esmenes dels eurodiputats busquen assegurar que els experts tinguin les qualificacions necessàries, l’experiència i coneixements tècnics. Aquests, han de ser capaços de treballar de manera científicament objectiva, independent del promotor o les mateixes autoritats públiques, diu el text. Els eurodiputats també proposem mesures per garantir que s’informi i es consulti a la població.

En altres paraules, gràcies al text que hem adoptat avui, podrem preveure i avaluar millor l’impacte d’activitats i projectes que afecten el nostre medi ambient abans de la seva implementació. Així doncs, evitar, reduir o compensar els efectes negatius sobre el clima, el medi ambient, la biodiversitat i la salut ja no és una opció, sinó una obligació. Ara, els estats han de garantir la independència i competència dels experts així com fomentar una major participació ciutadana i un millor accés a informació.

Esperem que l’Estat Espanyol transposi aquesta directiva de manera urgent i l’apliqui excepcionalment de manera retroactiva a projectes que han demostrat ser un fracàs mediambiental com ho és el Projecte Castor.

Font foto: ICV
Publicat dins de Energia i canvi climàtic (nuclear, renovables, estalvi, transport, tràfec aeri,...) | Deixa un comentari

Lampedusa i les vergonyes de la UE

2
Publicat el 9 d'octubre de 2013

Lampedusa, un cop més, posa en evidència allò que tothom veu (o hauria de veure): que ‘el rei va despullat’. Vergonya.

Ahir es van reunir els Ministres d’Interior de la UE, i avui el Parlament Europeu té previst votar una resolució en relació a la darrera (fins avui) de les tragèdies que de manera regular tenen Lampedusa com a escenari: la fugida de Síria. Vergonya.

De nou escoltem laments i condemnes, oferim mostres de condol, i fem minuts de silenci. Vergonya.

La UE, en una nova mostra d’hipocresia, plora la pèrdua de vides humanes a les seves costes ignorant motius, causes i responsabilitats. Pitjor encara, els mateixos que avui organitzen cerimònies amb espelmes en senyal de dol per la pèrdua de vides humanes (el PPE), aprovaven fa pocs dies lleis que penalitzen, no només els immigrants, sinó a qui gosi ajudar-los, fins i tot rescatant-los del mar. Vergonya.

La retòrica dels ministres i d’alguns grups polítics no aconsegueix amagar la realitat: les actuals majories governamentals fa anys que aposten per una Europa fortalesa, per dificultar les vies legals d’entrada de persones, per penalitzar, i fins i tot criminalitzar, les persones demandants d’asil, o simplement immigrants. Mentre els ulls d’alguns ministres aboquen llàgrimes de cocodril, les seves mans signen lleis i decrets que condemnen a presó, o directament a mort, milers de persones. Vergonya.

Ahir els Ministres havien de concretar mesures concretes per millorar els sistemes de rescat al mar. El PE i el Consell, en tant que colegisladors, estan en fase de revisar les normes sobre la vigilància de les fronteres marítimes. Els governs de la UE, una vegada i una altra, han deixat clar el seu dogma: no hi ha recursos. ‘Lamentem molt el que ha succeït, és una tragèdia’ diuen ‘però tenim altres prioritats’. No és una cita explícita, però és el que se’n deriva de les conclusions del Consell. Vergonya.

Per moltes llàgrimes que vessem, no podem oblidar les moltes responsabilitats que com a països de la UE tenim en el drama que viu dia sí i dia també, el Mediterrani: Lampedusa, Ceuta, Melilla… Vergonya.
    
Fa anys que reclamem des de diversos fronts socials i polítics un canvi de polítiques, un gir radical en l’estratègia europea per gestionar els moviments de persones. Cal, més que mai, un marc europeu d’immigració, asil i refugi, que consideri les persones que el demanen com a tals, i no com delinqüents, reals o en potència. Vergonya.

I no, no és culpa d’Europa. Són els governs els qui impedeixen que Europa faci el que hauria de fer. Són les capitals dels Estats les qui empastifen de sang i fang els ideals fundacionals del projecte europeu. Són les majories governamentals actuals les que estan matant, literalment, milers de persones, i amb elles el somni europeu en el que tanta gent crèiem, però que cada vegada veiem més tèrbol. Vergonya, vergonya, vergonya.

