Per Tutatis!

Blutch
Ponent Món

Blutch no és un autor corrent, fins i tot comparat amb la resta de comicaires de la nova generació francesa. Les seves obres traspuen una passió i una vehemència insòlites, i bon exemple d’això és aquest Peplum. Tot i que el nom podria convidar-nos a pensar en aquell gènere de cinema complaent americà, el mateix autor ja adverteix que la seva pretensió és adaptar l’inconclús i polèmic Satiricon de Petroni.

L’epopeia d’un home en el seu descens a la follia d’amor és la base del guió. Per suposat, tot està narrat a la manera personal de l’autor, i tot sovint els episodis són més suggerents que explicatius, amb profusió d’escenes d’acció i elements simbòlics. Al final allò que el lector trobarà és un quadre complex sobre el qual es poden fer moltes interpretacions. Jo personalment ho interpretaria com una historia d’autoconeixement, on els successius patiments van destil·lant l’ànima del protagonista.

Gràficament, com de costum, l’autor fa una feina espectacular. Si sovint parle de la força del dibuix, en el seu cas em pense que més bé hauria de dir força bruta. Impressiona, tant a primer cop de vista com en avançar la lectura, la capacitat que té Blutch per transmetre tota mena de sentiments, de suggerir paisatges interiors i de construir tota una lògica irracional però coherent, tot amb el seu traç. Impressiona, com dic, el partit que és capaç de treure d’un blanc i negre esculpit com si fos pedra fins obtenir un aspecte alhora bell i torbador.

Peplum no és una obra fàcil, exigeix implicació del lector i voluntat de

?assaborir-la. Però, és una obra fascinant i meravellosa, amb una història i un dibuix que traspuen passió pels quatre costats. Absolutament recomanable, en especial si us agrada el còmic com a llenguatge i el dibuix com una bella art. A mi m’ha encantat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!