El pols de la llengua als Països Catalans

Tres noms per a una mateixa ciutat: en polonès Gda?sk , en caixubi Gdu?sk, en alemany Danzig… La ciutat on va començar la 2a Guerra Mundial, la ciutat per la qual han lluitat aferrissadament alemanys i polonesos, la ciutat de la qual van haver-se d’anar a la força milers i milers d’alemanys després de la Guerra, la ciutat que va ser repoblada amb els polonesos que, a la vegada, havien estat expulsats de casa seva a l’Est, per la pressió russa… 

Malgrat tot, a la ciutat i a tota la zona hi ha una població autòctona que queda mig amagada entre els polonesos i, en el passat, entre els alemanys: els caixubis, un poble de llengua eslava que, com dèiem en un apunt anterior, d’entrada és invisible per al viatger que no té una mínima informació del lloc on va (una realitat que tant contrasta amb la que hem exposat en l’apunt que feia referència a les repúbliques bàltiques, on queda claríssima l’existència dels pobles estonià, lituà i letó). Ja ens ho deixava ben clar Günter Grass al seu llibre El timbal de llauna, quan feia dir en veu de l’àvia: “Ja ho veus maco, els caixubis són així. Sempre reben al cap. Però vosaltres us anireu a un lloc més bo, tan sols l’àvia es quedarà. Als caixubis els costa canviar. S’han de quedar sempre i oferir el cap perquè els altres els el puguin tustar, perquè nosaltres no som polonesos de veritat ni alemanys de veritat i, si ets caixubi, no ets prou bo per als alemanys ni per als polonesos…”.  

De fet, els caixubis parlen una variant, l’última que queda, de l’antic pomerani, una llengua eslava, de la família de les llengües lekhítiques, emparentada amb el polonès i amb el polàbic, una altra llengua eslava que s’havia parlat al nord-est de l’actual Alemanya. Tant els polàbics com els pomeranis van patir un fort procés de germanització a l’edat moderna. De fet, doncs, els caixubis són la població més antiga d’aquesta zona bàltica de l’actual Polònia. Fins al començament del segle XX hi havia un altre enclavament pomerani: el de parla eslovinç, a l’actual voivodat de Stupsk. La  història d’aquests pobles eslaus, fins al segle XX, és força paral·ela a la dels sòrabs, un altre poble eslau que encara és viu a l’Est de l’actual Alemanya.

Pel que fa a la situació de la llengua  caixubi,  cal destacar que s’estan fent certs esforços de reconeixement (des del 2005 hi ha una llei que ha permès una protecció legal de la llengua) i de redreçament a l’escola -fa poc, per exemple, visitaren el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Secretaria de Política Lingüística  representants de la minoria caixubi. Segons dades de la Kashubian-Pomeranian Association, a la fi del 2005 5196 alumnes aprenien caixubi en unes 100 escoles de primària, 1345 a 27 escoles d’ensenyament mitjà i 261 estudiants a l’ensenyament mitjà superior. 

Si ens referim a la quantitat de persones que poden parlar caixubi actualment, la realitat és que, a voltes, és molt difícil precisar-ne el nombre. Segons dades de la pròpia comunitat (us recomenem la lectura del llibre The Kashubs Today), el nombre aproximat de caixubis és de 390,509, als quals caldria sumar unes 176,228 persones que tenen un part de la seva ascendència caixubi, repartits entre 13 zones o poblacions de l’actual Polònia, que no tenen una continuïtat geogràfica (a la zona de Kartuzy són, per exemple, entre caixubis i descendents parcialment de caixubis, el 93,8% de la població -94.136 persones!). Del tota de la població que es declara caixubi o descendent parcialment de caixubi, 52.600 varen afirmar en el cens de població de 2002 que la llengua caixubi era la seva llengua familiar…

Certament, una realitat complexa, la qual cosa es deixa ben clar en el llibret que acompanya aquest apunt, com, de fet, ho són totes les comunitats lingüístiques que no tenen estat i que, per adobar-ho, a més no tenen una continuïtat geogràfica, però també, com passa arreu, amb gent que continua treballant perquè no es mori aquesta cultura i aquesta llengua que han sobreviscut a profunds processos de germanització i ara de pressió – i massa vegades d’incomprensió- de la llengua i cultura poloneses.

Per completar podeu llegir els articles del diari Avui La Polònia que no parla polonès i El caixubi és tan digne com el polonès.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!