Font foto: EFE.
Publicat dins de Migracions | Deixa un comentari

El Parlament Europeu demana que les inversions en projectes europeus quedin al marge del dèficit públic

1
Publicat el 8 d'octubre de 2013

El mateix dia que “El País” denuncia que Espanya podria perdre fins a 5.000 milions d’euros d’ajudes comunitàries per haver utilitzat només el 60% dels fons assignats a Espanya pel període 2007-2013, el Parlament Europeu hem adoptat un informe d’opinió (INI) que demana que la co-inversió dels estats i les regions en projectes europeus sigui exclosa de les xifres del dèficit i el deute públic.

L’informe Mazzoni inicia, com molts altres, denunciant que la crisi ha deteriorat la cohesió social, econòmica i territorial de la UE, provocant un augment de la desocupació, una reducció del PIB i un increment de les disparitats regionals i els dèficits pressupostaris a escala nacional, regional i local. Però és un informe que, gràcies també a les aportacions dels Verds, busca trobar la manera de permetre que la despesa pública de la UE aturi aquestes diferències, redueixi desigualtats i eviti situacions d’exclusió social i de pobresa.

Tot i ser un informe d’opinió, aquest reitera la importància de la política de cohesió com el principal instrument d’inversió de la Unió Europea amb un paper central a l’hora de lluitar contra la crisi, així com el Fons Social Europeu, el qual ha de donar suport a la inversió social i la lluita eficaç contra la pobresa. No obstant això, donada la dificultat per als governs locals i regionals per aplicar a aquests fons i la necessitat d’un co-finançament per part de l’autoritat receptora, l’Estat Espanyol no estaria utilitzant totes les eines disponibles a nivell europeu per fer front a la crisi.

El Parlament Europeu, però, reconeix l’actual inconsistència de les polítiques socials europees, ja que malauradament continua primant l’obsessió per complir els objectius de deute i el dèficit públic sobre el PIB, sense reconèixer la importància de reactivar l’economia i crear ocupació.

Així, l’informe recorda la importància d’assegurar mitjans pressupostaris suficients a nivell Europeu per a les inversions en àmbits com l’ocupació, la innovació, el desenvolupament sostenible, l’economia verda i el suport a les PIME.

Però la part més innovadora de l’informe és que demana a la Comissió i als Estats membres que explotin tots els marges de flexibilitat existents en el marc del vessant preventiva del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) per equilibrar les necessitats en matèria d’inversió pública productiva i sostenible amb els objectius de disciplina fiscal; particularment considera que això es podria fer, per exemple, excloent els nivells totals de cofinançament nacional en virtut dels Fons Estructurals i d’Inversió europeus de les restriccions imposades pel Pacte d’Estabilitat i Creixement.

És a dir que Espanya podria destinar part del seu pressupost a cofinançar projectes amb fons europeus, utilitzar els corresponents 5.000 milions d’euros, sense que això afectés als seus objectius de dèficit i deute públic compromesos ja amb la UE. Així , l’executiu de Rajoy no tindria més excuses per no aplicar la Garantia Juvenil Europea que atorgaria el dret a unes pràctiques, un treball o una formació als i les joves en atur. O podria contribuir a finançar projectes claus per a la transformació social i ecològica, com ara el corredor del mediterrani.

Així mateix, l’informe insta la Comissió Europeu a promoure una proposta legislativa que permeti que la despesa pública relacionada amb l’aplicació de programes cofinançats pels Fons Estructurals i d’Inversió europeus sigui totalment exclosa de la definició de dèficit estructural del PEC, ja que es tracta de despeses destinades a assolir els objectius d’Europa 2020 i donar suport a la competitivitat, el creixement i la creació d’ocupació, especialment ocupació juvenil.

El Parlament Europeu ha mostrat en aquest informe una cara molt més amable amb les polítiques keynesianes de promoció econòmica i de cercar camins alternatius a l’austeritat dins del marc legal vigent. Aquest fet que demostra que els ajustos estructurals i les retallades socials responen, simplement, la voluntat política de les actuals majories que governen, no a l’UE en si.

Publicat dins de Economia, Europa social, Joves, Crisi (Respostes) i Green New Deal | Deixa un comentari

Directiva del tabac: l?ala centre-dreta del Parlament Europeu, al dictat del lobby de les tabaqueres

0
Publicat el 8 d'octubre de 2013

Finalment hem votat avui la proposta de revisió de la Directiva Europea del tabac. Malauradament, però, des d’una perspectiva d’interessos de la ciutadania, el resultat de la votació és dolent, molt dolent.

