Ara que tornem a estar plenament immersos en una nova campanya electoral, és un bon moment per recordar que hem d’estar molt atents al que ens diuen, per poder destriar el gra de la palla, i hem de ser conscients que les paraules mai són innocents. En termes generals, les paraules tenen un gran poder.
Ahir, en el marc de “Els Debats del Casino“, vaig mantenir una llarga conversa sobre ciberseguretat i altres qüestions derivades de les tecnologies modernes, amb el perit judicial informàtic forense Bruno Pérez Juncà. A redós del que vam parlar, vaig recordar l’apagada general que es va produir, durant unes hores, (ja fa un temps), a
Fa un temps, l’amic Alfons Durán-Pich desgranava com a simples enunciats —o “flaixos provocatius per despertar la nostra avorrida candidesa”, com en diu ell— tota una sèrie de reflexions respecte al futur pròxim, els quals em van cridar l’atenció, tant per la senzillesa del plantejament, com pel fet del punyent que esdevé cadascuna, quan les
Doncs, fem-ho. Però fem-ho de veritat, com diu el títol. I la primera veritat és que la cara és l’espill de l’ànima. Si tens una mica de perspicàcia, t’adonaràs que, de seguida, amb la cara d’algú, pots saber si és un fill de puta o simplement és un beneït. Pot ser una bona persona algú
Un dels grans pensadors contemporanis, el filòsof Jose Antonio Marina, assenyalava l’absència de pensament crític (l’absoluta claudicació del pensament crític, deia ell) com un dels principals esculls amb el que topa la societat dels nostres dies. En uns temps de “societat liquida”, com la definia un altre dels grans, en Zygmunt Bauman, sembla que bona
La demografia, una ciència força exacta, ens demostra fefaentment que s’està produint un envelliment progressiu de la població, sobretot als països occidentals. És un fenomen cada vegada més comú, atès que, a mesura que augmenta l’esperança de vida (i ho fa molt ràpidament), també ho fa la quantitat de persones velles o ancianes —el que