El pols de la llengua als Països Catalans

Recentment, mitjançant l’ONG Educación Sin Fronteras, han visitat el Departament d’Educació representants de la comunitat quítxua d’Apurímac, els quals, en el marc de la seva Reforma Educativa Regional Autónoma, estaven interessats en la realitat lingüística del nostre sistema educatiu.

De fet, el que buscaven, seguint el que ells mateixos han publicat, era el següent: “En el marco del proceso de generalización del quechua, los docentes y líderes de la región Antonio Rodas y Yaku Apolinario Saldívar, se encuentran ya en España visitando algunas experiencias de afirmación cultural y lingüística. Con este viaje, buscamos que puedan conocer los procesos que se han desarrollado en los pueblos Catalán, Gallego y Vasco”.

(…)

De les diverses informacions que em van facilitar em va interessar especialment l’opuscle, la portada del qual es veu en la imatge d’aquest apunt, en el qual es donaven “Vuit molt bones raons per generalitzar el quítxua a Apurímac”:

“La gran mayoría de los apurimeños somos quechua hablantes” (segons les dades que aporten un 75% de la població el fa servir en una mesura o en una altra; tot i que la majoria de la població és bilingüe, encara hi ha persones monolingües en quítxua!).

“No es sólo una lengua. Es cultura e identidad” (defensen que parlar quítxua és, a més, expressar la seva cultura i alimentar la identitat).

“Hay mucha sabiduría que aún no hemos recuperado” (destaquen com el món “avançat tecnològicament” encara busca respostes en els seus sistemes de reg i en les seves plantes medicinals i com encara no s’ha revaloritzat prou la riquesa artística i literària quítxua).

“Somos cuna de gos grandes nacionalidades” (defensen l’orgull de pertànyer als pobles Chanka i Qheshua, uns dels més importants del conjunt quítxua).

“Es un derecho ser atendidos en nuestro idioma” (en aquest apartat els arguments són molt clars ja que afirmen que és un dret humà ser sempre considerats i respectats en la pròpia identitat, per la qual cosa en el jutjat, een l’hospital, en els centres de salut, en les institucions educatives… els apurimenys haurien de poder ser atesos tant en quítuxa com en espanyol -us sona familiar aquesta reivindicació)?.

“Es un idioma muy atractivo y comercial” (fan conèixer que és una llengua que s’ensenya a diverses universitats i que s’està introduint en el món de la informàtica; a més de ser una llengua útil per trobar certs llocs de treball, on és requisit conèixer-la).

“Tenemos mucho que aportar en estos tiempos de cambio y desquilibrio” (reivindiquen que el respecte per la natura és un dels valors que com a poble poden oferir al món).

“Es un acuerdo de política integradora” (s’argumenta que la defensa del quítxua, mitjançant la seva generalització, no suposa aïllar-se de la modernitat ni deixar d’aprendre altres llengües, com l’espanyol o l’anglès -altre cop, us sonen aquests arguments?).

I, finalment, m’ha agradat espacialment la contraportada, on es diu textualment: “Quienes dicen que no se puede, no deberían interrumpir a quienes ya lo están haciendo”.

És una mostra, certament interessant, de com les minories lingüístiques d’Amèrica, com ja hem vist en altres apunts, s’estan movent i estan intentant desplaçar el monopoli excloent de la llengua espanyola.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!