Sens dubte és un dia trist i vergonyós pel Parlament Europeu. Un cop més, l’ala centre-dreta, liderada pel grup Popular Europeu, ha fet de súbdit entregat als interessos de la poderosa indústria tabaquera i ha afeblit una proposta que era necessària. La seva actitud és totalment contrària als interessos de la ciutadania europea i la salut pública, i només busca beneficiar els sucosos ingressos d’un dels poders econòmics més insultantment poderosos.

Als nostres col·legues conservadors sembla importar-los ben poc que cada any morin 700.000 persones, cada any, a la UE, de manera prematura per culpa del tabac. Els interessa més mantenir els alts beneficis que aquesta indústria genera per uns pocs.

El comitè ENVI (responsable dels temes de Medi Ambient i Salut) del Parlament Europeu havia votat de manera valenta i responsable una proposta de legislació que buscava fer front a la principal causa de mort a la UE. La intensa activitat dels lobbies dels darrers dies sembla, però, que ha tingut efecte en alguns col.legues que, malauradament, han oblidat que el PE ha de servir els interessos de la ciutadania, no dels poders econòmics.

Concretament, aquesta majoria conservadora ha votat a favor de reduir la imatge combinada i advertències sanitàries del 75% de la mida del paquet (proposta original de la Comissió) fins al 65%.

A més, de manera clarament cínica, el centre-dreta també ha debilitat les disposicions bàsiques per la prevenció de l’addicció al tabac dels i les joves. Per exemple, han impedit que poguéssim prohibir els sabors mentolats, malgrat que està comprovat que el sabor mentol està dissenyat per fer cigarretes més fàcil de fumar i més atractius per joves.

Tampoc hem aconseguit prohibir els cigarrets prims, els quals es comercialitzen de manera enganyosa dient que són millors per a la salut.

Malgrat tot, també hi ha hagut algun resultat positiu, com el fet de limitar les possibilitats de la indústria per afegir nous additius als cigarrets.

La conclusió final, però, és ben trista, tant en termes de salut com democràtica, ja que, un cop més, el Parlament ha claudicat davant dels més poderosos per culpa d’una majoria del tot sorda i cega davant de les necessitats i els interessos de la ciutadania. En qualsevol cas, donat que les votacions han estat majoritàriament nominals (electròniques) convido a tothom a averiguar la postura de cada membre del PE per saber el sentit del seu vot, i fins a quin punt uns defensen uns interessos i d’altres, altres.

 

Font foto: GUE
Publicat dins de Drets ciutadania (educació, publicitat, TV, alimentació, ACTA, patents,...) | Deixa un comentari

Prioritats de la setmana del 7 al 10 d?octubre a Estrasburg

0
Publicat el 8 d'octubre de 2013

Regulació del tabac, lobbies i salut pública

Debat i vot, dimarts.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252328

La proposta legislativa és una revisió de la norma actual, vigent des de 2001 i busca principalment limitar el consum de tabac entre les persones joves: ja que al voltant d’un 70% de la gent que fuma s’inicia abans dels 18 anys, mentre que el 94% ho fa abans del 25.

Tot i l?intens lobby per part de la indústria i els casos de corrupció, la proposta suggereix prohibir l’ús d’aromes, com la maduixa o el mentolat, en els cigarrets, així com incloure missatges d’advertència sanitària en totes les cares dels paquets, prohibir els cigarrets ?slim? (prims) i regular la venda de cigarrets electrònics.

En tant que Verds/ALE hem liderat sense complexes (i sense embuts) la proposta d?enfortir les normatives, prohibir determinats additius enganyosos, mantenint que els advertiments combinats (missatge i fotografia) ocupin, almenys, el 75% del paquet (de fet volìem que fos el 80%, mentre que altres grups defensen que sigui el 50%), donant suport a que les cigarretes electròniques estiguessin sotmeses a criteris de venda ?medicinal? (és a dir, que no poguessin ser de venda lliure, donada les moltes incerteses que hi ha encara en relació al seu ús), etc?

Acord de pesca amb Mauritània

Vot dimarts

L’acord d’associació en el sector pesquer entre la UE i Mauritània, incorpora els aspectes verds i socials clau que havia proposat el Parlament Europeu. Els Verds votarem a favor, tot i la pressió del govern Espanyol.

