Els sotracs de salut que pateixo darrerament, m’han portat a reflexionar sobre el destí —o l’atzar, si preferiu. La malaltia, amb el seu caràcter implacable i sobtat, actua com un mirall que ens obliga a llambregar més enllà de la nostra quotidianitat, a qüestionar-nos el sentit dels nostres passos i a desvetllar una fragilitat que
La revetlla de Sant Joan, una nit màgica i carregada de simbolisme, tornarà a convocar-nos enguany a l’eixida de casa. Malgrat l’edat avançada que ja tenim, la colla d’amics ens reunirem un altre cop per celebrar aquesta festa, amb la mateixa il·lusió i entusiasme de sempre. Aquesta cita anual no és només una celebració, sinó
Ja fa uns quants anys un amic —per cert, molt polititzat— em va dir que era absolutament incapaç d’escoltar cap tertúlia, fos radiofònica o televisiva. I llavors, les tertúlies encara no havien arribat a l’extrem a que han arribat enguany quan, no només ens inunden amb les que fan referència a la política sinó que
Fa uns dies, mentre m’avorria mirant el patètic joc que enguany fa el Barça de futbol, em va venir a la memòria en Wittgenstein, aquell filòsof austríac —al que ja vaig recórrer en la novel·la “Després de la tempesta, Pink Floyd”—que va morir a mitjan segle passat i que era una rara avis, tot i
Fa uns dies vaig sopar amb una colla d’amics escriptors —algun de molt prestigi— i, entre mos i mos, va sorgir la pregunta: per què escrivim? Hi va haver diverses intervencions al respecte però, la que més em va colpir és la que va pronunciar un dels més venuts —en nombre d’exemplars, naturalment— en dir
Feia anys, molts anys, que no ens havíem vist. Ens vam trobar per casualitat i ens vam asseure a prendre un cafè. El vaig notar molt desmillorat. Semblava evident que la brillantor del seu temps d’esplendor havia quedat enrere, i vaig pensar que, en el fons, ja només era la representació d’un alifacat comunista cansat
El filòsof i enciclopedista francès del segle XVIII, Denis Diderot, va fer una afirmació provocadora quan va declarar que “la democràcia s’acaba als suburbis”. Diderot va viure una època d’importants canvis socials i polítics a Europa. La Il·lustració estava en plena efervescència, i molts filòsofs com ell estaven compromesos en una crida a la raó,
Fa uns dies vaig tenir una llarga xerrada amb un company de professió, que als inicis de la seva carrera professional va haver de defensar nombrosos assumptes davant l’infaust Tribunal de Orden Publico (TOP), en la qual vam acabar parlant de la també infausta Audiència Nacional, avui tant en voga per les actuacions —entre moltes
Tant de bo visqués en una època més assossegada, en la qual pogués gaudir del simple plaer de llegir davant d’una xemeneia, amb la tranquil·litat de saber que les preocupacions no em vexarien. Una època amb uns polítics que molestessin el menys possible i on no hi hagués una enginyeria social asfixiant. Una època amb
L’antiga expressió llatina —la vida és curta, el temps fuig— s’ha utilitzat durant segles per a reflexionar sobre la naturalesa efímera de la vida i la importància d’aprofitar al màxim el temps que tenim, atès que és un recurs limitat i, per a tant, és crucial fer-lo servir sàviament, donant prioritat a les coses que
Fa pocs dies ha esclatat una altra guerra. Una més de les moltes que, desgraciadament, assoten el món sencer. Aquest cop, però, pel que fa als contendents, és més a prop nostre, més a prop del que significa la nostra vella Europa. De seguida que ho vaig saber, vaig pensar en un meu amic periodista
Els darrers dies hem sentit opinions de tota mena sobre el conflicte entre Israel i Palestina, la majoria de les quals sense gaire sentit, atès que a molts dels qui les formulen —igual que ens passa a nosaltres—, han llegit molt sobre el tema, però no en saben res, com deia la periodista Neus Tomàs
En l’era digital en què vivim, les xarxes socials han esdevingut una part integral de les nostres vides, permetent-nos compartir moments especials, expressar les nostres opinions i connectar amb altres persones d’arreu del món. No obstant això, com tota tecnologia, poden ser utilitzades de manera inadequada, especialment quan es tracta de menors i es posen
Rellegint un llibre que tenia oblidat de feia anys, m’he transportat mentalment a una època passada, als temps que tots érem més joves i creiem en més coses. Aquells temps de militància política a la clandestinitat, amb aquells companys, amb aquells “camarades”, amb qui vaig viure alguns dels moments de més plenitud de la meva
Aquest estiu he estat a Grècia. No era la primera vegada que hi anava, però aquest cop m’hi he acostat amb una mirada diferent. Amb una mirada més metafísica que no pas turística. I, contemplant el que queda de l’Àgora de la vella —i també bella, malgrat els estralls causats per la crisi del 2008,