Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Kazuo Umezz
Ponent Món
Llegir aquesta obra de l’emblemàtic mangaka Kazuo Umezz (Umezu segons altra grafia) a aquestes alçades és entendre moltes coses. Les similituds amb obres posteriors com l’exitosa Dragon Head són evidents i no per casualitat. L’ombra projectada per l’obra d’Umezz és ben llarga. Se’l considera el pare del manga de terror i és precisament amb l’obra que ens ocupa amb que va obtenir el seu major reconeixement en aquest camp (també va cultivar altres gèneres).
A Aula a la deriva es planteja què passaria si una escola es veiés transportada de sobte, i després de patir un misteriós terratrèmol, a un temps i un espai indeterminat tot rodejat de desolació. El que comença com un episodi de Twilight Zone prompte es va girant en quelcom terrorífic. Posar tot aquest conjunt de persones sota una situació límit dóna com a fruit l’aparició de conductes irracionals i l’abocament a la follia. I el fet que la majoria dels personatges siguen escolars encara dota de més duresa la història.
El guió val a dir que va per feina, al contrari que a l’esmenat Dragon Head, i no deixa un moment de descans al lector. Es nota que sobre aquesta anècdota inicial l’autor se li acudeixen moltes idees per desenvolupar-la. A més de tractar d’esbrinar què ha passat, Umezz posa l’accent en la integritat mental i moral, dels personatges i desenvolupa una peripècia que els posa a prova. El resultat és una lectura inquietant i terrorífica. En aquest sentit, al meu entendre caldria destacar el fet que tot i la duresa i violència d’algunes escenes, creu que la força del manga ve d’allò que explica. Així, s’allunya d’una visió excessivament gore i prefereix reflectir el terror en la reacció dels personatges, en comptes de en un dibuix barroc i explícit com el que practiquen avui dia els seus deixebles.
L’aspecte gràfic en general pot semblar un poc antic als ulls del lector actual, cosa que no li treu gens d’efectivitat. Especialment, crida l’atenció l’expressió facial i la voluntat d’individualitzar cadascun dels personatges. Una estratègia d’allò més intel·ligent en un manga de terror. D’altra banda, també cal destriar l’efectivitat d’una narració gràfica basada en una relació entre vinyetes milimètricament cronometrada.
En general, he de reconèixer que Aula a la deriva té la factura del veritable clàssic que és. Això sí, no serà del gust de tothom doncs no hem de perdre de vista que es tracta d’un autèntic manga del gènere de terror. En canvi, si us agraden aquest tipus de lectures, no hi ha dubte que en gaudireu. Veurem com evoluciona.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot i que m’ha agradat molt, li falta qualque cosa per ser aclaparador. Segurament em passa això perquè el primer manga que vaig llegir va ser Adolf i el segon El almanaque de mi padre. I, clar, el llistó és gairebé impossible de superar.