L’eurodiputat responsable d’aquest tema és el president de la comissió de Pesca, l’espanyol Gabriel Mato (PP), ha qualificat el protocol de “econòmicament inviable”.

Vola segur, limita el temps

Debat dimarts, vot dimecres

L’Eurocambra votarà una proposta legislativa sobre el temps de treball i de descans dels pilots d’avions a la UE. La comissió de Transports ha rebutjat, per 21 vots a 13, el text proposat per l’executiu europeu. Els Verds també ens oposem ja que la proposta podria derivar a l?augment de les hores de vol i condicions de treball pitjors pels pilots, amb els riscos de seguretat que això comportaria.

Fracking? Primer, impacte ambiental

Debat dimarts, vot dimecres

Gràcies al treball dels Verds, la revisió de la normativa sobre l’avaluació de l’impacte mediambiental de determinats projectes públics i privats proposa que els plans d’extracció de gas d’esquist (via la tècnica de fracking) se sotmetin a un estudi obligatori en el qual s’analitzin els possibles efectes sobre el medi ambient.

Per un reconeixement de les qualificacions en el sector sanitari

Debat i vot, dimecres

(veure adjunt)

La directiva introdueix una targeta electrònica per agilitzar el reconeixement de les qualificacions professionals entre els països de la UE en l’àmbit de la sanitat. Ara, els professionals sanitaris, com metges, infermers o farmacèutics, als quals se’ls prohibeixi practicar la professió al seu país d’origen com a resultat d’una mesura disciplinària o d’una condemna penal, tampoc podran exercir en un altre Estat membre. Aquest és un aspecte clau sobre tot per a la mobilitat dels i les joves en atur al sud d?Europa.

Que hi ha a la teva hamburguesa? Inspeccions càrnies.

Vot dimecres.

La Comissió vol estendre l’ús exclusiu d’inspeccions visuals post-mortem sobre la carn, una forma de reduir les inspeccions i els costos per la indústria càrnica, fet que incrementaria els riscos d?introduir carn amb tumors en el mercat. Els Verds i els membres de la comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària proposem vetar la proposta, ja que podria evitar la detecció de problemes sanitaris per als que es requereixen controls més exhaustius.

Tragèdia al mediterrani i criminalització de les persones immigrants.

Debat dimecres, Vot dijous.

Eurosur: és el nou mecanisme de control de fronteres de la UE que acompanyarà a Frontex. Aquest sistema consta de tres punts principals: cooperació entre la UE i els estats veïns per prevenir l?entrada d?immigrants, agilitzarà l’intercanvi d’informació entre estats membres sobre la situació a les fronteres i reaccionar de manera conjunta amb més rapidesa davant les persones que entrin de forma irregular a la Unió,

Els Verds votarem en contra, tot i que vàrem aconseguir introduir esmenes sobre la importància de salvar les vides de les persones, de facto, no hi ha hagut cap canvi al text i només es continua criminalitzant a les persones irregulars.

Syria, refugiats i la no resposta dels estats de la UE.

Debat dimecres, vot dijous.

Segons les últimes xifres de l’Agència per als Refugiats de Nacions Unides (ACNUR), més de dos milions de refugiats sirians, la meitat d’ells nens, han abandonat el país. Junt amb la tragèdia de Lampedusa, semblaria obvi que la UE no pot donar l?esquena a l?emergència social a Syria. L?eurocambra demanarà introducció de un pla europeu per acollir els refugiats.

SWIFT i l’espionatge d?EUA

Debat dimecres, vot sessió pròxima

El Parlament debat si es podria arribar a suspendre l’acord amb EUA sobre el Programa de Seguiment del Finançament del Terrorisme (TFTP, en les seves sigles en anglès). La causa d’aquesta possible suspensió seria el suposat espionatge, per part de l’Agència de Seguretat Nacional- NSA nord-americana, de les dades bancàries de ciutadans europeus emmagatzemats per l’empresa SWIFT. Els Verds volen suspendre i acabar amb un acord que ja des de l?inici violava les previsions necessàries respecte la protecció de dades i recorden que les negociacions sobre l?acord de lliure começ amb EUA, TTIP, també han de ser aturades.

