El pols de la llengua als Països Catalans
Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans
Quatre notes sociolingüístiques sobre Alemanya (II): les variants dialectals de l’alemany
A Alemanya, a part de l’alemany, i en l’apunt veurem a què ens referim quan usem aquest terme, també es parlen, com a llengües territorials, un idioma eslau, el sòrab, i dos idiomes també germànics, el danès i el frisó. Però és més: quants alemanys s’hi parlen? Què volem dir quan parlem d’alemany?
A la imatge: variants de l’alemany (en barres verticals, i de color més clar, les variants alemanyes que s’havien parlat a Txèquia, a Prússia, a Silèsia…). Font: SELLIER, Jean i André. Atlas de los pueblos de Europa occidental. Madrid: Acento Editorial, 1998.
Passa un xic el mateix que amb l’italià, les variants de la llengua són molt potents, fins a l’extrem que podríem arribar a afirmar l’existència de diverses llengües alemanyes (llegiu aquesta interessant entrada de la vikipèdia catalana sobre el baix alemany -parlat al nord de l’actual Alemanya i al nord també dels Països Baixos).
En el mapa que il·lustra aquest apunt podreu veure com les variants de l’alemany no saben de fronteres (l’Alsàcia -actualment francesa-, el sud d’Alemanya i Suïssa comparteixen un mateix tipus d’alemany; Àustria, Liechtenstain, el Sud Tirol -actualment italià- i la zona de Munic, un altre; altres variants es parlen a Bèlgica, Luxemburg, França i Alemanya; o el que hem vist del baix alemany…). Amb tota aquesta diversitat, amb variants tan diferents entre elles que a voltes es fa molt difícil la intercomprensió, què és, però, l‘alemany estàndard?
El que ara entenem com a alemany (estàndard) sorgeix lentament a partir del Renaixement i es basa en els parlars altalemanys orientals, sobretot a partir de la traducció de la Bíblia de Luter el segle XVI. Aquest model de llengua s’ha convertit en el de referència escrita per a totes els grans estats alemanys -Alemanya, Àustria, la Suïssa germànica-, tot i que a nivell oral hi hagi algunes divergències… En general, però, les diverses variants de l’alemany es continuen fent servir en la vida col·loquial, però l’estàndard cada cop les va substituint més (es calcula que les vairants baixalemanyes són parlades per un 10% de la pobació, mentre que les variants altalemanyes per un 35%). Un cas un xic especial seria el de Suïssa, on hi ha una autèntica diglòssia entre la llengua oral -una variant altalemanya-, usada en tots els àmbits de l’ús oral quotidià, mentre que l’estàndard comú es fa servir a l’administració, la literatura, la premsa…
Una realitat complexa que no sempre es fàcil de percebre…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!