TEMPS D'INCERTESES

Bloc de Ramon Font Terrades. Opinions i reflexions sobre el món que vivim

24 de març de 2023
0 comentaris

MANIFEST EN CONTRA DE L’EDATISME EN L’ANY DELS MEUS SETANTA ANYS

La demografia, una ciència força exacta, ens demostra fefaentment que s’està produint un envelliment progressiu de la població, sobretot als països occidentals. És un fenomen cada vegada més comú, atès que, a mesura que augmenta l’esperança de vida (i ho fa molt ràpidament), també ho fa la quantitat de persones velles o ancianes —el que eufemísticament es denomina “tercera edat”—. Lamentablement, però, aquest augment de la piràmide d’edat, també està comportant un increment en la discriminació de la gent que ha arribat a la vellesa i el fenomen que es coneix com a edatisme, s’està fent cada cop més present.

L’edatisme (en anglès ageism) és un terme encunyat l’any 1969 pel metge gerontòleg nord-americà Robert Butler, i es defineix com una forma de discriminació basada en l’edat. L’any 2014 els governs de tot món van reconèixer l’edatisme com “la font comuna de la justificació i la força impulsora de la discriminació per edat”. L’edatisme està, doncs, relacionat amb la manera com entenem la vellesa i l’envelliment i com perpetuem estereotips o idees preconcebudes sobre la gent gran i limitem la comprensió de la diversitat i heterogeneïtat de la vellesa

L’edatisme, que es manifesta de diverses maneres, des de l’exclusió social fins a la falta d’oportunitats laborals o socials, sempre afecta els drets, l’autoestima i el benestar de qui el pateix. I, tot i que pot afectar persones de diverses edats, normalment s’utilitza per parlar de la gent gran, d’aquells que ja són, per dir-ho ras i curt, vells.

L’edatisme cada cop és més present tant en la cultura popular com en els mitjans de comunicació, en els quals les persones grans sovint són retratades com a febles, malaltes o irrellevants —fins i tot emprant actituds com l’elderspeak, una manera de parlar que infantilitza al col·lectiu de la gent gran—, i produeix en la mentalitat col·lectiva una discriminació per edat que pot tenir efectes negatius en les persones afectades, atès que els indueix a l’exclusió social i la falta d’oportunitats, situacions que, fins i tot, poden portar-los a l’aïllament, la solitud, el deteriorament mental i la depressió. I si, endemés, hi ha una manca d’atenció mèdica adequada,  com passa sovint, pot causar-los problemes de salut crònics.

L’edatisme, malgrat els importants efectes negatius que implica, sovint s’ignora o es justifica. Moltes persones creuen que és natural discriminar per edat, perquè consideren que la gent gran no té res a oferir a la societat. Aquests estereotips i prejudicis són injustificables i, tot i que sembla que s’utilitzen per limitar el potencial de les persones grans, el que fan, en realitat, és limitar el de la societat en general.

Per consegüent, doncs, cal enfrontar-nos al problema. I, per fer-ho, malgrat aquesta societat tan individualista i poc solidaria en que vivim, és important que, en el terreny privat, prenguem consciència d’aquesta problemàtica i ajudem a combatre la discriminació per edat, treballant per a construir una societat més inclusiva i justa per a tothom, partint dels factors essencials que, al meu entendre, són de l’educació i la sensibilització. Tanmateix, però, també és crucial que en el terreny públic s’adoptin polítiques que promoguin la inclusió i la igualtat d’oportunitats, desenvolupant programes d’ocupació, educació i formació per a persones grans, que combatin la discriminació per edat i fomentin la participació activa d’aquestes persones en la comunitat, així com l’establiment de serveis d’atenció mèdica adequats per a la població envellida.

L’edatisme, en resum, és una forma de discriminació absolutament condemnable —com qualsevol discriminació— fonamentada tant en les actituds perjudicials cap a les persones grans, com en les pràctiques discriminatòries cap a aquest col·lectiu, que perpetuen i fan perdurar els estereotips sobre la vellesa, reduint, als qui formen part d’aquest col·lectiu, les oportunitats de viure una vida satisfactòria.

Per tant, en aquest any dels meus setanta anys (“el año de mis noventa años” que deia García Márquez a Historias de mis putas tristes), en el qual ja soc de ple a l’edat on puc ser víctima de l’edatisme, malgrat que espero poc d’aquesta societat tan materialista que ens hem construït i, en conseqüència, soc plenament conscient que els meus desitjos, per lloables que puguin semblar, tindran poc recorregut, manifesto que:

— Cal combatre fermament l’estigmatització que significa l’edatisme, per evitar que es converteixi en una xacra.

— Cal fer-ho creant una societat més empàtica i oberta —i per a tant, menys injusta i desigual—, que ajudi a envellir correctament, que promogui la tolerància, que cregui en la dignitat i el valor de totes les persones, i que fomenti l’educació basada en el respecte als altres i en la solidaritat intergeneracional, amb total independència tant del seu sexe, ètnia o estatus econòmic, com de la seva edat.

— Cal desafiar els estereotips que s’associen amb l’edat avançada i reconèixer que l’envelliment és un procés natural i inevitable i que hem de valorar i respectar a les persones grans, i no eliminar-les de la vida social i econòmica.

— Cal corregir els retrats estereotipats què, alguns mitjans de comunicació, fan de la gent gran.

— Cal reconèixer la diversitat d’habilitats i perspectives que aporten les persones de totes les edats, i no permetre que la discriminació per edat limiti el nostre potencial col·lectiu.

— Cal promoure la diversitat i la inclusió de la gent gran en totes les àrees de la societat.

— Cal advocar per polítiques que promoguin la igualtat d’oportunitats i la participació de tothom, independentment de la seva edat.

— Cal proporcionar una assistència sanitària digna, adequada i adient per a l’edat de cadascú.

— I, finalment, cal entendre que és hora de posar fi a la discriminació per edat i treballar junts per a construir una societat inclusiva, més justa i equitativa, per a totes les persones.

Ramon Font Terrades

www.ramonfont.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!