Auge de l’extrema dreta a Europa

L’extrema dreta creix a tota Europa com a conseqüència de la mala gestió de la crisi. La pregunta és: què farà la UE? A més, a l?informe de la comissió de Peticions, es votarà una esmena sobre la necessitat de jutjar els crims contra del franquisme.

Vols il?legals de la CIA i detencions secretes a Europa

Debat dimecres, vot dijous,

Un any després d’haver aprovat un informe (d’Hélène Flautre, Verds/ALE, França) sobre el suposat ús de països europeus per la CIA per al transport i la detenció il?legal de presos, el Parlament Europeu demanarà a la Comissió i al Consell que expliquin quin seguiment han fet de les seves recomanacions per investigar aquest tema. Alguns països de la UE han actuat amb negligència davant noves violacions de drets humans, detencions secretes i extraordinàries. Aquest és el cas de Romania, Polonia i Lituania però també del Regne Unit.

Lluita contra la corrupció a tercers països

La UE ha d’adoptar una llei anticorrupció per prohibir l’entrada en territori europeu i congelar els actius financers dels funcionaris de tercers països implicats en violacions greus dels drets humans. Els diputats també demanem sancions similars per als funcionaris que hagin incorregut en “manipulacions judicials” contra filtradors, periodistes i activistes.

Canvi Climàtic

La setmana passada el grup de experts del IPCC va publicar el seu 5é informe sobre canvi climàtic.

Foto: El President Schulz durant el minut de silenci en memòria de les víctimes a Lampedusa. Font: PE
Publicat dins de Doble Seu, Transparència i Rendició de Comptes | Deixa un comentari

Nou assalt per millorar la Directiva europea Antitabac

2
Publicat el 7 d'octubre de 2013

El més de setembre ja advertia dels moviments del potent lobby tabaquer per endarrerir (o millor, acabar amb) la revisió de la Directiva del Tabac (veure apunt El lobby del Tabac pretén silenciar el Parlament Europeu amb una nova cortina de fum ). El tabac és la causa més significativa de mort prematura a la UE. És responsable de gairebé 700.000 morts cada any. La Directiva vigent, de 2001, ha quedat del tot obsoleta i reclama reformes estructurals que la posessin a to amb l’actual conjuntura internacional en termes de mercat i descobertes científiques.

Cal, de manera específica, posar èmfasi en la dimensió de la iniciació al consum de tabac, especialment entre la gent més jove. Al voltant d’un 70% de la gent que fuma s’inicia abans dels 18 anys, mentre que el 94% ho fa abans del 25.

Seguint el procediment habitual, la Comissió va fer una proposta de text, que ha estat debatut al parlament Europeu de manera apassionada i extensa. El comité que lidera el debat, ENVI (Medi Ambient i Drets Consumidors) és qui ha defensat amb més fermesa la proposta inicial de la CE, força ambiciosa en molts aspectes, i el que menys a sucumbit a la implacable pressió dels lobbies tabaquers, posant per davant de tot l’interès ciutadà i la salut. En canvi, els comités que han aportat opinions al text (AGRI, ITRWE, INTA, JURI i fins i tot IMCO) han estat força més permeables als interessos comercials. Les deliberacions i les votacions són publiques, i tothom pot veure qui ha votat què en cada fase del procés.

Malgrat les pressions, però, en aquesta primera sessió d’Octubre, tenim una nova oportunitat per concloure definitivament el debat, si els lobbies no aconsegueixen, com ja van fer el setembre, posposar de nou la votació.

En tant que Verds/ALE hem liderat sense complexes (i sense embuts) la proposta d’enfortir les normatives, prohibir determinats additius enganyosos, mantenint que els advertiments combinats (missatge i fotografia) ocupin, almenys, el 75% del paquet (de fet volìem que fos el 80%, mentre que altres grups defensen que sigui el 50%), donant suport a que les cigarretes electròniques estiguessin sotmeses a criteris de venda ‘medicinal’ (és a dir, que no poguessin ser de venda lliure, donada les moltes incerteses que hi ha encara en relació al seu ús), etc…

Aquest será, sens dubte, un dels temes que més centrarà aquesta nova sessió plenária del Parlament Europeu, reunit a Estrasburg. En parlarem, sense fum.

Foto: Presentació de la nova Directiva per part de la Comissió Europea. Comissari Tonio Borg. Font foto: Parlament Europeu.
Publicat dins de Drets ciutadania (educació, publicitat, TV, alimentació, ACTA, patents,...) | Deixa un comentari