TEMPS D'INCERTESES

Bloc de Ramon Font Terrades. Opinions i reflexions sobre el món que vivim

27 de març de 2023
2 comentaris

EL PENSAMENT CRÍTIC

Un dels grans pensadors contemporanis, el filòsof Jose Antonio Marina, assenyalava l’absència de pensament crític (l’absoluta claudicació del pensament crític, deia ell) com un dels principals esculls amb el que topa la societat dels nostres dies. En uns temps de “societat liquida”, com la definia un altre dels grans, en Zygmunt Bauman, sembla que bona part de la gent ha deixat de marge l’anàlisi detinguda de les qüestions, l’avaluació de les opinions i la reflexió reposada i serena dels argumentaris. En uns moments en els quals sembla que ningú no té temps, interès o capacitat, per aprofundir en les qüestions que diàriament se’ns plantegen, ja només es dona prevalença als titulars i als famosos 140 caràcters (tot i que ara en siguin uns quants més) del twitter. I això, evidentment, no pot ser bo. No ho pot ser per a nosaltres com a persones individualment considerades, però tampoc com a ciutadans que vivim en comunitat, perquè representa una actitud que ens deixa sense capacitat d’influir en les decisions que ens afecten. La manca de competència  i d’esforç per assolir les nostres pròpies interpretacions sobre el que se’ns planteja, comporta que acabem delegant el nostre pensament i les nostres opinions en terceres persones a les quals considerem més preparades o, com ens volen fer creure sovint, en possessió de més informació transcendent. I, d’aquesta manera, ens aboquem a transitar per corriols on nosaltres ens fem cada vegada més petits i prescindibles i ells cada vegada més grans i imprescindibles.

Però haver arribat fins aquí i haver-ho fet de la manera com ho hem fet, ben segur que forma part d’un pla perfectament traçat, tal com ja fa anys ho va anunciar en Frederic Jameson quan, en parlar de la postmodernitat (a la que sembla que finalment hem arribat) va dir que “el sistema no vol individus amb una forta personalitat individual, sinó tot el contrari. Personalitats vulnerables que es moguin sempre al so que marqui el mercat i la publicitat”.

Explico tot això, no com a qüestió filosòfica, que d’això no en sé,  sinó com a constatació de la realitat més immediata que ens ha tocat viure en aquesta època tan convulsa i incerta. Veig poca gent que quan hi parlo de les qüestions que socialment ens afecten més, tingui opinions pròpies, ben fonamentades i sigui capaç de desenvolupar o rebatre arguments. Més aviat la majoria es deixen portar pel que els arriba per WhatsApp i d’altres mitjans igual de volubles que els diuen que han de dir, i segueixen fil per randa els dictats que els són definits pels qui representen el corrent a la qual són afins, sense qüestionar-se, en cap cas, la bondat o l’error d’allò que van repetint, sense parar-se a comparar, analitzar, interpretar o sintetitzar cap altre tipus d’informació. I endemés, si mostres el teu desacord total o parcial o els qüestiones els plantejaments, gairebé t’acusen de deslleial i, fins i tot, de traïdor.

Així difícilment ens en sortirem, difícilment construirem una societat i un país millor. Si no ens importa acceptar com a veritats moltes de les famoses fake news, si acceptem la postveritat com a veritat en la nostra vida quotidiana, si no som capaços d’apoderar-nos de nosaltres mateixos, i renunciem a sentir-nos orgullosos de tenir capacitat de raonament propi, si continuem abandonats a la comoditat que siguin els altres els que pensin per nosaltres, cada cop estarem més a les mans dels que ens han portat fins on, lamentablement, som avui.

Ramon Font Terrades

www.ramonfont.cat

 

 

  1. Completament d’acord amb la teva exposició. Ara bé, permet-me discrepar (sense ànim d’obrir polèmica) del punt on dius que “La manca de competència i d’esforç per assolir les nostres pròpies interpretacions sobre el que se’ns planteja, comporta que acabem delegant el nostre pensament i les nostres opinions en terceres persones a les quals considerem més preparades”, perquè em sembla que, en general, més que delegar el que abunda és una manca de pensament conscient de que ja decideixen els altres.
    Tot el sistema promou justament això, al meu entendre.
    Salutacions!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!