Recentment he actualitzat el sistema operatiu del meu ordinador principal a la darrera versió d’Ubuntu, la coneguda distribució de GNU/Linux basada en Debian. Ho he fet mitjançant la versió en català de variant valenciana que hi ha disponible al web de Softvalencià (Softcatalà), als quals des d’aquí vull agrair la seva inestimable feina. Per mi, fer servir
Dash ShawApa-Apa “Ombligo sin fondo” és allò que se’n diu una novel·la gràfica amb tots els ets i uts. Això sí, val a dir que no inventa res, i les similituds que podem trobar-li amb tota mena d’autors des de Chester Brown a Jeffrey Brown són moltes. Es dedica, això sí, a conrear un camp
Peter BaggeLa Cúpula Peter Bagge és un autor imprescindible per entendre l’evolució del còmic underground i la novel·la gràfica als Estats Units i, per extensió, al món occidental. Amb “Odio” (“Hate”) va fer un retrat impagable de la seva generació i probablement un dels millors còmics amb que un adult es podia entretenir als anys
Al número 178 d’Agost de 2010 de l’edició en espanyol de Le Monde Diplomatique (ja a la venda!) podeu llegir una nova ressenya de novel·la gràfica feta per mi. Aquesta vegada és de “Notas al pie de Gaza”, de Joe Sacco.
Al número 194 de l’interessant Setmanari la Directa del 28 de Juliol de 2010 (ja a la venda!) podeu llegir la ressenya que he fet sobre “Notas al pie de Gaza”, de Joe Sacco.
Joe SaccoRandom House Mondadori Amb la que està caient a Palestina en general i a Gaza en particular, aquest còmic sembla més necessari que mai. Bé, de fet, si alguna cosa hem après en aquest conflicte és que sempre es pot anar a pitjor. En tot cas, el blocatge, el mur i els bombardejos sobre
Juan BerrioDibbuksAquest bonic llibre recull les tires còmiques (“tiretes”) que va publicar Juan Berrio entre 2006 i 2009 al suplement Exit de El Periódico de Catalunya. Supose que era qüestió de temps que algú amb la trajectòria d’aquest comicaire i il·lustrador acabés fent una obra com aquesta. Per una banda, estèticament és realment bella, tot
A aquetes alçades supose que no caldrà presentar Michael Moore ni el seu estil de documental, i de segur que sabeu si us agrada o no. Bàsicament el que fa són pamflets, de qualitat extraordinària però, pamflets. No m’enteneu malament, no tinc res contra aquest gènere (el pamfletari, vull dir) però quan hom veu una
El Butlletí ComiCat és un recull trimestral d’informació, novetats, articles i ressenyes sobre còmic en català que pot ser especialment útil per biblioteques i centres socials, culturals i educatius. Per això mateix, us animem a llegir-lo, imprimir-lo i compartir-lo lliurement sota la llicència creative commons indicada. Per llegir-lo, teniu tres opcions: 1.- Lectura on-line o
ColoPlaneta DeAgostini Impressionant debut d’aquest autor amb una obra que va resultar guanyadora de la segona edició del Premi Internacional de Còmic Planeta De Agostini. “De perros y huesos” és una d’aquelles obres que justifica per si sola l’existència d’una editorial que de vegades tendim a confondre amb una franquícia de traduccions. Bàsicament es tracta
Feia temps que no pensava en el tema de la seqüencialitat interna, però una piulada del mestre Scott McCloud m’ha fet tornar-hi. I mireu què em diu (espere que enteneu els signes del twitter i l’anglès, és clar): [scottmccloud]Cause and Effect in the Solitary Comics Panel (catching up on last week’s links!): http://bit.ly/9IC9Lp 7:03 PM
Joann Sfar, Lewis Trondheim, Obion, WalterNorma Editorial Segueix creixent la col·lecció de numeració més mastodòntica i surrealista (no us penseu que aquest és el 106é lliurament) del còmic francès. I ho fa amb un episodi que supera abastament els darrers en tots els aspectes però, sobre tot, en diversió. Això és possiblement el més important
Jiro TaniguchiPonent MónLa lectura d’aquest segon i últim volum de Blanco segueix els paràmetres d’allò comentat en la ressenya del primer lliurament. En aquest sentit, cap sorpresa. Taniguchi enllesteix un producte d’entreteniment més que digne, ple d’acció i aventura, al voltant d’aquest poderós gos. Finalment, s’aclareix el misteri de la seva existència i les seves
“Luismi y Lola”, la parella còmica del genial Juanjo Cuerda ja té bloc! Allí trobareu informació, pàgines de còmic i fons d’escriptori. No deixeu de visitar-lo aquí: Luismi y Lola
Joan CornellàGlénat Abulio. Amb aquest nom la cosa no podia eixir per altre cantó. Estem davant un còmic que, malgrat l’aspecte d’àlbum decent que li dóna una bona edició dins la col·lecció dels Premis Coll, és pur còmic “underground”. La seva deliciosa flaire m’ha fet recordar els millors moments de la revista “Nosotros somos los