El pols de la llengua als Països Catalans
Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans
3 de gener de 2013
0 comentaris
Dues notes sociolingüístiques del partit Catalunya-Nigèria
Sense entrar en el debat de si té sentit o no continuar fent partits de costellada mentre que no siguem independents (suposo que ja fa massa anys que hi vaig i encara som allà mateix), el partit d’ahir em va deixar dues imatges sociolingüístiques:
En anar des de l’estació dels trens de la Generalitat (Cornellà) fins a l’estadi de futbol, ple de furgonetes dels mossos d’esquada. La imatge visual: caps pelats (els dels mossos i no pas per motius d’alopècia -suposo), gorres de gairell, material antiavalots… (quina policia tan diferent voldria per al meu país!). La imatge sonora: els grupets de policies que jo vaig sentir tots es
parlaven en castellà entre ells…I una altra imatge sonora: la xiulada a Joahna Cruyff. Després de 40 anys vivint més o menys d’una forma continuada entre nosaltres, no es va molestar a dir ni “bona nit!” en català. Tot el discurset en el seu macarrònic espanyol.
Són dos exemples de la suposada asxífia que a Catalunya s’ha de fet dels no catalanoparlants. En el cas del segon, és una demostració que es pot tenir, fins i tot, un càrrec de representació del país i no usar-ne la llengua. En el cas primer, es tracta de funcionaris que han hagut d’acreditar-ne un coneixement (un simbòlic nivell B -quan s’acaba l’ESO tots els alumnes obtenen, automàticament, el nivell C-, no fos cas que algun “pobre” policia estatal o guàrdia civil no pogués accedir-hi)…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!