Per Tutatis!

Miguel Ángel Martín
La Cúpula

Aquest àlbum recull la sèrie del mateix nom publicada ja fa uns anys a l’extinta i mítica revista El Víbora. Fa ja uns anys, dic, però sorprèn la terrible actualitat que contenen les seves pàgines. Miguel Ángle Martín parla d’un futur proper al qual cada dia ens aboquem més. A través de capítols curts però, amb una trama general ben lligada que demostra el bon ofici de l’autor, assistim a la història d’una jove grafitera, neta del maig del 68 i filla de consumisme individualista. La història tracta temes com la globalització, el racisme, l’homofòbia, les drogues, el sexe, les conspiracions o la cultura posmoderna i okupa i, com de costum en aquest autor, tot es fa sobre la base del conflicte entre l’individu i grup.

El seu característic dibuix net, polit, atractiu i amb colors d’aquarel·la contrasta amb la tensió dramàtica i l’ambientació negra del contingut de tots i cadascun dels episodis. Llegir a Miguel Ángel Martín sempre és exposar-se a un univers que ofèn per la seva manca de moralitat. Però, el cinisme que mostra en l’exposició de fets no és sinó una reivindicació de la intel·ligència del lector. L’autor és capaç de mesclar fets reals, teories i ficció en un conjunt perfectament lligat i pensat per crear incomoditat i inquietud. Un exercici de llibertat d’expressió duta a l’extrem, sense correcció política. No hi ha dubte que és un autor perillós i per això mateix genial i autènticament underground.

Reconec que tinc certa debilitat per l’autor d’obres com The Space Between, Rubber Flesh o Brian The Brain. El seu univers particular em fascina tant com m’horroritza, i aquesta obra no fa sinó confirmar-ho. Bitch no és una obra apta per tothom ni ho serà mai, i per això mateix és una lectura totalment recomanada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!