Eureka!

L’any 2011, la UE va finançar l’R+D amb el 2,03% del seu PIB. Aquesta xifra que encara queda lluny de l’objectiu del 3%, però és la xifra més gran que mai ha destinat la UE i cal valorar el fet que la crisi no s’hagi reflectit en una disminució del finançament de l’R+D, ans al contrari.

En una dècada (2002-2011), la UE ha passat de destinar-hi l’1,86% del seu PIB a destinar-hi el 2,03%. L’estudi de l’evolució de la despesa mostra dues fases ben diferents: una primera d’estancament (1,86% del PIB l’any 2002, 1,85% del PIB l’any 2007) i una segona de creixement fins arribar al 2,03% de l’any 2011. Curiosament, l’inici d’aquesta segona fase (l’any 2008) coincideix amb l’esclat de la crisi (Lehman Brothers va fer fallida al setembre del 2008).

Quatre països, però, defugen aquesta tendència global i acaben el 2011 amb xifres inferiors al 2008: Espanya, Luxemburg, Romania i Suècia. Quatre casos ben diferents. Espanya, que partia d’unes xifres molt baixes (0,91% del PIB l’any 2002) va incrementar gradualment el finançament de l’R+D fins al 2010 (1,39% del PIB), l’any 2011 és l’únic any d’aquest període en què la seva despesa disminueix respecte l’any anterior, però retrocedeix de cop a xifres pre-crisi (2007-2008). Romania té un comportament similar, amb una caiguda de finançament a partir del 2008, però mantenint les xifres 2009-2011 per sobre dels primers anys d’aquest període (2002-2006) en què la despesa en R+D es va anar incrementant gradualment. Luxemburg, en canvi, es caracteritza per una primera fase d’estabilitat entorn de l’1,65% del PIB –lleugerament per sota de la mitjana de la UE per patir un retrocés els anys 2010 i 2011, on té les xifres més baixes d’aquest període. Es fa difícil parlar caiguda en la despesa en R+D a un país com Suècia, on permanentment supera el 3% del seu PIB, però tampoc podem ignorar que tot i mantenir-se com el segon país amb més despesa (rere Finlàndia) el mínim del finançament el trobem justament als anys 2010 i 2011 (3,39% i 3,37% del PIB, respectivament). Queda pendent, però, conèixer les xifres de Grècia, de qui no disposem de dades posteriors al 2007.

Pel que fa al comportament “de grup” veiem que tots els països que l’any 2002 estaven per sobre de la mitjana de la UE l’any 2011 continuen per sobre, i gairebé tots els que estaven per sota continuen per sota. Però hi ha dues excepcions dignes de menció: Estònia i Eslovènia. Ambdós països tenen una evolució similar: amb una primera fase (2002-2007) de creixement moderat (o fins i tot d’estabilitat) i una segona fase (a partir de l’any 2008) de fort creixement. Especialment notable és el cas d’Estònia que en només 10 anys ha passat d’una despesa del 0,72% del PIB a una del 2,38%, amb un creixement que s’ha anat accelerant gradualment. Menys espectacular, però també digne d’esment, és el cas d’Eslovènia, que ha passat de l’1,47% al 2,47% en aquests 10 anys. En ambdós casos, amb forts creixement en el període 2008-2011.

Evolució de la despesa en R+D [% PIB] a la Unió Europea durant el període 2002-2011. Font: Eurostat.

(Article publicat a Recercat (desembre 2012), butlletí electrònic de la Generalitat de Catalunya)