Dos dels llibres que més m’han impressionat, La màs esquerra de la foscor (editat en català) i Los desposeídos són obra de la senyora Ursula K. LeGuin així que no sé com és que he tardat tant en llegir aquest El nombre del mundo és bosque. Aquest últim és una novel·la curta, quasi un conte pels estàndards d’avui dia, on l’autora desenvolupa una història d’indígenes i nouvinguts en un univers en procés de colonització.
Tot plegat, per suposat, es tracta d’una paràbola plantejada amb molta intel·ligència amb la intenció de remoure la consciència del lector. Amb èxit, no cal dir. Com de costum en aquesta dona, es nota que escriu des de la reflexió i això em fa venir gànes de subratllar paràgrafs sencers, cosa que no passa sovint. En definitiva, una xicoteta joia literària absolutament recomanable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les dotze direccions del vent també va traduir-se al català!