Per Tutatis!

Joe Sacco
Random House Mondadori

Amb la que està caient a Palestina en general i a Gaza en particular, aquest còmic sembla més necessari que mai. Bé, de fet, si alguna cosa hem après en aquest conflicte és que sempre es pot anar a pitjor. En tot cas, el blocatge, el mur i els bombardejos sobre aquesta franja de població fan difícil defensar honestament que no estem davant un veritable genocidi.

Però, centrem-nos en l’obra que ens ocupa. Aquí el que trobarem és una nova visita de Joe Sacco a la regió deprés de la que va quedar reflectida en la seminal “Palestina: en la franja de Gaza”. La seva idea ara és investigar i reconstruir els fets d’una massacre de civils ocorreguda al campament de refugiats de Khan Younis en 1956. Efectivament, com podreu endevinar, l’objectiu d’aquest còmic no és el de seguir el fil de l’actualitat (cosa impossible en aquest mitjà) sinó rastrejar l’origen de “com es va sembrar l’odi al cor dels palestins”, en paraules de l’autor. En aquest sentit, Sacco realitza una tasca d’investigació periodística que es remunta als inicis del conflicte, poc després de la Guerra dels Sis Dies i la desfeta de l’exercit egipci. Es tracta de buscar aquell sentiment que fa possible un conflicte que beneficia, per suposat, qui duu les de guanyar. Israel el va voler provocar per justificar l’ocupació, i ho va aconseguir.

Tot això ho sap explicar molt bé un Joe Sacco pletòric de la seva tècnica narrativa i literària. Poques vegades em pot arribar a emocionar tant un còmic com els documentals gràfics d’aquest home. La seva intenció didàctica, el seu enfocament humà ben entès (és a dir, allunyat de l’estàndard televisiu sensacionalista) i la vivesa del relat configuren un conjunt digne d’admiració. No hi ha dubte que estem davant d’un dels grans autors de còmic del nostre temps, en tots els sentits, com a dibuixant i com a guionista. En l’apartat gràfic és capaç d’apropar-nos la complexitat i els sentiments dels personatges (tots ells individualitzats) amb el mateix realisme que els escenaris, minuciosament dibuixats. Tot això, mantenint la tensió i un bon ritme visual. I en la part literària, la profunditat del contingut, i el fet de seguir conreant un gènere que pràcticament podem dir que ha inventat ell, el converteixen en un notable ampliador d’horitzons d’allò que Will Eisner anomenava art seqüencial.

L’estructura de “Notas al pie de Gaza” em sembla molt interessant i efectiva en el seu plantejament acumulatiu des d’allò anecdòtic fins allò més universal. Bàsicament trobem dos nivells. D’una banda, acompanyem l’autor pels carrers de Gaza mentre fa la seva investigació. Això li serveix per prendre el pols a l’estat “actual” (2003) de les coses i també per incloure petites anècdotes i donar un cert respir al lector. Així, compartim l’angoixant vida quotidiana d’uns palestins que viuen entre la demolició de cases, els atacs i la misèria. D’altra banda, assistim a la reconstrucció dels fets ocorreguts en 1956 que l’autor fa a partir dels testimonis recollits. Aquesta combinació, a banda de la seva efectivitat, deixa constància del seu compromís amb l’ètica periodística. Segons ell mateix ha dit, no pretén ser objectiu però sí honest, cosa que fa de la seva obra quelcom destriable enmig de l’habitual cinisme que equipara víctimes i botxins.

Sincerament, pocs còmics són tan recomanables a tants nivells, pedagògicament, política, artística, periodística o humana. De nou, Joe Sacco es guanya amb “Notas al pie de Gaza” el meu respecte, admiració i, és clar, la meva més absoluta i incondicional recomanació. Llegiu-lo!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!