Kazuo UmezzPonent Món Llegir aquesta obra de l’emblemàtic mangaka Kazuo Umezz (Umezu segons altra grafia) a aquestes alçades és entendre moltes coses. Les similituds amb obres posteriors com l’exitosa Dragon Head són evidents i no per casualitat. L’ombra projectada per l’obra d’Umezz és ben llarga. Se’l considera el pare del manga de terror i és
Miguel Ángel MartínLa Cúpula Aquest àlbum recull la sèrie del mateix nom publicada ja fa uns anys a l’extinta i mítica revista El Víbora. Fa ja uns anys, dic, però sorprèn la terrible actualitat que contenen les seves pàgines. Miguel Ángle Martín parla d’un futur proper al qual cada dia ens aboquem més. A través
Edward GoreyAngle Editorial Difícilment podríem dir que aquesta obra és un còmic però, no hi ha dubte que es tracta d’una lectura deliciosa. Darrerament s’està fent justícia editorial al senyor Edward Gorey, sovint presentat com a precedent de Tim Burton (tot i que al meu entendere aquest últim més bé en seria un trist imitador).
BlutchPonent Món Blutch no és un autor corrent, fins i tot comparat amb la resta de comicaires de la nova generació francesa. Les seves obres traspuen una passió i una vehemència insòlites, i bon exemple d’això és aquest Peplum. Tot i que el nom podria convidar-nos a pensar en aquell gènere de cinema complaent americà,
Anthony Lappé, Dan GoldmanPonent Món Corre l’any 2011 i el president McCain segueix la croada contra el terrorisme global. Mentrestant, Jimmy Burns, un periodista independent que manté un videoblog, té la sort de filmar en directe un atemptat terrorista en un Starbucks de Nova York, la qual cosa el converteix de la nit al matí
Rumiko TakahashiGlénat No és precisament una novetat però, supose que mai és tard per acostar-se als clàssics, i aquest manga indubtablement ho és. Rumiko Takahashi, mangaka coneguda sobre tot per l’esbojarrada Ranma 1/2, pertany a la fornada d’autors que van eixamplar l’horitzó del manga amb les seves creacions. Estic pensant en gent com Osamu Tezuka,
Interessantíssim article cedit a ComiCat per Antonio Martín, una de les persones que més entén de còmic a casa nostra, i que degut a la seva extensió es va publicar per capítols. Índex de capítols: Capítol I: Naixement de la premsa infantil catalana, 1904-1923Capítol II: La premsa catalana sota la Dictadura, 1923-1930Capítol III: La premsa
Dos dels llibres que més m’han impressionat, La màs esquerra de la foscor (editat en català) i Los desposeídos són obra de la senyora Ursula K. LeGuin així que no sé com és que he tardat tant en llegir aquest El nombre del mundo és bosque. Aquest últim és una novel·la curta, quasi un conte
[Via ComiCat] (còpia i pega) El proper dimecres 22 d’octubre a les 19:00 h. podrem xatejar amb Quim Bou amb motiu de la publicació del còmic Serrallonga, basat en la sèrie que TV3 estrenarà el 6 de novembre. Si voleu donar un cop d’ull a aquesta nova aventura gràfica d’en Quim Bou us podeu descarregar
Mentre al Japó ja tenen un president otaku, al Canadà sembla que Chester Brown finalment no ha tingut tanta sort… [Llegit a D&Q] (còpia i pega) Another Election, another chance for the Conservatives to sneak ever closer to a majority government. Unfortunately, Chester Brown did not win in his Trinity-Spadina riding, though the Libertarian candidate
Christophe BlainNorma Editorial Segon lliurament d’aquesta genial sèrie del mestre Blain, un dels còmics més esperats de l’any i una d’aquelles novetats que hom veu a la llibreria i no pot resistir de comprar-se. En aquesta ocasió, la història es centra en Clem, la personalitat del qual es veu disseccionada a través d’un seguit d’històries
Sense comentaris… [feu click sobre la imatge per ampliar-la] Font: Sinfest / Vía: Journalista!
El periodista-comicaire Joe Sacco (Safe Area Gorazde, Palestina) ens acosta al conflicte de Txetxènia en un còmic fet expressament per I live here, un llibre de col·laboracions que tracta també altres problemes mundials. The New York Magazine ens ofereix un extracte de vuit pàgines: [Veure l’extracte]
Rudy Spiessert, Denis Lapière, Pierre-Paul LapièreLa CúpulaJalil és el concursant estrella del programa televisiu Como todo el mundo. Ningú com ell per endevinar els gustos i les opinions de la majoria de la població. Per aquesta raó Somadi, una empresa de màrqueting, es fixa en ell i decideix utilitzar-lo sense que aquest se n’adoni. Per